Els volcans garrotxins són com el de La Palma, però el risc d’erupció és molt baix

Tot i que els volcans de la Garrotxa siguin de la mateixa tipologia que el de La Palma, la magnitud del risc és molt diferent. Ho afirma el geòleg, vulcanòleg i expert en geoconservació Llorenç Planagumà. Ell mateix ha explicat que l’última erupció a La Palma es va produir fa 50 anys i, per contra, l’última a la zona volcànica garrotxina va ser fa 10.000 anys. “El risc a la Garrotxa no és zero, però és molt baix”, ha sentenciat. Sobre l’estructura de les dues zones, Planagumà ha detallat que en tots dos casos es tracta d’erupcions estrombolianes fissurals.

El doctor en geologia i també vulcanòleg de l’Institute of Geophysics UNAM de Mèxic Xavier de Bolós ha dit que més que de la zona volcànica de la Garrotxa els geòlegs parlen de camp volcànic de la Garrotxa, que s’estén fins a l’àrea de Girona –la Crosa, puig Adri i rodalies– i que en aquest camp hi ha una recurrència eruptiva d’entre 5.000 i 20.000 anys. I hi ha afegit que, com que no han variat les condicions geològiques, es considera un camp actiu. Tot i això, i coincidint amb Llorenç Planagumà, ha remarcat que el risc d’erupció no és imminent ni molt menys.

Xavier de Bolós ha explicat també que La Palma, com els volcans del camp garrotxí, són monogenètics; és a dir, que són volcans d’una única erupció. “A Olot, el magma no tornarà a sortir pel volcà Montsacopa, per posar un exemple, perquè puja per les falles i segueix el camí més fàcil. Això fa difícil predir on es produiria una erupció i quan”, ha indicat. A més, hi ha afegit que es tracta d’erupcions amb un volum relativament petit de magma.

En aquest sentit, el doctor en geologia, professor de ciències ambientals i director del centre de geologia i cartografia ambiental de la UdG, David Brusi, ha defensat que, tot i que el risc d’erupció a la zona volcànica garrotxina sigui molt baix, cal que hi hagi protocols d’emergències i d’actuació. Això no obstant, ha remarcat que, a diferència dels terratrèmols, hi ha elements que permeten predir les erupcions volcàniques, com ara la deformació de l’escorça terrestre, les emissions de gasos, petits terratrèmols, etc. Per això ha insistit en la importància dels controls i seguiments de les zones volcàniques actives.

De fet, el camp volcànic de la Garrotxa i les Illes Canàries tenen la consideració legal –així ho recull el Butlletí Oficial de l’Estat– de zones vulcanològicament actives i, com a tals, tenen unes directrius bàsiques i un ordenament legal per estar preparades per afrontar una crisi volcànica. Sigui com sigui, erupcions com la de La Palma no són imminents al camp volcànic garrotxí.