societat
immigrants
La població estrangera cau per quart any consecutiu
Les comarques gironines es mantenen com l'àmbit català amb més estrangers, tot i que el nombre ha baixat un 12,8% del 2012 al 2016
Els índexs més alts continuen sent a l'Empordà, el Gironès i la Selva
Les comarques gironines continuen sent l'àmbit territorial català amb un índex més alt d'estrangers, tot i el descens que hi ha hagut els últims anys tant per moviments migratoris –retorn als país d'origen– com per nacionalitzacions. L'Idescat va fer públiques ahir les dades del 2016, en què per quart any consecutiu va baixar el nombre d'estrangers, i l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès i la Selva es van mantenir com quatre de les cinc comarques amb més estrangers de Catalunya.
Concretament, la població de nacionalitat estrangera resident en l'àmbit de les comarques gironines –la demarcació oficial excepte la Cerdanya– es va situar en 139.802 persones l'1 de gener del 2016, una xifra que és un 1,2% inferior a la del 2015 (141.542). Cal destacar que, a diferència dels anys anteriors, la davallada va ser superior a la mitjana catalana (- 0,5%). En canvi, si mirem el global de caiguda des del 2012 –en què hi havia 160.336 estrangers– el descens és d'un 12,8% a les comarques gironines i d'un 13,8% en el global del país.
Els 139.802 estrangers que vivien a Girona el 2016 suposaven un 18,9% de la població (739.249). El percentatge gironí se situa 5,3 punts per sobre del català (13,6%) i és el més alt de tots els àmbits territorials, seguit de Ponent (17,9%) i les Terres de l'Ebre (16%). Abans de la davallada, el 2012, els estrangers representaven el 21,5% de la població gironina.
Comarca per comarca
L'Alt Empordà es va mantenir el 2016 com la comarca catalana amb més proporció de població estrangera, amb un 24,9% (34.948 dels 140.188 habitants). Cal dir que l'any anterior era un 25,5% i el 2012 s'havia arribat fins a un 28,1%. En segon lloc se situa la Segarra (24,8%), i després tres comarques gironines més: el Baix Empordà (19,1%), el Gironès (18,8%) i la Selva (18,3%). Aquesta última, que tenia un 21,6% de població estrangera el 2012, és la comarca gironina on més ha disminuït el nombre d'estrangers els últims quatre anys, amb una caiguda d'un 18,2% (de 37.493 a 30.659). També va ser on el descens anual va ser major entre el 2015 i el 2016. En aquest sentit, cal destacar que hi va haver dues comarques on durant el 2015 no hi va haver descens, sinó petits auges gairebé imperceptibles: el Baix Empordà, on el nombre d'estrangers va créixer en una persona, i el Gironès, on va pujar en 34.
El Ripollès, per la seva banda, també es va mantenir com una de les comarques catalanes amb un índex d'estrangers més baix, un 7,7% (el quart més baix del país).
Nacionalitats
En sis de les set comarques gironines la principal nacionalitat de la població estrangera és la marroquina. L'única en què no ho és és la Garrotxa, on la procedència més comuna és l'índia. Després del Marroc, el segon país d'origen més comú és, en general, Romania. Les excepcions són l'Alt Empordà, on hi ha més francesos que romanesos; el Gironès, on el nombre d'hondurenys supera el de romanesos, i el Pla de l'Estany, on la segona nacionalitat més comuna és la gambiana.
