pobresa energètica
estudi
Més pobresa energètica en llars encapçalades per dones
Un estudi evidencia que la precarietat energètica s'acarnissa amb les famílies monoparentals, la gent gran, els aturats i els treballadors pobres
Almenys un 11% de famílies no poden pagar la llum ni el gas
Les llars encapçalades per una dona, on viu almenys una persona de més de 65 anys, on hi ha un sol adult de referència i almenys un menor, i on els ingressos provenen no pas d'un salari, sinó d'una prestació d'atur, de pensions o d'algun altre subsidi són les més afectades per la pobresa energètica. Així ho assenyala un informe de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), que adverteix, però, que hi ha llars amb adults ocupats que tampoc poden pagar les factures de la llum i el gas, que serien els anomenats “treballadors pobres”.
Ivàlua, el consorci format per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, ha elaborat l'informe Estimació de la pobresa energètica a Catalunya per encàrrec del departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda. L'objectiu és doble: fer una aproximació al nombre de persones i llars en situació de vulnerabilitat energètica i dimensionar el cost pressupostari per donar-hi cobertura i posar-hi remei.
16,3 milions d'euros
Els autors de l'estudi, Ramon Sabes-Figuera i Federico A. Todeschini, adverteixen que es tracta d'unes dades provisionals, perquè els càlculs s'han fet amb la despesa energètica real de les famílies i no pas amb la despesa normativa –que seria la considerada necessària per viure en situació de confort–. Tenint en compte aquesta observació, la radiografia indica que com a mínim 325.021 llars catalanes (11% del total) són víctimes de pobresa energètica. Per cobrir aquestes necessitats, es calcula que caldrien 16,3 milions d'euros l'any. L'estudi precisa que el càlcul està fet per a tot l'any, no només per a l'època de fred, i s'ha de tenir en compte que hi ha diverses administracions implicades en la lluita contra la precarietat energètica, des del govern fins als ens locals, i també s'hi han involucrat algunes empreses.
Una de les característiques de l'informe és que analitza la incidència de la pobresa energètica amb un nou indicador que vol aportar més objectivitat i precisió i no haver de dependre de les enquestes de condicions de vida. L'indicador tradicional per mesurar-la estableix que es pot parlar de vulnerabilitat energètica quan la despesa en energia supera el 10% de la renda disponible de la llar. El perill d'aquest sistema és que es pot acabar adscrivint a una situació de pobresa energètica una llar amb ingressos alts i molta despesa en llum, gas i aigua pel fet de tenir, per exemple, una piscina climatitzada. Hi ha un segon indicador, creat a la Gran Bretanya, segons el qual existeix pobresa energètica quan el cost del subministrament és molt alt i la renda familiar, molt baixa.
Amb l'indicador d'Ivàlua, es busca més precisió per detectar quines llars tenen realment una despesa energètica alta per necessitat –segurament, com a conseqüència de les males condicions de l'habitatge– i, a més, després de pagar les factures de la llum i el gas, tenen ingressos baixos que les situen per sota del llindar de pobresa. Això seria pobresa energètica. Una de les intencions és diferenciar “ser pobre” de “viure en situació de pobresa energètica” per poder aplicar polítiques públiques adequades en cada cas.
L'informe d'Ivàlua xifra en 325.021 (l'11%) les llars en situació de pobresa energètica. Amb l'indicador del 10% de renda disponible, serien 551.550 (18,7%), mentre que amb l'indicador que combina costos energètics i rendes baixes, n'hi hauria 397.289 (13,5% del total).
Consum ha posat 75 sancions a les subministradores
L'Agència Catalana del Consum (ACC), que depèn del Departament d'Empresa i Coneixement, ha comunicat a les empreses subministradores de llum i gas 75 sancions per talls indeguts. Això vol dir que es va deixar usuaris sense servei sense haver comprovat, per exemple, si es tractava d'una llar en situació de vulnerabilitat consultant-ho amb els serveis socials. Aquest és el protocol vigent que marca la llei 24/2015 .
Consum ha rebut més de 200 denúncies de talls indeguts, a partir dels quals s'han obert 124 expedients. 75 han conclòs amb sanció i n'hi ha 25 que encara estan en fase de resolució. A finals de desembre, Consum va iniciar una campanya d'inspeccions a les companyies elèctriques , un dels compromisos que va adquirir el conseller Jordi Baiget al novembre amb l'Aliança Contra la Pobresa Energètica i la Taula del Tercer Sector.
