Cartografies per millorar el món
En ple segle XXI, els mapes i la geoinformació són més importants que mai per planificar el futur
En tots els projectes, cal saber amb precisió què hi ha a sota
-
Jaume Miranda, director de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Joaquim Calafí, de l'Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geospacial ORIOL DURAN. -
Jaume Miranda, director de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ORIOL DURAN. -
Joaquim Calafí, president de l'Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geoespacial ORIOL DURAN. -
Daniel García, del grup The Big Van Theory, científics sobre rodes ORIOL DURAN.
La gent que ha de prendre decisions ha d'estar ben informada. Avui cal saber que perillen el Pirineu i el delta de l'Ebre
El treball de camp és insubstituïble. En la cartografia hi ha elements mètrics, però també d'altres de conceptuals
Google Maps és el segon web més consultat del món, amb 100 milions d'usuaris, segons les estadístiques del mes de juliol
La cartografia, més que per prevenir, és una eina que serveix per entendre el món. Ens ajuda molt a planificar
En l'era d'internet, dels satèl·lits i dels GPS, la cartografia és més important que mai, ja que, del coneixement exacte de com són les terres i els paisatges per fora i per dins, en depèn el nostre futur. Per conèixer el món, no n'hi ha prou amb un GPS; calen mapes cartogràfics que radiografiïn totes les capes del sòl i l'empremta humana que hi hem deixat, que donin geoinformació. Només mesurant bé les coses i estudiant-les tal com són, podem planificar el dia d'avui sense perill per al dia de demà. La cartografia va ser ahir el tema de debat en el darrer Esmorzar de Ciència que es va fer al restaurant 7 Portes, en què van participar l'enginyer industrial Jaume Miranda, que és el director de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i l'urbanista Joaquim Calafí, president de l'Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geoespacial. La conferència, moderada pel periodista Eduard Berraondo, va ser enregistrada per El Punt Avui TV.
La cartografia és l'eina que serveix per planificar el món i per saber com és. Ha interessat sempre, des de l'antiguitat, i continua interessant. No en va, i com va explicar Joaquim Calafí, segons les dades estadístiques del mes de juliol, “després de Facebook, el web més consultat a tot el món és Google Maps, amb 100 milions d'usuaris”. “I això –va recordar– tot i la febre del Pokémon GO, que va tenir 50 milions d'usuaris.” Google, doncs, és avui una eina imprescindible, però una eina, al cap i a la fi, que no eximeix la humanitat de la seva responsabilitat de conèixer les coses. “Per preguntar a Google, has de saber preguntar”, va recordar Miranda, igual que per llegir has de saber llegir.
“En tots els projectes que es fan, el més important perquè surtin bé és saber amb exactitud què hi ha a sota”, va explicar Jaume Miranda, que va recordar els problemes per fer túnels a la ciutat i la quantitat d'històries antigues (recs, antigues connexions, la ciutat soterrada...) i noves (llum, gas, aigua, clavegueram, fibra òptica...) que apareixen al subsòl quan s'aixeca una capa. Va parlar dels mapes subterranis que s'estan trobant per fer, avui, el túnel de les Glòries i dels mapes necessaris que s'han de fer del que passa sobre la ciutat per poder-la planificar, sobretot en qüestions de trànsit.
Des que a l'antic Egipte i amb dues mesures uns savis van calcular el radi de la Terra fins avui, ha plogut molt, però arribats a aquest punt –i, sortosament, superada la fosca etapa del creacionisme religiós que va acabar en el Renaixement– ho sabem pràcticament tot del que passa a sobre i a sota del globus terraqüi i això ens ha de servir per prevenir i per curar. “Avui sabem tot el que passa i amb quina freqüència, des d'on hi ha més cotxes fins a les franges horàries, els dies amb més o menys fum, amb més o menys vianants, amb més o menys bicicletes... Tot.” També sabem, van explicar Jaume Miranda i Joaquim Calafí, que “el Pirineu s'asseca” i que el “delta de l'Ebre s'està perdent”. “Ho sabem i ara cal que s'hi posi remei”, van dir. Van explicar que la cartografia entra en moltes dimensions, i que avui s'ha passat d'una cartografia plana a una de tridimensional. Joaquim Calafí va explicar que “la cartografia serà cada cop més precisa, perquè la farem per a les màquines que es mouran per la ciutat”.
Miranda i Calafí van recordar que Catalunya sempre s'ha apassionat amb els mapes i la geografia, i van assegurar que cada vegada pren més força, a casa nostra i arreu del món, l'anomenada cartografia col·laborativa, que s'afegeix a la cartografia oficial i a Google, imprescindible.
De com baixar a la Terra sense moure's de casa a una velocitat més gran que la de la gravetat
Hi ha dos quadres meravellosos de Vermeer, El geògraf i L'astrònom, en què té un protagonisme molt especial el globus terraqüi. En la història de l'art, i des que va quedar establert per sempre que la Terra és rodona, la bola del món apareix sempre que es vol mostrar un gabinet de col·leccionista i per remarcar el valor de la ciència i de la raó. En ple Renaixement, el pintor Hans Holbein va presentar en el quadre Els ambaixadors dos reputats diplomàtics envoltats d'instruments científics, entre els quals, un globus terraqüi. Política i ciència, de bracet.
De la mateixa manera, la geoinformació i la cartografia contemporània són avui dia eines necessàries per portar a terme polítiques territorials i de sostenibilitat, tal com van deixar clar Jaume Miranda i Joaquim Calafí. Però la geoinformació moderna ens ha canviat també el nostre dia a dia més quotidià, perquè quan ens perdem en una ciutat estrangera (o pròpia) potser ja no cal que preguntem a un altre vianant si anem en la direcció correcta. Daniel García, del grup The Big Van Theory –col·lectiu de científics que divulguen la ciència a través de l'humor–, ho va remarcar ahir en el seu monòleg: “L'ésser humà ha fet un pas més en la seva evolució: som capaços d'orientar-nos per la jungla d'asfalt amb la quiromància, només amb la lectura de les línies de la mà.” I és que, amb el mòbil enganxat a les mans i només movent els dits, podem “viatjar” arreu del món sense moure'ns del lloc, i qui sap si d'aquí a poc temps també arreu de l'univers, perquè ja existeixen mapes dels planetes i de la galàxia. Qui sap també si la “quiromància” de la qual parlava fent broma Daniel García serà ben real algun dia en el sentit que tindrem accés a internet amb una pantalla incrustada a la pell.
De moment, tot això és ciència-ficció, però ara per ara ja són possibles coses extraordinàries: a través de Google Earth, ens podem aproximar a qualsevol lloc del món des de l'espai “a una velocitat més gran que la de la gravetat”. “Amb una cobertura normal d'internet, podem comptar les teules del Palau Imperial de Tòquio”, va dir Jaume Miranda. De la mateixa manera, ara és molt difícil mantenir en secret com són les façanes de les instal·lacions militars. “Pots veure amb detall els escalons de la base naval de Rota des de qualsevol dispositiu”, va explicar Jaume Miranda.
Qui sap, però, si potser els mapes en paper no desapareixeran mai. “Al segle XXI, la cartografia ha mort. Visca la cartografia!”, va exclamar Daniel García.