Trenquen el misteri dels ous

Els ous de les aus han fascinat els humans durant mil·lennis, i no només per motius gastronòmics. La gran varietat de formes que presenten ha generat tota mena de teories i especulacions per aclarir-ne l’origen. Fins i tot Aristòtil hi va reflexionar i escriure sobre la qüestió. Perquè tenen aquesta gran varietat de formes? Què fa que els dels colibrís siguin el·líptics, els de les òlibes, esfèrics i els de moltes aus de costa, ovoides acabats en punxa? Una investigació publicada aquesta setmana a Science n’ha desentranyat el misteri.

Per aconseguir-ho, un equip internacional d’investigadors va utilitzar un procés multidisciplinari aplicant eines d’informàtica, biologia comparativa, matemàtica i biofísica. Primer, l’equip liderat per la Universitat de Princeton (EUA) va analitzar les formes de 49.175 ous que representaven 1.400 espècies diferents, algunes de les quals, ja extingides. Tot aquest mostrari procedia de naturalistes que els van recollir a final del segle XIX i principi del XX. Mitjançant un programa informàtic, els investigadors van quantificar l’asimetria i l’el·lipsi de cada ou per obtenir una visió global de la diversitat de formes existent a la naturalesa.

Els investigadors van poder crear un mapa de les formes d’ous d’arreu del món. Així doncs, el més asimètric és el del territ menut canadenc, mentre que el més el·líptic el pon el talègol maleo, una espècie que habita a Indonèsia i cova els ous enterrant-los en una sorra calenta o en sòls volcànics. Per contra, els d’estruços i algunes espècies d’òlibes són especialment esfèrics.

Durant anys, els biòlegs havien especulat amb tota mena de teories per justificar el fet de la forma dels ous. Es deia que les aus que viuen als penya-segats feien ous més asimètrics i punxeguts per guanyar estabilitat i evitar que rodolessin i caiguessin del niu. També es creia que la forma podia ser un factor que ajudés a optimitzar la incubació de cada espècie o que podia tenir relació amb la quantitat de calci en l’alimentació.

Sense que aquestes hipòtesis siguin necessàriament falses, l’estudi que ha merescut la portada de Science determina que el que més directament determina la morfologia dels ous són les capacitats de vol de l’espècie. La clau de tot plegat rau en el pas de l’ou en formació pels conductes de l’aparell reproductor, que en limiten l’amplada. Si l’espècie en qüestió és molt aerodinàmica, els seus malucs seran més estrets i un ou el·líptic o amb un extrem acabat en punta serà un bon recurs per optimitzar el volum dels ous sense augmentar-ne el gruix que determina l’oviducte. “Les aus que tenen grans capacitats de vol tendeixen a fer ous asimètrics o el·líptics, i les que no en saben els solen fer rodons”, insisteix l’autora principal de l’estudi, Mary Caswell. A més, el seu equip ha determinat que allò que realment en determina la diversitat de formes és la membrana elàstica interior, i no pas la closca.

Els més audaços potser pensaran que els pingüins, tot i no volar, no fan ous que tendeixin a la forma esfèrica. Segons els investigadors, aquesta excepció a la norma tindria una justificació òbvia: les seves habilitats natatòries han determinat també una morfologia estilitzada semblant a la dels bons voladors.