Infraestructures i serveis

Un any connectats al sol

Els integrants de la comunitat energètica de Cornellà han estalviat entre 200 i 600 euros en un any

Després de la prova pilot, l’Ajuntament vol que s’hi afegeixin els comerços

Ara fa un any es va posar en marxa la comunitat energètica de Cornellà del Terri, la primera del Pla de l’Estany, en el marc d’un programa de la Diputació en què també han participat Rupià, la Cellera de Ter i Amer. Ha estat una prova pilot i l’experiència a Cornellà, si ens atenim a les dades facilitades per l’Ajuntament, ha estat molt positiva: en els disset habitatges i els tres equipaments municipals que integren aquesta xarxa local, el 40% de l’energia consumida ha estat generada a les plaques solars que alimenten la comunitat, situades a la coberta de l’escola Vall del Terri. Els que tenen una quota de consum de 0,5 kW i els d’1 kW s’han estalviat en aquests dotze mesos un total de 200 i 400 euros, respectivament, mentre que els que disposen d’una quota superior l’estalvi ha arribat als 600 euros. “L’estalvi mitjà ha estat òptim”, conclou l’Ajuntament, impulsor de la iniciativa.

Nous costums

El consistori ha aclarit que aquestes xifres tan bones es deuen també al fet que els socis han incorporat uns hàbits que hi han ajudat. El canvi l’han aconseguit amb el suport d’una app que els orienta indicant quins electrodomèstics –segons la seva potència– poden posar en marxa en cada moment amb subministrament d’autoconsum, sense recórrer a la xarxa convencional. Els usuaris saben que a les hores en què les plaques produeixen més energia és quan els convé encendre rentavaixelles o rentadores, posem per cas.

Una nova tongada

Les llicències d’aquest primer any expiren aquest mes, però immediatament se’n concediran de noves, aquest cop per a quatre anys. S’hi podran apuntar tant els que han participat en la prova pilot com veïns nous. En aquest sentit, l’Ajuntament vol fomentar que entrin a la comunitat els comerços. L’únic requisit és que els aspirants estiguin situats a menys de 500 metres de la captació (l’escola), una distància establerta per la normativa que, en el cas de Cornellà, abraça bona part del nucli principal del municipi. El preu que han pagat els usuaris en aquesta prova pilot –en concepte de taxa municipal per ús d’un bé públic– ha estat de 77,98 euros per kW i any. La nova tarifa no s’ha concretat, encara, com tampoc s’ha pogut determinar quants usuaris hi cabran. “La capacitat de generar energia de les plaques és limitada; haurem de veure primer les quotes de consum que demanen els que s’hi vulguin apuntar”, explicava ahir l’alcalde, Salvador Coll.

Expansió

El bon rendiment aconseguit en aquest primer any és un bon argument per convèncer determinats sectors perquè creïn les seves pròpies comunitats. Coll pensa en indústries i en explotacions agrícoles. En aquest sentit, ja s’han començat a fer reunions per explicar els avantatges d’aquestes xarxes.

El fet que la primera comunitat energètica hagi nascut a Cornellà no és casualitat, ja que aquí han situat la transició energètica com a objectiu prioritari. Una prova d’això és que en la convocatòria dels fons europeus Next Generation han presentat projectes d’energia verda per valor de sis milions d’euros.

Les plaques solars, una amenaça per als conreus

R. E

Les instal·lacions fotovoltaiques no sempre són una bona notícia. La proliferació de projectes en sòl agrícola ha sembrat l’alarma en determinats sectors del món rural perquè consideren les “plantacions” de plaques solars una amenaça per a l’agricultura. Com que els pagesos estan patint una forta crisi i guanyar-se la vida amb la seva activitat cada dia costa més, quan ve algú i els ofereix unes quantitats de diners importants per convertir les finques en parcs fotovoltaics, la temptació d’acceptar el tracte és molt gran. Les propostes d’aquesta mena han anat augmentant des que les lleis ho posen fàcil i alguns ajuntaments, alarmats, han hagut de reaccionar. A Vilobí d’Onyar i a Maià de Montcal, per exemple, aquest any han aprovat la suspensió temporal de llicències per a projectes d’aquesta mena. A Vilobí, l’última petició rebuda era per a un camp solar de 100 hectàrees. Durant els mesos en què la suspensió estigui en vigor, revisaran les normes subsidiàries per ordenar-hi les zones on permetran els parcs i aquelles on estaran prohibits. “Som un municipi agrícola i no volem perdre aquest caràcter”, deia el mes passat l’alcalde de Maià, Joan Gaínza. Al capdavant d’aquesta oposició hi ha Unió de Pagesos, ja que considera que suposarà una davallada de sòl agrícola i una pèrdua d’explotacions. El sindicat està a favor de la transició energètica, però creu que, en lloc d’ocupar terres productives, caldria posar aquesta mena d’instal·lacions en cobertes d’edificis i en solars de polígons industrials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Se suspèn l’activació del nivell 3 del Pla Alfa a la comarca de l’Alt Empordà

alt empordà

Les Botigues museu de Salàs repassen la trajectòria de la marca Cruz Verde especialitzada en insecticides domèstics

Salàs de Pallas

Els Bombers han atès 27 avisos per les fortes pluges aquesta nit, la majoria a l’àrea metropolitana de Barcelona

BARCELONA

‘Vita Christi’, primer llibre editat arreu escrit per una dona

El Quixot de Verdi s’endú el triomf a les festes de Gràcia

barcelona

La Jonquera passarà de tenir sis estancs a setze

LA JONQUERA

Els Amics de les Illes Formigues fan campanya per salvar la posidònia

PALAMÓS

Tempestes concentrades a la Garrotxa i l’Alt Empordà

OLOT / ROSES

Els metges demanen que el govern centralitzi la plantilla

Barcelona