“El discapacitat té dret a la intimitat”

L’objectiu de la fundació és donar resposta a una pregunta: després de la feina, quin sentit vull donar a la meva vida? Els fem propostes i ells i elles trien on volen participar d’una manera lliure. Els volem donar autonomia en el trànsit de la infància cap a la vida adulta. Tot el que fem és perquè puguin anar adquirint autonomia en diferents àmbits.

És un tema delicat, que genera controvèrsia però que s’ha de fer visible. El que puc dir amb seguretat és que s’està atemptant contra els drets més bàsics d’aquestes persones, com és el dret a la intimitat i el dret a rebre una educació i una informació sobre la seva sexualitat igual que qualsevol altre ciutadà. I ho sabem perquè hi parlem sovint i una de les coses que hem observat és que aquests nois i noies tenen adolescències, joventuts i adulteses amb les mateixes necessitats afectives i sexuals que tothom. I això, que per a l’equip de la Fundació Elna és una bona notícia, perquè és una oportunitat que els dona la vida de ser feliços en aquest aspecte, encara avui està castrat.

Potser s’arriba a entendre més que pugui tenir necessitats sexuals una persona amb una discapacitat física que una persona amb una discapacitat psíquica. És cert que hi ha famílies i molts professionals que estan d’acord que la sexualitat d’aquestes persones s’ha d’acompanyar. Sabem que aquestes persones són molt més vulnerables als abusos sexuals que qualsevol altra de la societat. No han rebut ni una bona informació ni una bona educació que els ajudi a comprendre el concepte d’intimitat i que els doni eines perquè puguin discernir quan s’està abusant del seu cos i quan no.

No volem ferir cap sensibilitat però volem ser justos i s’ha de fer justícia. A poc a poc s’han d’anar donant eines tant a les famílies com als professionals perquè aquestes persones siguin tractades com es mereixen. La millor protecció és una bona educació i informació sobre la sexualitat. I s’ha de fer amb persones preparades, que sàpiguen com han d’enviar els missatges perquè els comprenguin. També cal tenir en compte que moltes vegades no podem assumir la sexualitat d’aquestes persones perquè no tenim resolta la nostra i aleshores es fa molt difícil acompanyar-los a ells o a elles.

En absolut. Fins i tot les persones amb pluridiscapacitats o que necessiten un suport generalitzat tenen dret a la seva sexualitat i tenen les necessitats però no ho saben expressar. I moltes inestabilitats emocionals d’aquests nois i noies a partir d’una certa edat tenen l’arrel en el fet de no haver pogut cobrir les seves necessitats sexuals i afectives.