Societat

igualtat

Anomalies de la recerca en femení

La presència de la dona no té la intensitat esperada, sobretot, en la recerca i la tecnologia

Cal oferir models i procurar eines que impulsin el canvi que ja està en marxa

En els estudis d'informàtica, va caure en picat el nombre de matriculacions quan la carrera es va passar a dir Enginyeria Informàtica
Les dones són presents pertot arreu, però en una intensitat menor de l'esperada. Encara ens queda molt camí per recórrer
Moltes acaben renunciant a les seves aspiracions pels condicionants i les limitacions que es troben en el món professional
A hores d'ara estem millorant, però el canvi és molt lent, per això, són necessaris els incentius que afavoreixin aquest canvi

La dona, en la ciència, ocupa el mateix lloc que en altres sectors, bàsicament situades en els quadres intermedis. Certament, aquesta afirmació és una generalització, perquè sempre hi ha excepcions que confirmen la regla, com en el cas de les convidades d'ahir a la trobada mensual d'Esmorzar de Ciència al 7 Portes que aquest diari organitza a l'emblemàtic restaurant barceloní sota els auspicis de l'Associació Catalana de Comunicació Científica, l'Obra Social La Caixa, amb la col·laboració del grup de monologuistes científics The Big Van Científicos sobre Ruedas i els Alumni de la Universitat de Barcelona. Hi conversaven més que no pas debatien, moderades pel periodista Eduard Berraondo, les doctores Maria Pau Ginebra, catedràtica del departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la UPC, i Estrella Montolío, catedràtica del departament de Filologia Hispànica de la UB.

“Les dones hi són pertot arreu, però en una intensitat menor de l'esperada”, va dir Ginebra, que va reconèixer que “encara queda molt per fer”. Hi va coincidir Montolío, que va assegurar que “encara estem a la mina”. No és una qüestió d'aptituds sinó d'actituds i de trajectòria de futur. Hi ha sectors científics en què l'escassa presència femenina es fa més evident, com en el cas dels espais tecnològics. Fins i tot hi ha estudis en què hi ha hagut un decreixement del nombre de matriculacions, com en el cas dels d'Informàtica, en què “va caure en picat quan es va passar a dir Enginyeria Informàtica”, comenta Ginebra. Aquestes fluctuacions també són conseqüència, en part, dels models que es transmeten, “amb els quals les noies no es veuen identificades”, va explicar Montolío, que assegurava que “es va millorant, però el canvi és molt lent”. Per això, reclama més incentius per afavorir el canvi.

La dona es troba molts condicionals i moltes limitacions en el món professional, construït de manera que no afavoreix el seu impuls i que fa que, segons Ginebra, “moltes dones acabin renunciant a les seves aspiracions”. Posa com a exemple els requeriments per accedir a determinades beques, que tenen en compte els deu últims anys en la carrera professional d'una dona. Aquest requisit, explica, “no té en compte si durant aquests anys la dona ha estat mare, una qüestió que sí que tenen en compte els països del Nord d'Europa, que afegeixen un any i mig més per fill a l'hora de fixar el període de deu anys requerit per optar a una beca”.

Als cursos inicials dels estudis universitaris, les dones tenen una àmplia presència. Després, aquesta es va aprimant fins que arriba a ser anècdota entre els seus companys homes. Les tertulianes no combreguen amb les quotes, però sí amb el fet que es tingui en compte la diversitat de vides entre uns i altres. Montolío afirma que la dona té, per ara, “una posició de secundària de luxe” perquè, assegura, si bé a l'home “se li valora l'ambició, la dona que sap on va, encara fa por”.

Els models són molt importants i per això l'etapa formativa és essencial, per capgirar la situació actual
Salvador Domènec
En totes les àrees que he pogut analitzar, la dona sempre està pitjor. Si una nena no ha canviat de rol als 12 anys, ja no canviarà
Paco Solé Parellada

Invisibilitat i menysteniment de la dona al laboratori

Helena González, membre del grup Big Van Científicos sobre Ruedas, va ser l'encarregada del monòleg que ahir va inaugurar l'Esmorzar de Ciència al 7 Portes. Llicenciada en Biologia i en Bioquímica,i doctora en Biomedicina, González coordina i imparteix activitats de difusió de la ciència a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A través d'anècdotes i afirmacions en to distès i divertit, González va transmetre als assistents la posició d'invisibilitat de la dona científica dins el món del laboratori, una posició que no es correspon gens amb les tasques que desenvolupa i els resultats de la seva recerca.

Després de constatar que quan es parla d'evolució sempre se l'acompanya del substantiu home i no pas del de dona per explicar-la –“potser és perquè la dona ja va néixer evolucionada”, va etzibar–, González va recordar les investigacions de la biòloga nord-americana Lynn Margulis, segons les quals –i resumides potser en excés– la col·laboració entre espècies resulta essencial per a l'evolució. Per tant, la humanitat no evolucionarà en equilibri mentre no es tingui en compte la dona en tots els seus vessants, com a part important –tant necessària com l'home– d'un tot.

Són moltes les dones que, ara per ara, encapçalen i dirigeixen equips de recerca. González explica, com a exemple de recerques que poden ser determinants per a la humanitat, la tècnica Crispr, a través de la qual es poden invertir el símptomes de malalties greus en organismes vius modificant el genoma d'una cèl·lula, “una recerca desenvolupada per dues dones que pot canviar de dalt a baix l'aplicació de la genètica”, va incidir. Tanmateix, la visibilitat d'aquestes dones investigadores continua ben amagada.

La feina que es fa en els laboratoris també és un símptoma més d'aquesta invisibilitat vers la dona, que molt sovint també podríem qualificar fins i tot de menysteniment. González va sorprendre els assistents quan va assegurar que fins i tot els resultats de les anàlisis fetes en els laboratoris no tenen en consideració la dona: “Per als estudis s'utilitzen ratolins mascles, per allò que les constants dels ratolins femelles són més variables. I, per tant, els resultats d'aquests estudis no tenen en compte els efectes secundaris que poden patir les dones en l'aplicació dels nous fàrmacs, que solen ser més acusats que els que pateix el sexe masculí.”

González va acabar fent referència als privilegis adquirits que, sovint, són imperceptibles per als qui els posseeixen però que són massa evidents per aquells –sobretot, aquelles– que voldrien adquirir-los. “Es troben a faltar només quan no es tenen”, va acabar sentenciant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona

Catalunya, més laica que mai

Barcelona
comerç

Torna la fira artesana Fet al Born

Barcelona

Els Manaies entreguen el penó a Joan Alenyà que ja el custodia

GIRONA
SOCIETAT

L’electricitat, el gas i aigua, els serveis amb més reclamacions al Vallès Oriental

GRANOLLERS
estats units

El vaixell que va fer caure el pont té 56 contenidors amb materials perillosos

barcelona