El cos té dues vessants. D’una banda, fem de policia mediambiental –tant policia administrativa com judicial–, i per tant donem compliment a totes les normatives que regulen les activitats al medi natural, com la circulació mobilitzada, la caça, la pesca, la prevenció dels incendis forestals, els residus, l’urbanisme, l’ordenació d’un territori, el patrimoni cultural o el medi natural. Hi ha tota una sèrie de feina important que és de control d’aquestes activitats. Als espais naturals protegits, sobretot des de la pandèmia, hi ha hagut un increment important de visitants, fet que encara ens hi demana més presència. Però també hi una vessant de la feina molt més desconeguda que té a veure amb fer treballs de camp en suport a la gestió dels diferents àmbits del medi natural. Si s’ha de fer un cens de fauna al Montgrí, el fem. Si cal un cens de la cabra hispànica, també. O si s’han de fer captures de coipú a l’Empordà, fem captures de coipú. Si s’ha de fer un inventari de punts d’aigua per a la prevenció d’incendis forestals, nosaltres ho fem. Hi ha una gran part de la feina que està relacionada ja no amb la fiscalització sinó amb la col·laboració tècnica.

Patrimoni a l’entorn del medi natural, sí. El patrimoni històric que hi pugui haver en un palau a la Rambla de Barcelona, no. Per exemple, hem inventariat més de dos mil elements del patrimoni cultural d’arquitectura popular, com molins de farina o pous de glaç. Però també en d’altres àmbits. Quinze anys enrere, passava que, de cop i volta, unes ruïnes d’un paller es convertien en un xalet. Tot això s’ha intentat controlar. De fet, hi va haver un canvi del Codi Penal que va fer que baixés molt la incidència en aquest tema: també s’imputa responsabilitat als funcionaris que miren cap a una altra banda. No només es demanava responsabilitat penal al propietari o a qui feia l’obra, sinó a les persones, sobretot dins l’àmbit de l’administració local, que havien mirat cap a una altra banda o que no havien fet la seva funció. A partir d’aquí tot això ha anat disminuint, però així i tot encara en tenim un nombre important. Tenim un conveni de col·laboració amb la direcció general d’Ordenació del Territori i Urbanisme a la qual fem arribar totes les incidències que anem trobant. Hi ha un altre àmbit també poc conegut i que per a nosaltres és un projecte molt important: l’eduCAR, d’educació ambiental per als centres escolars de primària i secundària. Fem més de mil accions anuals per tot el territori i per les quals passen més de 30.000 nens l’any. Hi treballem aspectes com la prevenció d’incendis, la tinença d’animals domèstics, la protecció de les orenetes... Tenim tota una sèrie d’activitats que oferim als centres escolars. Per a nosaltres és una de les actuacions més importants que tenim. La sensibilització, que és bàsica.

No. Ara mateix som uns 600 agents, però el pla estratègic del 2019 preveu arribar als 800. Ara mateix se n’està elaborant un altre de cara al 2030 en el qual també es preveurà un creixement de la plantilla. Ara tenim demandes que no som capaços de cobrir. Per exemple, una vigilància de forma permanent i estable als parcs naturals, sobretot els caps de setmana i en períodes de vacances, que és quan es concentren més visitants. Però no només per això, sinó per les exigències que comportarà el canvi climàtic i que suposaran més episodis de risc extrem d’incendis. Actualment tenim el pla Alfa, que preveu un control d’accessos quan hi ha un episodi de risc extrem d’incendi, en què es limiten molt les activitats al medi natural... I aquí també necessitem reforçar la disponibilitat de personal. A banda, necessitem millorar el servei públic amb l’objectiu d’oferir un servei les 24 hores del dia. Amb l’actual plantilla, pràcticament només es treballa en horari diürn i a les nits no tenim servei. Acceptem sempre algun servei de nit esporàdic, però no podem donar una garantia de servei permanent.

Són els espais naturals de protecció especial. No ho podríem fer sense les incorporacions de què parlàvem o l’esforç per part del Departament d’Interior i Seguretat Pública assumint una part d’aquest dispositiu en hores extres.

Diguem que des de la pandèmia es va pujar un altre esglaó. Estem en un país que ofereix unes possibilitats als ciutadans i als visitants fantàstiques, amb molt bosc i a prop de les ciutats. També s’han incrementat molt els últims anys els esports a l’aire lliure, que han portat un usuari diferent a la muntanya. El que intentem és adaptar-nos a aquests nous usos del bosc i a les demandes que tenim per part de les entitats que gestionen aquests espais més emblemàtics.

Hem de fer dues lectures. És cert que tenim més usuaris als boscos amb usos sobretot lúdics, però també cada cop hi ha més sensibilització i conscienciació de la cura al medi ambient. La major part de la gent té una actitud responsable, però és cert que hi ha una petita part de visitants que no. I és aquí on intentem fixar la nostra actuació. És cert que tenim queixes de propietaris als quals se’ls obren vials nous sense autorització a vegades amb elements artificials sobre el territori, sobretot per tema de circuits. Això no respecta els drets de la propietat privada i pot tenir una agressió al medi que pot afectar, de forma substancial, algun valor natural important.

