El Club Petanca Sants vol pistes de primera divisió

Passen pocs minuts de les onze i les quatre pistes de petanca del parc de l'Espanya Industrial, al barri barceloní de Sants, ja estan plenes de jugadors. Mentre uns llancen les boles, d'altres miren la partida, esperant el seu torn per poder jugar. Al matí s'hi poden aplegar tranquil·lament una quarantena de jugadors –les pistes tenen capacitat per a 24–, i la gran majoria són jubilats. En Miquel Florit es manté fidel a la cita des de fa tres anys. “Vaig venir un dia a veure com jugaven i ara hi estic ben enganxat!”, explica. Les pistes en qüestió les utilitzen els socis del Club Petanca Sants, entitat que –malgrat l'escena descrita– demostra a la perfecció que aquest esport no és només cosa d'avis. Els seus jugadors tenen entre 12 i 85 anys i poden presumir d'haver guanyat campionats de Catalunya i Espanya en diferents categories, a banda d'algun torneig internacional. Ara bé, l'entitat –amb 31 anys d'història i un equip en la primera divisió– ni tan sols té un magatzem propi per guardar el material i les quatre pistes se li han quedat petites. Per això, reclama a l'Ajuntament poder disposar d'unes instal·lacions “dignes” que cobreixin totes les necessitats del club.

El Petanca Sants va començar a utilitzar les pistes actuals el 2010, després de passar per tres ubicacions diferents. L'espai, però, té mancances, i només cal fixar-se en alguns detalls per adonar-se'n. Per exemple, hi ha claus clavats als arbres per penjar-hi les jaquetes i els marcadors són números pintats amb retolador als fanals (els punts s'assenyalen amb xapes imantades). Tot i així, la principal queixa és que només hi ha un lavabo –el de la guingueta municipal que hi ha al costat– i els dilluns està tancat. “Quan altres clubs vénen a jugar el campionat de lliga se sorprenen que el Sants tingui aquestes instal·lacions, i ens n'avergonyim una mica”, explica el president de l'entitat, Jonathan Ferrari. El club defensa que les pistes han d'estar en una zona esportiva i en demana setze. Reclama també un petit magatzem –situat al costat– per guardar la roba dels jugadors federats, la documentació i el material i els agradaria disposar d'un espai que es pogués utilitzar com a local social. Els lavabos també són importants. “Volem unes instal·lacions dignes que ens permetin créixer com a entitat, no demanem res que no tinguin altres clubs de Barcelona i Catalunya”, assegura Ferrari. Amb vista al futur, al Sants li agradaria crear un equip femení i una escola de petanca, per obrir-se més al barri. Ferrari, a més, creu que guanyarien nivell amb les millores. “A Sants hi ha jugadors bons que abandonen el club per falta d'instal·lacions, i és una llàstima”, afirma.

La solució per al Petanca Sants –i per a altres entitats esportives que necessiten espais– està més a prop ara que la Generalitat ha cedit de forma provisional a l'Ajuntament 15.652 m² dels antics terrenys del camp de futbol de Magòria. El districte de Sants-Montjuïc treballarà amb veïns i amb la taula d'esports del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta per definir els usos de forma participativa, tot i que no hi ha un calendari fixat. De fet, la inversió per adequar l'espai està vinculada als pressupostos del 2018, segons fonts municipals. La proposta inicial del districte –a partir de la qual es treballarà– hi preveu un camp de futbol 7 i també pistes de petanca –obertes a veïns i entitats– i de bàsquet, voleibol i futbol sala. “Estem contents perquè el Petanca Sants estarà en una zona esportiva i creiem que a Magòria les nostres peticions són viables; tenim l'esperança que sigui la seu definitiva”, diu Ferrari. El president reivindica la importància de l'entitat.“Un espai gran i digne ajuda a tenir un club potent; al cap i a la fi, portem els colors del barri per Catalunya i per tot arreu: som el Sants”, conclou.