Societat
Cues per estalviar energia a les llars
La feina es dispara a les empreses d’aïllaments o renovables, que topen amb la falta de personal format o amb l’administració
Hi ha feina pendent sobretot de petits particulars, mentre que costa engrescar comunitats
El nombre d’obres en habitatges per guanyar confort i estalviar energia –o produir-ne en paral·lel amb plaques fotovoltaiques– va en augment a les comarques gironines. La tendència a reformar ja va créixer després del primer embat de la pandèmia i el confinament dur, a finals del 2020, amb primers residents que havien testat l’opció de teletreballar i a la demarcació, també de molts propietaris de segones residències –tant a les comarques litorals com a les de muntanya i interior–. El procés s’ha accelerat amb l’encariment de la factura energètica de llum i gas, i el recurs dels ajuts Next Generation, que encara han convençut més llars amb la dinamització paral·lela que en fan les administracions.
La Diputació, que ja fa anys que treballa en propostes d’eficiència, ha presentat aquest any una diagnosi del parc residencial focalitzada en els dos tipus d’edificacions més representatius actualment a les comarques gironines: d’una banda, les construccions tradicionals i històriques anteriors a 1940 –com són 623 masies tradicionals i cases rurals–; i per l’altra, blocs de pisos plurifamiliars d’entre el 1961 i el 1980, uns cinc milers entre poblacions com ara Girona, Palafrugell, l’Escala, Ripoll i Arbúcies. La conclusió és que en aquests darrers es poden aconseguir grans estalvis, sobretot en climatització, amb inversions que en alguns casos no superen els 15.000 euros si es limiten a reforçar aïllaments en les façanes al carrer, interior d’illa i la coberta. En edificis exempts, o d’alçades grans, la factura creix, però l’obra és igualment subvencionable.
Més demanda i falta de personal
La demanda ha crescut en diversos àmbits. Pasqual Moreso és gerent de Girona Pintors, una de les empreses especialitzades en solucions com ara l’anomenat SATE –sistema d’aïllament tèrmic exterior–, que s’instal·la en forma de panells collats o amb morter per revestir les façanes.
Moreso destaca que ja han ampliat plantilla i compten contractar encara més personal. “Cada dia rebem trucades, però sobretot de particulars que decideixen autònomament, i obres noves”, ja que amb el sistema, tot i la inversió d’uns 85 o 90 euros per metre quadrat, hi ha l’avantatge que no cal tornar a pintar les façanes.
El professional, però, admet que a la llista d’espera abunden propietaris de segones residències, molts d’ells estrangers, més conscienciats amb les temperatures extremes. “De comunitats, poques”, admet. I aquí entra en joc la dinamització empresa des d’algunes poblacions que s’han beneficiat de programes, com ara Sant Feliu de Guíxols.
Aquí, la cap d’Habitatge, Núria Solé, explica que les primeres sol·licituds han arribat d’habitatges unifamiliars, però han fet jornades per divulgar les possibilitats entre veïns de comunitats del barri del Sot dels Canyers, on sobretot podrien estalviar fins a un terç de la factura de calefacció amb aïllaments, “i com més estalvi, més alta pot ser la subvenció”, recorda. Pel que fa a renovar tancaments i finestres, l’estalvi és menor, però esmenta el potencial de les plaques fotovoltaiques. Els tècnics dels municipis gironins treballen en xarxa per desencallar les dificultats de culminar projectes col·lectius –per l’escepticisme i la dificultat de posar d’acord veïns amb interessos i capacitats econòmiques diverses–, mentre els particulars han exhaurit partides d’algunes de les primeres convocatòries. N’hi haurà més.
Pel que fa a plaques solars, Tània Moreno, de Tecnoenergi, coincideix que se’ls ha girat molta feina, i que d’una o dues instal·lacions anuals al 2018, ara en fan centenars, amb llista d’espera per a la instal·lació “i també per a la part administrativa, dels permisos d’Indústria o les subvencions”. Detecta que falta personal en tots els nivells, perquè a les instal·lacions industrials que han fet, de fins a 200 kW, hi sumen les d’unifamiliars i les primeres comunitats, a banda de fórmules híbrides, com ara un teulat solar en una nau de l’empresa Irolia, al carrer Can Sunyer, a Girona, compartida amb veïns d’una comunitat propera. Quim Ayats, delegat d’Habitatge a la Diputació, assumeix que “a més d’implicar els particulars, caldrà reforçar recursos humans públics” per aprofitar els fons europeus. Però també la formació professional, on la Generalitat ja treballa amb el Gremi d’Instal·ladors, empreses i Educació per reforçar el nombre de places i divulgar les possibilitats de trobar feina a través de la FP.