El problema és que si parlem de bicicletes, no hi ha una normativa general de tot Catalunya que en reguli l’ús. Sí que en alguns espais com Collserola ja s’ha fet perquè tenen una població molt gran al voltant i hi ha molta pressió dins d’aquest massís. No obstant això, el que segur que no està permès és obrir vials nous, ni tallar arbres, ni instal·lar elements artificials relacionats amb el tema de la bicicleta. Per començar, cal una autorització de la propietat, perquè hem de recordar que estem en un país on el 80% de la propietat dels boscos és privada. Per tant, hi ha un propietari i per fer determinades actuacions el primer que hem de demanar és autorització de la propietat.

Els últims anys hi ha hagut ajudes de la Generalitat per mirar d’obtenir un major aprofitament dels recursos forestals. El problema de base és la poca rendibilitat que se’n pot extreure. Si els propietaris han d’invertir en prevenció d’incendis per poder reduir les càrregues de combustible, d’alguna manera n’han de poder treure un rendiment mínim que els permeti assumir almenys part de la despesa. I en molts territoris de Catalunya això no passa. Boscos que puguin ser rendibles hauríem de situar-los a zones molt localitzades de les Guilleries, el Montseny, la Selva o alguns espais del sud de Girona. No és que no hi hagi ni voluntat ni interès per part de la majoria dels propietaris de tenir els boscos cuidats. És que si no hi ha recursos ni rendibilitat tot és més complicat.

Sobretot el que això fa és que la propagació dels incendis no sigui tan gran i que tinguem focs de més fàcil control. Després ja hi entra la casuística de cada incendi. El 90% dels incendis d’una forma o altra estan provocats per l’activitat humana. Nosaltres aquí és on centrem molt l’actuació, des del cos d’Agents Rurals, que és identificar les causes.

Comencem, si no hi ha res de nou, amb unes condicions molt millors que els últims anys. La campanya anirà marcada sobretot per les pluges de maig, que per les prediccions que tenim serà plujós. Dependrà sobretot de la temperatura i la humitat relativa que tinguem durant l’estiu. Si tenim un episodi de temperatures molt altes i humitats relatives baixes, fa molt mal a la vegetació perquè la vegetació herbàcia i arbustiva perd ràpidament la humitat i fa que tinguem una probabilitat d’ignició més elevada. Si tenim 40 graus de temperatura però tenim una humitat per sobre del 40%, estem relativament tranquils. Si la humitat relativa baixa del 30%, a vegades en episodis de risc en què estem per sota del 20% o del 10%, això incrementa molt el risc. Des de Sant Joan fins a mitjans d’agost és quan hem de veure quin comportament tenen les condicions meteorològiques. Hi ha hagut un esclat de natura i al final també és més combustible? Sí, però la pluja és beneficiosa perquè millora l’estat de la vegetació.

És l’objectiu principal: si sabem les causes que ocasionen els incendis es poden prendre mesures preventives. Si, a més, som conscients del risc que tenim en cada moment, serem capaços de tenir un control sobre les activitats amb més risc i, per tant, que el nombre d’incendis vagi a la baixa. Tot i que les condicions cada cop són pitjors com a conseqüència del canvi climàtic, el nombre de focs està en una disminució lenta però continuada. La mitjana d’incendis de l’última dècada és d’uns 500 anuals. La de la dècada anterior eren 100 focs més a l’any. Entenem incendis de tot tipus i dimensió. Tots comencen petits i es fan grans en funció de les condicions climàtiques del dia i de l’estat de la vegetació. I aquí també hi tenen molt a veure les ADF. En aquest país tenim la sort de tenir aquest moviment de voluntariat que pràcticament és únic al món. Faciliten molt que totes les mesures de prevenció es divulguin i, inclús, en episodis de risc extrem, que aquesta percepció de risc arribi a tot el territori.

Sí. El nostre model de prevenció i extinció d’incendis és un model d’èxit. Tenint en compte que Catalunya és un territori molt poblat, amb clima mediterrani, amb uns boscos amb molta càrrega de combustible..., s’ha aconseguit que la gent tingui realment una percepció del risc. La consciència col·lectiva ha crescut molt i, a més, ha arrelat. El pla Alfa s’activa quan tenim una situació de risc extrem, que és quan es poden produir grans incendis forestals. El pla ens permet anticipar mesures preventives i podem focalitzar-les a les zones i dies de màxim risc demanant la col·laboració de la ciutadania de restringir les activitats al medi durant aquests episodis. Perquè la ciutadania sap que si limitem activitats és perquè el risc és real i quan li demanem aquest esforç s’ho creu i participa activament, respectant les limitacions. Un dels èxits clau és que quan hem donat el senyal d’alarma és quan es donen condicions realment extremes.

