Societat
Segona revolució del grafè
Combinant-lo amb altres materials bidimensionals s'obtenen nous compostos amb propietats encara més espectaculars
Científics de tot el món exposen a Barcelona les seves descobertes i les futures aplicacions
Implants retinals que tornen la visió, adhesius invisibles que controlen el ritme cardíac i l'oxigen en sang, sensors que determinen la quantitat de bacteris als aliments, espectròmetres que detecten si les fruites estan malmeses per dins, càmeres que veuen tant de dia com de nit, roba amb calefacció incorporada, cascos més lleugers i resistents que els actuals... Quan, ara fa poc més de deu anys, es va començar a parlar de les increïbles possibilitats del grafè, s'albirava un futur molt prometedor. Ara es pot dir que ja és aquí en forma de totes aquestes propostes, i moltes altres, que s'exhibeixen des d'ahir a Barcelona en el marc de la conferència Graphene 2017.
Organitzada per l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), la trobada reuneix un miler de científics de tot el món per exposar els darrers avenços en aquest camp amb ponents de primera fila, encapçalats pels premis Nobel de física Andre Geim i Albert Fert.
Del grafè –recordem: una làmina d'àtoms de carboni pur d'un sol àtom de gruix disposats en un patró hexagonal– s'ha dit que és cent vegades més resistent que l'acer i cinc vegades més lleuger que l'alumini. A banda, té propietats conductives i flexibles que el fan summament interessant per a molts àmbits. “És el material més resistent del món, sí, però sempre cal posar-ho en context: és el més resistent en les mateixes condicions, però el grafè, pel fet se ser una única capa d'àtoms, és alhora extremament fràgil”, recordava ahir amb encert el científic de l'ICFO Denis Guilhot.
Poc després d'assistir a la conferència d'Andre Geim, Nobel de física el 2010 pels seus innovadors experiments sobre el grafè, el professor Icrea Stephan Roche, investigador principal a l'ICN2 i un dels organitzadors del certamen, estava exultant: “La revolucio d'ara, com ha explicat Geim, és utilitzar la interacció de la làmina de grafè amb una làmina d'un altre material per alterar-ne les propietats sense destruir-les, augmentant-ne encara més el potencial.” La recerca, doncs, se centra ara a alterar el grafè amb nous materials bidimensionals que influeixen molt lleument però prou per oferir un munt de possibilitats noves. “Hi ha uns 500 materials que es poden laminar i combinar, de manera que hi ha un nou boom increïble”, hi afegia.
Referents al continent
El fet que la principal conferència i exhibició de projectes sobre aquest nou material es faci al Centre de Convencions Internacional de Barcelona no és casual. Catalunya és un dels focus d'atenció més calents del continent pel que fa a la recerca amb grafè. L'ICFO i l'ICN2 hi fan recerca capdavantera, com a escala continental també ho fan l'Institut Italià de Tecnologia i la Universitat de Manchester, amb Geim com a referent. “La situació és única perquè els dos centres cobrim un munt d'aplicacions i camps, atraiem l'atenció d'empreses estrangeres i temin una investigació molt connectada amb l'excel·lència de la investigació mèdica instal·lada a Catalunya, i això es concreta, per exemple, en implants que connecten la retina al cervell. Estem en molt bona situació per ser els primers a desenvolupar aquestes tecnologies basant-nos en els necessitats dels hospitals”, pronosticava Roche.
