Medi ambient

El pla director de la Costa Brava, un exemple a seguir

L’informe reconeix que el pas iniciat al litoral gironí amb el pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles aprovat ara fa un any ha de marcar el camí a tota la costa catalana

“En l’actual context d’emergència climàtica i ambiental, cal pensar les millors maneres d’adaptar la costa a la nova realitat biofísica, social i econòmica, convertint els problemes del litoral en oportunitats per una transició ecològica a la costa catalana”, diu l’informe Un litoral al límit. Recomanacions per a una gestió integrada de la costa catalana. I com a exemple d’aquestes recomanacions, de passos encertats cap a una millor gestió del litoral, es destaca el cas del pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles al litoral gironí, més conegut com el PDU de la Costa Brava.

Ara fa aproximadament un any, la Comissió de Territori de Catalunya aprovava definitivament aquest instrument, que aconseguia evitar la construcció de 15.000 nous habitatges –aproximadament la meitat dels projectats– i que 916 hectàrees de superfície tornessin a formar part de la xarxa d’espais oberts i, per tant, no s’hi pogués edificar. El govern català tirava endavant el que es considerava un pla ambiciós i únic –fins ara mai s’havia fet una desclassificació tan massiva de sòls ni a Catalunya ni a l’Estat–, mentre que al territori gironí semblava que no acontentava ningú: ni la plataforma SOS Costa Brava –que tot i aplaudir-lo el considerava insuficient–, ni constructors i propietaris, ni molts dels 22 ajuntaments afectats, que haurien de refer planejaments i temien les reclamacions dels afectats.

El procés per tirar endavant aquest pla no va ser fàcil ni curt i hi va haver dues moratòries des d’un inici –a principis del 2019– per aturar l’atorgament de noves llicències per construir a primera línia de mar primer, i després, a segona. Aquestes suspensions van aixecar immediatament polèmica en els municipis afectats, amb veus en contra i a favor, i es posava èmfasi en com resultarien implicats determinats paratges emblemàtics de les diverses poblacions, com en el cas de Begur, Cadaqués o Tossa de Mar. Finalment, a finals de gener del 2021 i després d’haver resolt més de 300 al·legacions des dels diferents àmbits, es va aprovar el PDU de la Costa Brava.

Aquest instrument és l’exemple que el govern vol seguir arreu de la costa catalana amb els nous plans que ja estan en marxa: el pla de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar, i el pla de protecció i ordenació del litoral. De fet, i segons recull Un litoral al límit, el 59% de la franja costanera catalana està urbanitzada en els primers 100 metres, però aquest valor arriba al 81% si es descompten el cap de Creus i el delta de l’Ebre. A més, continua havent-hi planificada la construcció d’uns 120.000 habitatges nous a municipis costaners. “La visió d’un litoral sostenible implica necessàriament que l’acció humana estigui circumscrita a la seva capacitat de càrrega, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i considerant les múltiples influències i interaccions ecològiques, socials i econòmiques amb altres territoris”, diu l’informe. En el cas de la Costa Brava, a banda de reduir pràcticament a la meitat el nombre d’habitatges projectats i el consegüent impacte visual d’entrada a la costa gironina per la reducció d’habitatges i de superfície urbanitzada, també va suposar deixar d’emetre a l’atmosfera 620.000 tones de CO2, segons el llavors secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra.

Ara, un any més tard de l’aprovació definitiva del PDU, SOS Costa Brava continua denunciant que hi ha moltíssims projectes urbanístics en marxa –molts dels quals en els cinc municipis que van quedar fora del pla, com ara Palafrugell o Platja d’Aro– i reclama a les administracions que utilitzin les eines que tenen per actuar i afrontar la crisi climàtica.

LES XIFRES

15.000
nous
habitatges es van deixar de fer a la Costa Brava arran del PDU de revisió de sòls.
120.000
habitatges
nous hi ha planificats al llarg del litoral català.

La Pletera, a l’Estartit: la reversió és possible

Un altre dels exemples que es posen sobre la taula com a models a seguir al litoral català és el cas de la Pletera, a l’Estartit. En aquesta zona de maresma es va començar a construir una urbanització a mitjans dels anys vuitanta en què es preveien edificar set illes amb un total de 655 habitatges unifamiliars, juntament amb equipaments i zones verdes, que donarien cabuda a unes 3.000 persones. Un cop feta la primera illa de cases, el projecte es va aturar per causes econòmiques i poc després el nou govern municipal va replantejar el futur d’aquesta zona. Canvis vinculats a la llei de costes van acabar de liquidar el projecte, que va deixar un espai a primera línia de mar on s’havien arribat a tirar 800 tones de runes diàries per aixecar la urbanització. La Pletera va passar llavors a incloure’s primer en el pla d’espais d’interès natural i després a la Xarxa Natura 2000, i finalment, va ser reconeguda amb un nivell de protecció de reserva natural parcial. Llavors, el 2014 es va posar en marxa el projecte Life Pletera, amb l’objectiu de desurbanitzar el litoral i poder recuperar l’ecosistema costaner i dunar que havia quedat soterrat sota dos metres i mig de runes. Després de quatre anys treballant-hi, el febrer del 2019 es va inaugurar la restauració dels ecosistemes de la Pletera, que ha esdevingut un exemple de renaturalització, restitució i revitalització d’un espai urbanitzat en el litoral català i que així ha estat també reconegut per l’ONU.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una quinzena d’experts debaten al Palau d’Anglesola el present i futur del català

El Palau d’Anglesola

Estiu de rècord pel negoci de bars i hotels però “el pitjor” en condicions dels empleats

BARCELONA
el temps
servei meteorològic de catalunya

Baixa la temperatura

barcelona

La transhumància per recuperar els antics camins ramaders

ALFORJA

Veïns de Vilajuïga protesten perquè no els treguin el tren

Vilajuïga

Francesc Xavier Vila: “S’està treballant perquè dimarts les escoles sàpiguen què fer i hagin quedat protegides”

BARCELONA

#LAFUERZADEUNPAÍS, Correos apropa els seus serveis a pimes i autònoms

El mar s’ha endut un 15% de les platges metropolitanes

BARCELONA

Retiren la tutela als pares de dues noies a qui volien casar per la força

Barcelona