No, els incendis relacionats amb l’activitat agrícola són incendis d’inèrcia. Són incendis sobretot a determinades comarques que estan relacionats amb un tipus de conreu concret i la crema de restes de poda. I no és un nombre molt important d’incendis en relació amb el total de cremes realitzades. Per disminuir la seva incidència, hem establert un sistema d’avisos en què quan tenim una situació de risc elevat se suspenen les autoritzacions agrícoles amb l’enviament d’un SMS al seu titular. Hi ha dies que des de la sala central dels Agents Rurals s’envien 40.000 SMS. Durant el període d’estiu, el paquet més gran d’incendis és per les negligències per fogueres, l’ús de pirotècnica, burilles..., que representen al voltant d’un 35%. I un 25% d’intencionats, tot i que són episodis que tenim normalment molt localitzats.

De regular-ho només si es produeix massificació de visitants. Insisteixo que estem sempre parlant de propietats privades i els problemes sorgeixen molts cops perquè es deixen els cotxes estacionats al mig dels camps, s’obstaculitzen els camins per a l’ús dels pagesos o es deixen els filats dels tancats oberts. Són més les afectacions secundàries de la massificació que no pas que es causi un dany al medi ambient. De tant en tant s’ha de recordar que els boscos tenen propietaris i que quan tu fas alguna actuació allà ja estàs a casa d’algú i com a mínim cal tenir respecte.

Que tinguem espècies de fauna i de flora noves. Espècies que no s’adaptaven al clima d’aquí i que ara ho faran.

Per exemple podríem posar els casos d’alguns rèptils. Aquí els rèptils exòtics no superaven l’hivern perquè el fred els mata. Però potser sí que hi haurà alguns animals que s’adaptaran a viure aquí. D’animals exòtics ja n’hi ha. Cada any capturem ossos rentadors, o el coipú ha trobat un hàbitat amb molts recursos alimentaris i s’adapta bé al clima que tenim aquí. Per no dir les tortugues o les cotorres.

És clar. L’única forma d’evitar-ho és, si es té constància dels primers focus d’implantació, ser molt ràpid i molt contundent amb el control. Perquè un cop s’han escampat és molt difícil. És el que ha passat per exemple amb el cargol poma, el visó americà o la llebre. Tenim un grup especial de captura d’animals. Una de les finalitats que té és la lluita contra les espècies invasores en allò que sigui possible, almenys per intentar controlar l’expansió.

El senglar té més menjar que mai. Perquè quan tu converteixes els conreus de secà en regadiu tenen tot el menjar que necessiten i més, sobretot amb el blat de moro. A més, cada vegada hi ha més bosc; per tant cada vegada tenen més refugi. I, a més, és un animal que és molt adaptatiu alimentàriament i que freqüenta zones urbanes sense por. S’ha convertit en un problema tot i la feina que fan els caçadors. L’estimació de la població és d’uns 200.000 senglars a tot Catalunya. Els caçadors en capturen uns 70.000 a l’any i, tot i així, la tendència és a un lleuger increment de la població. La mitjana d’edat dels caçadors d’aquest país és d’uns seixanta anys i escaig. D’aquí a deu anys, en quedaran la meitat. I què farem? Perquè els Agents Rurals no podrem mai substituir l’efecte que fan sobre el control de la població del senglar. Nosaltres podem actuar de forma quirúrgica a llocs problemàtics, però una cosa és això i una altra cosa el control de la població de l’espècie, sempre que estiguem parlant de captures. Una altra cosa és que es trobin altres sistemes per evitar l’increment de la població, però ara mateix no hi són. Però és un problema general de tot Europa. A més, amb l’amenaça de la pesta porcina, que seria terrible des del punt de vista de la repercussió que tindria econòmicament. Hi ha molta preocupació. Nosaltres estem portant sistemàticament els cadàvers que trobem sense una causa aparent de mort a la facultat de veterinària per descartar que hi hagi hagut infecció.

El principal problema que causen aquestes espècies és a la ramaderia extensiva. Aleshores, s’ha de veure quines vies hi ha de compensació i d’ajuda als ramaders perquè puguin continuar fent aquesta activitat amb un altre tipus de maneig perquè allà on hi hagi aquestes espècies hi haurà afectació. Sobretot amb el llop, que és carnívor al 100% i té una capacitat de propagació molt més elevada que l’os. Si realment comencem a tenir alguna camada de llop els problemes amb la ramaderia extensiva s’incrementaran, que és el que estan afrontant a França.

Si localitzem alguna d’aquestes plantacions a l’aire lliure, es posa en coneixement dels Mossos d’Esquadra i ells ja fan la seva feina. Sí que se’n detecten, però ja se’n detectaven abans, moltes vegades a dins dels camps de blat de moro perquè aprofitant-ne l’alçada queden camuflades a dins. Però des dels helicòpters i amb els drons podem detectar aquesta activitat i altres tipus d’activitats. Els drons ens estan donant solucions en aspectes com els censos de fauna. Per exemple, a Montserrat, fem el cens de cabra hispànica i el fem amb drons. Tenim càmeres tèrmiques que localitzen els animals i després amb unes càmeres òptiques amb molts augments podem fer una foto de cada animal en primer pla. I en un matí fem el que abans es feia en una setmana. I els seguiments de senglar o processionària també es fan amb aquests aparells, així com el control de perímetres de zones calentes en incendis forestals. O en actuacions contra furtius.