Un mural a Amer exposa que Catalunya és un país de pau
Una pintora polonesa establerta al Pasteral “es desfoga” per la violència del dia 1 i contribueix a una creació artística
L’equip de govern el penjarà avui a la façana de l’edifici consistorial
L’Ajuntament d’Amer penjarà avui un mural pacifista a la façana de l’edifici consistorial. L’equip de govern (CiU i ERC) ha acceptat amb entusiasme la proposta de l’artista polonesa Monika Grygier, que va dibuixar en dues hores per expressar la disconformitat amb la violència policial del dia 1.
“Em vaig voler desfogar perquè el que vaig veure em va provocar impotència i ràbia”, explica la pintora. En el dibuix, hi ha un colom de la pau de color negre i vermell i que, des d’ahir, unes mans blanques a sobre. Grygier hi va voler escriure el lema “Som gent de pau”.
Expressar sensibilitat
La tela fa 1m 30 d’amplada i 3 metres d’altura. L’autora explica que no li va semblar gens bé la violència policial, i que va voler expressar-ho amb una obra. “Els artistes sempre participen en les coses que ens commouen. No sabem cantar, no sabem parlar, però quan et toquen la sensibilitat, ho expressem”, explica. Per l’artista, el mural “és una peça conjunta” perquè ahir a la tarda veïns van deixar-hi empremtes blanques damunt del colom de la pau. L’Ajuntament el guardarà posteriorment al museu “per recordar l’1 d’octubre”, diu el tinent d’alcalde, Salvador Clarà (ERC).
Grygier, nascuda a Lodz el 4 d’agost del 1970, és llicenciada en belles arts per la universitat d’Opole. Es va establir fa més de vint anys al nucli del Pasteral (la Cellera), i va ajudar a crear Idea Associació Cultural el 2013. Ha participat en exposicions col·lectives a Nova York, Berlín i Xangai i ha guanyat, entre altres, el concurs d’arts plàstiques de Begur (2007) i el del premi Centelles (2009).
LA XIFRA
Records del que va viure “fa 30 anys” a Polònia
Monika Grygier explica que la situació de Catalunya i Espanya li recorda el que va viure “fa 30 anys”. Polònia es va “alliberar” del comunisme i de l’URSS. L’any 1981 el govern polonès va decretar l’estat de guerra, “sense que hi hagués cap precepte legal que ho fes possible”, va empresonar els dirigents del sindicat Solidarnosc (incloent-hi Lech Walesa), i “no hi va haver eleccions democràtiques [al Parlament] fins al 1989”.