Infraestructures i serveis

El tren d’Olot a Girona costa 600 milions

El grup promotor ha calculat un cost d’explotació anual de 22,6 milions

Reclama que se n’estudiï la viabilitat

La construcció de la infraestructura del tren tram entre Olot i Girona per Banyoles que impulsa una plataforma ciutadana tindria un cost de 600 milions i de 22,6 milions d’euros anuals d’explotació, segons ha fet públic durant la presentació del projecte. La primera de les inversions hauria d’anar a càrrec de la Generalitat –es preveu un traçat paral·lel a les carreteres actuals i a través d’un dels túnels de Castellfollit– i no inclou 19 trens tram. El president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, Pau Noy, ha qualificat aquesta quantitat com “la xocolata del lloro”, tenint en compte que hi ha projectes com el de la variant d’Olot, que preveu una inversió de 189 milions en set quilòmetres de traçat.

Quant al cost d’explotació, els estudis de l’entitat promotora deixen clar que com a mínim el 40% es cobriria amb la compra de bitllets dels 2,6 milions d’usuaris anuals que es preveuen i que la resta l’hauria d’assumir la Generalitat com qualsevol altre servei públic de transport de la seva competència. Segons Noy, la venda de bitllets fins i tot permetria arribar a cobrir fàcilment la meitat del cost d’explotació, i que aquests percentatges són els que registren altres serveis ferroviaris del país en actiu. Ell mateix ha remarcat que hi hauria bitllets a un preu reduït per als usuaris empadronats als municipis de la línia i abonaments. A més, amb serveis directes, semidirectes i d’altres amb més d’una vintena de parades, ha distingit entre els usuaris que l’utilitzarien com a mitjà de transport habitual, per als quals s’ha previst que el servei sigui de tramvia a Olot, Girona i Sarrià de Ter; els que ho farien els caps de setmana per tornar a casa des dels seus punts d’estudi o de feina, i, finalment, els turistes. Respecte d’aquests últims, ha indicat que les tendències del sector alerten que hi haurà, en general a totes les zones turístiques, una demanda a l’alça dels mitjans de transport no contaminants.

Ricard Riol, de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, ha afirmat que és hora de revertir el tancament de línies fèrries a Catalunya dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle passat, per construir una xarxa de transport públic amb el tren als eixos principals i els autobusos per donar-li capil·laritat. Riol ha coincidit amb Ferran Campillo, pediatre i un dels portaveus del grup motor, que cal un canvi real en la mobilitat pels beneficis que té per a la salut humana i el medi ambient.

A Olot, ho volen posar fàcil perquè la gent vagi a peu

La majoria de trajectes a Olot es poden fer a peu amb una mitjana de 10 minuts. Ho han certificat els membres de la plataforma No és un Vial, És un carrer, per reclamar a tots els grups del ple, a través d’una moció, el seu compromís a dur a terme una intensa pedagogia per fer veure als veïns que Olot és una ciutat on fàcilment es pot anar a peu arreu i anar-la adaptant amb un urbanisme sostenible per facilitar-ho encara més. El regidor de Mobilitat, Agustí Arbós (Junts), ha afirmat que, des de l’equip de govern, faran tot el possible per donar l’oportunitat a tothom d’anar a peu i ha pres el compromís de dur a terme accions d’acord amb la plataforma, tots els grups municipals i els tècnics de la casa. Aquesta coordinació també l’han reclamat els grups de l’oposició. Jordi Gasulla (CUP) ha insistit en aquesta unitat d’acció; Josep Guix (PSC) ha proposat que la campanya s’ampliï a la mobilitat en bicicleta i al transport públic, i Josep Quintana (ERC) ha apostat per facilitar que els veïns puguin escollir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Fundació MAP reforça les inversions i incrementa serveis

ripoll

Anna Ferrer, doctora honoris causa de la UdG

girona

La DGAIA retira la custòdia als pares de les dues germanes bengalines que van denunciar un matrimoni forçós

Barcelona

La UdG tanca el congrés de raonament probatori Michele Taruffo amb 800 participants

girona

Apareixen cinc nous casos a Catalunya de la verola del mico

Barcelona

Més de 2.000 persones del Bisbat de Girona participen en la fase diocesana del Sínode

girona

El Suprem pregunta al TJUE si limitar les llicències de VTC és compatible amb la llibertat d’establiment

Barcelona

Vaga de fam a Celrà en defensa del català a l’escola

celrà

L’Ajuntament de Barcelona comprarà finalment 35 locals en el marc del programa Amunt Persianes

Barcelona