Miquel Lladó “Les empreses que s’enamoren del futur són les que tiren endavant”

Sí, penso que les persones són les que marquen les diferències. Quan fem temes d’estratègia, a les companyies, moltes vegades pensem quins recursos tenim i quins no, però una de les coses són les persones que fan que les coses passin.

Crec que el primer és saber què és guanyar per a tu o per a una empresa. Llançar nous productes? Ser a més països? Tenir més beneficis? Crear més llocs de treball? Aquesta reflexió és molt important per a mi; per tant un dels primers èxits és entendre i saber el que vols fer amb la teva companyia i la teva responsabilitat és portar-ho cap allà.

Una de les coses que marca la diferència de les persones és el talent. El que és més fàcil de copiar són els tangibles: productes, serveis, processos, etcètera. I els intangibles moltes vegades són el talent, les persones, la manera com treballem i com ens comuniquem. En un món que va molt ràpid i on tot és molt a prop, si vols fer perdurar el teu futur és molt important que tinguis aquests intangibles molt potents. Poden ser les marques i la identitat de la companyia, però una part molt important és el talent, les persones i com treballem tots junts per fer realitat aquell projecte.

Crec que sí, tot i que la competència ha canviat molt. Abans estava al barri del costat o al país del costat. I ara pot estar en un garatge a Califòrnia on hi ha algú que arriba a molts més consumidors que tu amb la teva presència de proximitat. Podrem competir amb això i serem competitius sempre que siguem capaços d’atraure talent que creï oportunitats i resolgui problemes que hi ha al món. Moltes de les companyies que triomfen ara mateix són les que resolen problemes que tenim, per als quals troben la solució.

Observar el que fan altres és una característica molt necessària des del meu punt de vista. I una de les coses que estic veient en companyies que tiren endavant és que s’enamoren del futur. El futur és incert; per tant moltes vegades ens és més còmode estar en el present, a la nostra ciutat, amb el nostre entorn, la nostra marca... Diuen que les bones companyies cobreixen necessitats i les grans companyies creen mercats. I m’agrada jugar aquest partit. Sempre m’ha agradat veure com serà el futur i si el pots crear, molt millor. És intentar estar més enllà del futur i veure’l venir. Si ho aconsegueixes tens una posició competitiva tremenda. Enamorar-se del futur és una de les coses que intento que es converteixi en el primer pas en les companyies on treballo.

Em posicionaria més com un mentor. He estat director general de grans companyies i he pogut veure que quan estàs en una posició així, et pots trobar molt sol. Els propietaris de l’empresa, per exemple, estan per sobre i no els pots manifestar molts dubtes. Els que estan sota teu de vegades et donen la raó més del que mereixeries; per tant tenir algú al teu costat, un mirall o alter ego, amb qui puguis tenir una conversa sobre com veus la companyia és molt bo. Si soc director general parlaré amb algú que ho hagi estat perquè m’expliqui els encerts, els errors, i d’alguna manera aprendre dels errors dels altres, no fer-ho sol.

U

na bona empresa és la que té un futur, un projecte que és capaç d’encisar la gent, que la il·lusioni, que va endavant, que no només cobreix necessitats sinó que crea mercat. No es tracta de plantejar-se el futur a només dos o tres anys vista. A mi m’agraden aquells projectes que intenten impactar el món. Els consumidors ja no tenen països! Van més enllà de les fronteres.

Davant les coses, o et preocupes o t’ocupes. I això ha nascut perquè molts consumidors veuen que aquestes companyies els solucionen circumstàncies que no els solucionava ningú. Per exemple, Amazon Go. Van veure que a la gent no ens agrada fer cues, ni pagar, i el van crear! A través del teu smartphone, marques la teva identitat, entres al supermercat, agafes els productes, i quan passes una línia es carrega automàticament al teu compte! Per tant... crec que preocupar-me no, al contrari. Crec que aquestes companyies estan ajudant. Si els tractem com a competidors probablement perdrem l’oportunitat de col·laborar amb ells i que ens ajudin a fer la nostra companyia més gran. S’han de tenir idees disruptives!

El pa sense crosta existia a Tenerife, en una empresa que ho feia d’una manera molt tradicional. Vaig anar personalment a parlar amb ells i en marxar els vaig preguntar si la idea era seva i em van dir que no, que l’havien vist a Puerto Rico. Hi ha moltes coses inventades; el que has de fer és sumar-les. Vèiem que els nens deixaven la crosta al plat i no volíem que la gent pagués per una cosa que no es menjava. També la manera de preguntar les coses a les companyies determina la seva reacció. Preguntaves al personal de Bimbo si era possible i deien que no, però si preguntaves què necessites per fer-ho, la cosa canvia.

El món està molt obert. Estem en una societat on tot és molt a l’abast; per tant has de ser conscient que et poden copiar. Si alguna cosa és bona te la copiaran segur. A partir d’aquí no et preocupis d’aquesta còpia. Sabent que et copiaran, intenta ser més ràpid, trobar alternatives.

Has de fer que els clients se sentin amb tu com si portessin texans: que se sentin còmodes. I això ho aplico a tot: clients, equip, proveïdors, accionistes... tothom! I aquest punt de comoditat és el que fa que en les converses, els debats o les reunions, la gent estigui bé.

Des del meu punt de vista, la força de la motivació ha de venir de la persona. Si tens una persona que no està motivada i ho vols fer... és difícil! Has de veure per què no ho està i entendre-ho. Però també hi ha el tema de la inspiració, que sí que depèn molt de la gent que està portant la companyia. Inspira tu la gent perquè vagin on creus que han d’anar i no perquè els ho diguis, sinó perquè vulguin anar amb tu. Es parla molt de la paraula lideratge però si no hi ha gent que et segueixi no ets líder. Si aconsegueixes que la gent estigui boja per treballar amb tu, tens un gran potencial. Diuen que per un sou treballem, però per un projecte ens deixem la pell.

El que intentaven era cridar l’atenció sobre el fet que es podia ser director general intentant ser bona persona. Aquí parlem d’aquest càrrec però hi ha persones que estan en llocs intermedis que poden ser més dures que les de dalt. Vam arribar a un consens, no científic, de més del cinquanta per cent, segons el qual hi ha molta gent que està fent bé les coses i ha arribat on és sense haver fet mal!

Amb molta reflexió, però també és veritat que la teva experiència fa que cada vegada puguis confiar més en la teva intuïció. Has d’escoltar tothom però la decisió ha de ser sempre teva!