Mor Josep Xarles, històric activista veïnal de Sants

De caràcter afable però verb enèrgic, Josep Xarles Santaló ha estat, entre moltes altres coses, un dels últims grans referents del moviment veïnal barceloní gestat durant el tardofranquisme. Batallador en incomptables fronts, aquest veterà activista de 81 anys va morir diumenge a conseqüència d'una llarga malaltia. La cerimònia pel seu comiat serà demà, a les 16 hores, a l'església de Sant Medir.

Sant Medir, precisament, és un punt clau en la biografia de Xarles, en Xarles com li deien molts. Tot just aterrat a la capital catalana amb setze anys, aquí és on va començar a perfilar la seva militància social en un moment d'agitació en la lluita antifranquista –el naixement de Comissions Obreres, per exemple, no es pot entendre sense aquesta parròquia del barri de la Bordeta–. El 1971 va ser un dels fundadors del Centre Social de Sants, entitat de la qual va ser el primer president i on continuava sent el soci número 1 i que, des d'aleshores, ha estat l'eix vertebrador de les grans reivindicacions del districte. “En Xarles ha estat implicat en totes”, comenta Jordi Falcó, actual coordinador del Centre Social. Per concretar, això equival a enumerar les campanyes que es van dur a terme per fer l'actual parc de l'Espanya Industrial, la recuperació del Vapor Vell o, més recentment, per transformar l'antic recinte industrial de Can Batlló en un espai gestionat des de la ciutadania, entre moltes altres.

Amb Manel Andreu, un altre nom històric del moviment veïnal barceloní recentment traspassat, va accedir a la vicepresidència de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, a la qual va estar fortament vinculat i des d'on, entre moltes altres qüestions, va exercir un marcatge sever sobre grans projectes d'infraestructures com l'arribada de l'alta velocitat. “Els objectius s'aconsegueixen a còpia de pressió. No és una cosa simpàtica”, afirmava en una entrevista, tot i que, des de la fermesa, era un personatge que buscava el consens i l'acord. L'any 2008 va rebre la medalla d'honor de Barcelona com a reconeixement de la seva trajectòria.

Malgrat una salut cada cop més fràgil, va continuar exercint com a secretari del Centre Social fins al darrer alè sense desvincular-se de l'activitat de l'entitat. “En aquests últims anys és quan més l'hem vist disfrutar”, resumeix Falcó.