opinió
La protecció a la infància no té fronteres
El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de l'Estat ha denegat recentment a la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina una subvenció per import de 50.000 euros que des de l'any 1984 ha anat rebent per atendre el programa d'actuació de qualitat de vida infantil i de les seves famílies.
Aquesta mesura suposa deixar de prestar una part de serveis bàsics al 25% d'infants de 4 a 12 anys en situació de pobresa que atenem, al mateix temps que desestabilitza el pressupost d'una entitat de per si infrafinançada.
El govern de l'Estat ja havia amenaçat de deixar de prestar ajuda a les entitats sense ànim de lucre del sector social radicades a Catalunya, amenaça que ja s'ha fet realitat en el sector social català malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) recentment li recordés que la gestió del repartiment de les subvencions per a les ONG amb càrrec al 0,7% de l'IRPF correspon a la Generalitat de Catalunya i no pas a l'Estat, que imposa una política d'exclusió a les ajudes per raó del territori. És inversemblant com el govern central incompleix sistemàticament les resolucions i les sentències del TC quan li són desfavorables i, alhora, criminalitza els nostres responsables polítics acusant-los de desobeir el mateix TC que ells mateixos desobeeixen.
Amb aquesta mesura, arbitrària i injusta, el govern espanyol incompleix les més mínimes regles de justícia i equitat redistributiva penalitzant, una vegada més, la població catalana més necessitada, a més dels principis de la Convenció dels Drets de l'Infant de les Nacions Unides que garanteixen l'aplicació dels drets dels infants amb independència del seu origen nacional, ètnic o social, comprometent-se a assegurar la protecció i l'atenció que siguin necessaris per al seu benestar.
La Fundació Joan Salvador Gavina és una entitat que va iniciar la seva activitat l'any 1979 proposant un model educatiu innovador per aquella època d'un centre diürn amb una clara funció preventiva que vetllés pels drets i també per les oportunitats dels infants i joves de les zones urbanes socialment més deprimides, com és el cas del Raval.
La prevenció de risc no és tan sols un principi programàtic, sinó el convenciment que tots tenim una responsabilitat social vers el conjunt de la nostra població infantil i adolescent si realment aspirem a una societat millor. Una responsabilitat especialment exigible als poders públics davant d'una crisi generada per un model basat en la insolidaritat i la permissivitat especulativa que ha produït els índexs de pobresa infantil més elevats.
