GAGAN DEEP SINGH KHALSA
PORTAVEU DE LA COMUNITAT SIKH DE CATALUNYA
“Amb la clau del català pots obrir totes les portes”
“Catalunya és l'únic país on pel fet de parlar la seva llengua et fan sentir com si fossis d'allà”
“Quan els sikhs veuen que una persona de la mateixa comunitat ha arribat lluny amb el català el prenen com a exemple i tenen més interès a aprendre'l”
“Som molt desconeguts: la gent ens veu amb turbant i barba i creu que som musulmans”
Català i sikh
Gagan Deep Singh Khalsa, mediador intercultural, va arribar a Catalunya fa nou anys i reivindica la seva condició de català, tot i ser originari del Panjab. “Soc sikh, però també català. Ningú em pot prendre aquest sentiment”, assegura.
Hem après l'idioma perquè ens l'estimem. Amb el castellà n'hi ha prou per viure a Catalunya
La Comunitat Sikh de Catalunya, originària de la regió del Panjab, és un dels tres finalistes del IV Premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua per la seva tasca en la difusió del català.
S'esperaven ser finalistes del IV Premi Martí Gasull?
No ens ho esperàvem i estem molt contents i agraïts que ens valorin. No hem après el català per necessitat, perquè si vols viure aquí amb el castellà pots fer la teva vida, sinó perquè ens l'estimem i ens fa il·lusió. El premi ens motiva més i podrem donar a conèixer el món del sikhisme a Catalunya.
La gent no els coneix prou?
El turbant ens identifica com a sikhs: no ens tallem els cabells perquè no volem canviar l'obra creada per Déu, però la gent d'aquí, quan ens veu amb el turbant i la barba sempre ho relaciona amb l'islam.
S'han trobat amb situacions de racisme?
Jo no he viscut com a experiència personal cap situació de racisme, sinó de falta de coneixement. Hi ha gent que es pensa que som talibans. Quan ens coneixen, però, la situació canvia. El gurdwara [centre de culte sikh] del carrer Hospital, està obert a tothom. Allà hi tenim un menjador gratuït obert a tothom i el 80% de la gent que hi va no són sikhs. Compartir és un dels tres pilars del sikhisme juntament amb meditar i treballar.
El fet de parlar català ajuda a tenir una millor rebuda a Catalunya?
He viscut a França, a Alemanya, a Suïssa, a Bèlgica, on he parlat les llengües d'allà i no he rebut mai cap abraçada, ni ningú m'ha fet petons pel fet de parlar francès o alemany o anglès. Però aquí, veuen un sikh amb turbant i parlant català i et fan petons, t'abracen, s'emocionen... I no només s'emocionen ells, em fan emocionar a mi.
Devia ser sorprenent al principi de viure aquí.
Sí, però jo ho entenc perquè el Panjab era independent i, com Catalunya, tenim una cultura i una llengua pròpies, el panjabi, que també s'ha intentat eliminar.
Què coneixia vostè de Catalunya abans de venir-hi?
Només el Barça. Ni tan sols coneixia el català. Van ser els amics, que m'ho van explicar quan vaig començar a treballar a l'Ajuntament de Badalona.
I va aprendre català.
Quan vaig arribar, fa nou anys, vaig aprendre castellà, com tothom, i vaig començar a estudiar mediació. Llavors em vaig adonar que només pel fet de dir en català “hola”, “bon dia”, “adeu” i “fins demà” la gent s'entusiasmava i em vaig posar a aprendre'l. Cada dia tinc una història diferent. Quan surto al carrer, la gent em diu “¿me entiendes?”. Quan els dic: “Sí, és clar, l'entenc perfectament”, es queden amb la boca oberta, t'abracen i moltes vegades els cauen llàgrimes.
El fet de parlar català dona més oportunitats de feina, estudis...?
Sí. Catalunya és l'únic país del món que pel fet de parlar la seva llengua et fan sentir com si fossis d'aquí, i això és molt important. Parlant altres llengües no et valoren tant. Jo sempre dic a totes les comunitats: si vols estar bé aquí comença a parlar català. Serveix per millorar la convivència, per trobar feina, per tenir amics... Si tens aquesta clau pots obrir la porta que vulguis.
Aquestes sensacions les ha transmès als seus companys de la comunitat sikh?
Sí, és clar. Ara, a més, he escrit el llibre Els de Cinc Rius a Catalunya en panjabi perquè els sikhs aprenguin català. És un llibre que m'hauria agradat tenir quan vaig arribar aquí. Vull que tots els sikhs se sentin igual que jo.
Tenen nous projectes en relació amb la llengua catalana?
Quan surti el llibre farem més cursos de català als centres de culte d'arreu del país. Quan els sikhs veuen que una persona de la mateixa comunitat ha arribat lluny amb el català la prenen com a exemple i tenen més interès a aprendre'l.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.