Reivindiquen la necessitat de la filosofia als instituts
Es presenta un manifest que defensa la importància de la disciplina a les aules catalanes més enllà del batxillerat
La sèrie ‘Merlí' ha tornat a posar de moda la filosofia entre els joves
Un manifest a favor de la filosofia reclama garantir i assegurar la seva presència a a les aules catalanes. La reivindicació es va presentar dimarts en un acte en què Francesc Orella, que fa de Merlí, en va fer la lectura. Té el suport de més de cent personalitats del món de la filosofia i la cultura, com ara Lluís Llach, Marina Rossell, Vicenç Villatoro, Jaume Cabré, Salvador Cardús i Perejaume.
El manifest explica que la filosofia és necessària per desenvolupar “els hàbits de comportament intel·lectual, així com educar una mirada a la vida, tant personal com col·lectiva”. També destaca “la importància d'estimular en els joves un pensament propi i fomentar la crítica i l'autocrítica”. En aquest sentit, també en parla Josep Maria Forné, un dels impulsors del manifest, que defensa que la filosofia “és més que una assignatura, és una disciplina que abraça part de la humanitat. Deixar de banda la filosofia és abandonar una part integral de les persones”. També reivindica el seu estudia com “una eina que facilita a l'alumne l'aprenentatge de les altres assignatures”.
Forné explica que aquest manifest ha estat redactat amb l'objectiu d'aprofitar “el possible procés constituent i així reivindicar r un paper més rellevant de la filosofia al currículum català”. No es tracta ni “d'una demanda, ni d'una exigència, sinó d'una reivindicació”. Forné destaca que el Departament d'Ensenyament està obert a escoltar-los i que té en compte la filosofia. Un exemple seria que “a diferència d'altres comunitats aquí s'ha mantingut l'assignatura tot i la Lomqe”.
No és cap secret que Merlí ha tornat a posar de moda la filosofia entre els adolescents. De fet, els promotors del manifest, lluny de ser-ne aliens, van convidar Francesc Orella, Merlí, per tal que el llegís. Forné diu que és cert que “la sèrie ha cridat l'atenció dels joves” i que, fins i tot, podria explicar part de l'augment de matriculats en filosofia que han experimentat aquest any les universitats catalanes. Així, doncs, la sèrie ha tingut un efecte positiu i immediat en la disciplina. Tanmateix, l'objectiu dels promotors és “a mitjà i llarg termini”.
En el manifest es demana que en la llei d'ensenyament la filosofia tingui “un paper clau” en tot el currículum docent. No només, com ara, en el batxillerat i la selectivitat, sinó també a l'ESO i a la Formació Professional.
Es vol que no sigui únicament “una assignatura optativa” i que “disposi dels suficients crèdits curriculars perquè la formació de l'alumnat sigui de qualitat”. El manifest també destaca que en el batxillerat la filosofia “no només és una assignatura, és també una manera de presentar un estil de vida als alumnes”.
LA FRASE
Més places per als mestres d'història
Un grup d'estudiants del màster de formació de professorat especialitzat en història, història de l'art i geografia ha enviat una carta a la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, per queixar-se de la manca de places destinades a la seva especialització . Aquest col·lectiu troba “indignant” que se'ls exigeixi un màster per exercir la docència i que després no tinguin garantit l'accés al món laboral. Critiquen que “les dues últimes bosses docents no s'han obert als mestres amb especialització d'història i geografia”. El secretari general del Sindicat de Professors de Secundària, Xavier Massó, explica que el problema “no és que hi hagi molts professors d'història, sinó que no es respecta l'especialitat”. “Aquest concepte és difús. Des de l'establiment de la llei d'educació de Catalunya s'ha apostat per la pluridisciplina i s'ha deixat de banda l'especialització” .
