Societat

castellers

A les antípodes

Dues colles miren de fer castells al continent més allunyat de Catalunya

El més complex és assajar i actuar sempre en solitari

Les colles inclouen castellers de moltes nacionalitats arribats a Austràlia i guiats per catalans emigrats

Ser casteller a Catalunya resulta fàcil. A Austràlia ja costa més, però dues colles, els Castellers de Sydney i els Koales de Melbourne, desafien la distància i miren de fer castells en condicions força més difícils, sobretot pel desconeixement de l’activitat i la falta d’efectius. Les dues colles han sorgit arran de l’emigració catalana per la crisi cap a estats amb més feina i oportunitats. S’aglutinen sota l’empara de casals catalans i, el que resulta més significatiu, bona part dels seus membres pertanyen a altres comunitats d’emigrants no catalans. “Exercim també d’aglutinador social i, tot i que els catalans som la majoria, a la colla hi ha gent de moltes procedències”, recorda Juanjo Lainez, que exerceix de cap de colla a Sydney perquè havia format part dels Castellers de Barcelona. La Laia Miralles, portaveu dels de Melbourne, també fa la mateixa valoració: “Es difon el fet casteller no només entre els australians, sinó entre les persones que s’acosten i proven de fer castells i que són d’altres països. Austràlia és una terra d’emigrants i gent amb inquietuds.”

Fan castells de cinc pisos i algun ja de sis. La gran dificultat és poder assajar i fer actuacions amb pinya. Les dues conurbacions australianes són força grans, de manera que es reuneixen cada setmana o cada quinze dies per assajar. “Són proves més intenses que les d’altres colles, ja que impliquen menys castellers i de forma intensa”, assegura Lainez. A banda de l’assaig, els qui es troben aprofiten per fer altres activitats socials i així passar el dia de festa o “simplement fer colla”, diu Miralles.

Les poques actuacions al llarg de l’any coincideixen amb alguna celebració catalana, com ara Sant Jordi, o basca, perquè hi ha relació amb entitats d’Euskadi. Al contrari d’altres colles europees, per la distància no poden ni venir a Catalunya a fer castells ni acollir colles catalanes, però ho supleixen amb “il·lusió i l’orgull d’explicar la tradició catalana a gent de procedència molt diversa”, coincideixen a explicar els dos responsables.

D’altra banda, les dues colles es veuen obligades a “importar” de Catalunya faixes i camises robustes. Aprofiten les estades a Catalunya o les visites d’amics i familiars per dur el mínim material imprescindible.

Una altra cosa és l’assegurança. “Costa molt explicar el tipus d’activitat i la cobertura que es necessita per als castellers”, assegura Lainez. Les asseguradores els reclamen xifres molt altes i no resulta fàcil superar aquest desconeixement.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?

Olot

Auditories energètiques gratuïtes per als comerços

Olot
PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró