Europa ho aprovarà?

Aquest és el plantejament que va presentar fa uns dies el president de la Generalitat, Salvador Illa. Un pla, però, que genera no poques incògnites i un manifest rebuig de col·lectius ecologistes, veïnals, agraris i polítics. I el que és més important pel que té de decisiu: la Comissió Europea (CE) va trigar escassament 24 hores a recordar que el vistiplau final depèn d’Europa i que l’Estat i la Generalitat tenen un expedient obert per incompliments en les compensacions de la construcció de la tercera pista, que es va posar en marxa fa 21 anys. Fins que no es tanqui l’expedient que la CE va obrir el 2021 no es podrà tirar endavant la tramitació de l’actual projecte d’ampliació.

José García, vicepresident de Depana, està convençut que Europa difícilment hi donarà el vistiplau. Aquesta entitat va presentar el 2012 la queixa que va acabar motivant l’expedient. “En l’ampliació del 2004 es va invocar l’article 6.4 de la directiva d’hàbitats, que diu que per interès prioritari es pot alterar una zona protegida per la Xarxa Natura 2000 si ho aprova la Comissió i s’executen les mesures correctores pertinents”, explica. Segons la CE, aquestes compensacions no s’estan fent correctament. Garcia desgrana els incompliments més flagrants: “Es van construir quatre pàrquings en zones humides, i encara se n’han de despavimentar i renaturalitzar dos”, els que es van construir per a taxis i autocars a Can Sabadell i que una sentència judicial va obligar a desmantellar.

Aquestes construccions han impedit l’establiment de corredors ecològics, i tampoc s’ha facilitat el que hauria de connectar el Remolar i la Ricarda a tocar de la platja amb la creació de llacunes. A la Ricarda “s’ha degradat moltíssim la qualitat de l’aigua”, denuncia García. La pavimentació de la tercera pista ha alterat l’aportació natural d’aigua a l’aqüífer. Aena es va comprometre a aportar aigua a la llacuna, però segons els ecologistes no s’hi està aportant ni amb la quantitat –s’hi estan vessant 300 hm³ dels 1.000 que caldrien– ni amb la qualitat necessària –Aena drena l’aigua de la pista per evitar inundacions i destina aquesta aigua a la Ricarda sense una depuració adequada–. Tot plegat ha tingut un impacte en l’ecosistema: “La base de la queixa que vam posar el 2012 a Europa va ser la degradació del delta del Llobregat”, assenyala el vicepresident de Depana. La disminució de la població d’aus en les zones d’especial protecció és l’element més visible. Com a exemple d’una de les espècies més emblemàtiques, els ecologistes assenyalen que en 20 anys s’ha passat de 100 parelles de corriol camanegre a escassament 10. Els plans de les administracions és enviar a la CE el pla director de l’aeroport amb l’ampliació el 2028, un cop tancat l’expedient. Però els ecologistes dubten que en aquesta data el delta hagi recuperat la biodiversitat malmesa per l’ampliació del 2004. I que Europa, per tant, doni autorització a una nova ampliació, un vistiplau necessari perquè toca zones protegides per la Xarxa Natura 2000. Respecte a “reconfigurar” la Ricarda per l’allargament de la pista, Garcia recorda que les llacunes són tridimensionals i que el que sembla fàcil en un mapa té una important afectació en l’ecosistema.

Pèrdua de conreus?

Una altra incògnita es refereix a les 270 hectàrees que es renaturalitzaran per compensar l’afectació a aquestes superfícies protegides. El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha afirmat que seran terres “ermes, no productives i agrícoles molt inundables, que les fa de baixa qualitat”, i que el govern adquirirà fora de la zona de l’aeroport. Les instal·lacions aeroportuàries, a més, quedaran envoltades d’una anella verda “per compatibilitzar els usos agrícoles amb la protecció ambiental”, segons Aena. Germán Domínguez, coordinador de la Unió de Pagesos a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, explica que tant el sindicat com el Parc Agrari desconeixen els detalls de “l’expropiació” que, creu, farà Aena de les terres necessàries. “Hem demanat una reunió amb el Departament de Territori per saber on i com es vol fer aquesta renaturalització.” La Unió de Pagesos no és partidària de l’ampliació perquè es tem que “es perdran terrenys agrícoles molt fèrtils, i no podem permetre seguir sacrificant terreny agrari per fer infraestructures que no són necessàries”, diu Domínguez.

Més soroll?

Una altra incògnita es refereix al soroll dels avions sobre els barris de Gavà Mar i Castelldefels. L’obertura de la tercera pista va generar un greu conflicte amb els veïns dels barris marítims, especialment el de Gavà, pel gran impacte sonor dels avions sobrevolant a molt baixa altura. L’associació va denunciar alts càrrecs d’Aena pels sorolls, que van disminuir per unes obres executades dos anys després de l’ampliació del 2004. Aquestes obres van canviar la configuració de les pistes, de manera que els avions s’enlairen per la tercera girant al mar i aterren per la llarga sobrevolant la Zona Franca. Aquesta és la configuració preferent, però cap a un 20% de les vegades es capgira i les aeronaus aterren per la llarga sobrevolant els barris costaners de Castelldefels i Gavà.

L’Ajuntament de Castelldefels augura que amb l’increment d’operacions –l’ampliació permetrà passar de 80 operacions per hora a 90– hi haurà més avions sobrevolant els barris i, per tant, més soroll. El ple municipal ha aprovat una declaració, amb l’únic vol desfavorable del PSC, en contra de l’ampliació.

També l’associació de veïns de Gavà Mar s’hi mostra contrària, perquè afirma que el barri tindrà més soroll amb la configuració preferent i amb la no preferent. Tot i que la Generalitat, l’Estat i Aena defensen que l’allargament de la pista beneficiarà Gavà Mar perquè la majoria dels avions podran fer abans el gir al mar, l’associació desconfia. “Tècnicament és veritat que si els avions comencen abans a rodar s’enlairen abans i s’allunyen més de les primeres cases. Però, com que tot és tan fosc, si mai fan servir aquesta pista per aterrar, els avions fregaran les teulades perquè la pista estarà més a prop del Remolar. I una nova terminal permetrà encabir més avions, que generaran més soroll i contaminació en general”, vaticina Carlos Domènech, vocal de medi ambient. L’entitat va donar suport a la manifestació que es va fer al Prat fa deu dies i es vol reunir amb l’alcaldessa pratenca, Alba Bou, i també amb la de Gavà, Gemma Badia. “Ens sorprèn que Badia estigui a favor de l’ampliació. És clar que Illa i Badia són del mateix partit”, diu. El PSC dels municipis propers a l’aeroport han fet pinya entorn del projecte. Creuen, en general, que és bo per als veïns perquè assegura l’actual operativa, amb pistes segregades i el gir cap al mar en la majoria dels enlairaments.