Eudald Carbonell: “El gran pas serà la impressió 4D i 5D, que permeti imprimir persones”

El problema és que ho crec i ho penso. Jo no tinc fe; tinc esperança. L'esperança és una cosa que es pot construir i la fe és un dogma.

No, serem humans. És un procés. Penso que fer-se humà vol dir entendre la diversitat, distribució de la riquesa i l'energia, la capacitat de treballar en comú, tenir consciència operativa... I tot això encara no ho tenim com a espècie.

Probablement sense la tecnologia no ens humanitzaríem perquè no conec cap animal que s'hagi desenvolupat com nosaltres. Cap altre té la tecnologia com l'entenem nosaltres. Per això amb més tecnologia serem més humans.

Sí, anem bé. El que passa és que tots sabem que l'acceleració històrica que portem farà que abans d' humanitzar-nos tinguem un col·lapse important com a espècie. Serà aquesta primera meitat de segle XXI.

La socialització de la revolució industrial va suposar dues guerres mundials en què van morir de manera directa 50 milions d'espècimens humans i de manera indirecta alguns diuen que fins a 150 milions, pràcticament un 10% de l'espècie. La socialització de la revolució cientificotècnica –ara som 7.000 milions– suposarà una reducció de l'espècie d'un percentatge com el que dic, un 15%. Quan s'accelera la història els problemes d'adaptació social sorgeixen i acaben en una confrontació.

La fragmentació i desaparició d'Europa, les guerres que s'han produït i la desestructuració del nord d'Àfrica, del Pròxim Orient, ara Turquia primer amb l'intent de cop d'estat i després amb la resposta... Tot el que s'està produint, tot el terrorisme global, la desesperació que ha portat la colonització dels segles XIX i XX protegida pels europeus fonamentalment i després per l'imperialisme americà, la desaparició dels blocs... Tot això està generant una nova situació planetària que s'acabarà solucionant com sempre amb un col·lapse.

D'acord amb els sistemes socials vivim sota un sostre de vidre i quan s'esclafi és quan es produiran tots aquests canvis importants. És un problema de la mateixa perspectiva de l'espècie. Hem de pensar també que si ho mirem estadísticament un 15% és molt poc.

Opinar no vol dir que tinguis pensament crític. Si les xarxes han de servir per generar més odi o comportament gregari, no tenen cap sentit. Si les xarxes serveixen per fomentar el pensament crític, perquè cadascú pugui dir la seva dins una perspectiva de planetització de l'espècie, òbviament tot això anirà més de pressa i serà molt positiu.

Des de fa 25.000 anys hi ha molt poca diversitat en el gènere Homo. Estic convençut que la tecnologia permetrà tornar a la diversitat al planeta a final d'aquest segle XXI.

En el cas que es pogués conviure i triar espècie, molta gent triaríem no ser una espècie només biològica. Jo ho triaria, per descomptat. Triaria ser un cyborg com a mínim. El coneixement i el pensament estaran molt lligats a la memòria i a la capacitat de processar molta informació i tenir pensament crític, i això els humans encara no ho podem fer. Per tant si tens la suma de ser tu mateix més una màquina –una màquina conscient, humanitzada, que hem fet els humans– encara ets més humà.

Sí, perquè estem contínuament connectats. Connectat perquè si vols menjar necessites els supermercats; si vols llegir necessites la premsa; digitalitzat perquè la tele i la ràdio són plataformes que ho intercomuniquen tot i perquè no estem preparats per estar sols. Per tant, la destrucció de l'individualisme és l'eix fonamental de la revolució cientificotècnica.

Penso que no ens extingirem. El col·lapse no vol dir l'extinció. L'extinció és la desaparició d'una espècie. Si parlem que al segle XXI hi haurà diversitat d'espècies, és molt difícil que es produeixi aquesta extinció. El gran pas serà quan fem tots els sistemes d'impressió 4D, 5D, totes les que ens permetin imprimir vida organitzada, persones.

Ja s'estan imprimint òrgans. Després seran òrgans biològics i després es farà el salt cap a la impressió 4D i 5D, segurament.

Per què no? Primer s'ha d'aprendre a emmagatzemar la consciència i un cop la consciència operativa estigui emmagatzemada es podrà imprimir. Tot es pot emmagatzemar. S'ha de trobar la manera de fer-ho. Si algú s'ho imagina probablement es pot fer perquè si no el cervell ja no permetria imaginar-ho.

El futur ha de permetre passar d'una societat del coneixement a una societat del pensament. I si hi arriben, serà molt millor del que hem viscut nosaltres.

Sí, estem buscant i treballant sobre la diversitat i sobre els orígens dels humans que, com sabem tots, són a l'Àfrica. Continuo buscant perquè per pensar en el futur cal tenir les mans en el passat.

Sí, m'agradaria molt. Sabem que a l'Àfrica, molt possiblement hi ha les més velles, de tres milions d'anys. M'agradaria.

A Atapuerca hi ha l'evolució humana durant un milió i mig d'anys. Hi ha molt pocs llocs al món, a Europa o Àsia, on tinguis tota l'evolució de la humanitat al mateix lloc. Atapuerca ajuda a entendre el futur.

Això cada vegada m'interessa menys perquè quan et mors, quin interès té? Em poden enterrar allà o em podem cremar i tirar les cendres al vàter i passar a formar part de l'univers. És el mateix.

De la ironia. La ironia és important. Em costa riure però ja ho faig. No soc tan seriós com sembla. De vegades pot ser un posat, però no soc així.

Sí, en Ferran també és un treballador de camp. S'ha passat milers d'hores a la cuina pensant, fent receptes, buscant les matèries primeres. Jo estava pensant i treballant sobre la teoria de la selecció social i em vaig adonar que una de les claus era l'alimentació. I en veure-ho va ser quan vam fer l'aliança amb en Ferran per treballar junts sobre la implicació de la cuina i la gastronomia en la selecció tècnica i cultural. Quan es comença a cuinar i a menjar carn cuita és quan canvia tot.

L'única cosa en què li puc insistir és que sigui una persona crítica en la seva vida, que tingui pensament crític.