Societat

festes i tradicions

Els Manaies de Sant Daniel de Girona reapareixen 86 anys després, a Banyoles

L'entitat participarà en la processó dels Dolors de la ciutat de l'estany amb una petita formació, la primera d'aquesta companyia d'armats des del 1931

Resultarà una presència numèricament modesta però històrica. Els Manaies de Sant Daniel de Girona formaran part, aquest divendres, de la processó dels Dolors de Banyoles amb un músic i quatre armats. Serà el primer cop que desfilin des que el 1931 ho fessin per darrer cop, a Girona. La reaparició és possible gràcies a la invitació del maniple de Manaies de Banyoles, ciutat d'on precisament són els artesans Alma Cubrae, autors de les cuirasses, les celades, les polaines i les llances que duran els de Sant Daniel. “Procurarem estar a l'altura del prestigi del vostre maniple, de la dignitat de la vostra processó i de l'esdeveniment que, per a nosaltres, és històric”, diuen els gironins als amfitrions.

Els actuals Manaies de Sant Daniel, fundats el 2011, centren la seva activitat en altres fronts –actes culturals i solidaris, bàsicament– i pretenen que la companyia d'armats sigui simbòlica. No està previst que la formació creixi gaire més que el músic (tambor) i quatre manaies amb llança que desfilaran a Banyoles. Compten participar en la processó dels Dolors de Besalú de l'any que ve i no descarten, més endavant, ser presents als actes de Setmana Santa de Girona.

Un dels seus objectius és conservar les essències de les companyies de manaies i per això, a més de recuperar part de la vestimenta dels seus predecessors, els seus armats amagaran el rostre, com feien les primeres formacions a les processons. Ara mateix, a les comarques de Girona només mantenen el costum els Estaferms de Besalú. “Es tracta d'un signe d'humilitat com el dels penitents”, aclareixen els de Sant Daniel.

Els primers manaies es remunten al 1661, a Barcelona. En el cas de Girona, consta que el 1751 les processons de dijous i divendres sant les encapçalaven els manaies del poble de Sant Daniel, la participació dels quals es va mantenir fins que el 1931 es van prohibir les processons. Durant la guerra van destruir els vestits i el material de la companyia, que ja no sortiria més, fins demà passat.

LA DATA

1751
és l'any
en què comença a constar la presència dels Manaies de Sant Daniel a les processons de Girona.

LA XIFRA

215
socis
té l'associació, però la companyia de manaies és molt petita perquè es vol que sigui simbòlica i prou.

Homes i dones que participin en actes solidaris

L'associació Manaies de Sant Daniel, fundada fa sis anys, té uns 215 socis. Les principals activitats tenen a veure amb la cultura i la solidaritat, segons explica Xavi Masgrau, membre de la junta directiva. Al vessant solidari li donen molta importància, fins al punt que només podran formar part de la companyia d'armats els membres (homes o dones) que en el darrer any hagin participat activament en alguna activitat d'aquesta mena. L'entitat explica que en aquests sis anys d'existència han recaptat més de 88 tones de menjar per al Banc dels Aliments o 7.500 euros en un concert a benefici de Càritas.

Pel que fa a la cultura, es van implicar en el mil·lenari del monestir de Sant Daniel i van organitzar les conferències Cristianisme i cultura. Amb vista a les pròximes festes de Nadal estan preparant una nova activitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?

Olot

Auditories energètiques gratuïtes per als comerços

Olot
PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró