Economia
El comerç aposta per la gestió i reforç dels eixos urbans
El sector pressiona el govern perquè legisli per introduir a Catalunya els anomenats BIDs, una eina per gestionar el comerç al voltant d’un eix
La llei aprovada al juliol preveu aquesta fórmula
El comerç català pressionarà i estarà molt pendent que el govern, tal com preveu la nova llei de comerç, serveis i fires aprovada al mes de juliol al Parlament, legisli per tal d’introduir a Catalunya un model semblant al Business Improvement District (BID), una eina de gestió que consideren clau per garantir la competitivitat del comerç organitzat al voltant d’eixos comercials urbans.
Explica Joan Carles Calbet, president de Retail.cat, patronal que representa més d’un 30% del comerç del territori, que els BID són “una forma més moderna de gestió”, que ja està present a molts països d’Europa, com ara França i Anglaterra, i al Canadà, i que és la única via per “crear eixos comercials urbans potents i competitius”, perquè “permeten regular i gestionar des d’horaris comercials fins a promocions, inversions, serveis a empreses i seguretat”.
“Es tracta de reproduir en eixos oberts definits el model de gestió dels centres comercials tancats, és a dir, que hi hagi una gestora, que hauria de ser una entitat pública i privada, que dirigeixi l’eix com un ens. Això vol dir que cada comerç, cada local, hauria de pagar una taxa”, explica Calbet. En el cas de la seguretat serviria, entre altres coses, per lluitar contra el fenomen del top manta, una de les principals preocupacions dels botiguers avui i de molt difícil solució. Explica el responsable de Retail.cat que a Catalunya “fa anys que es parla d’aplicar aquest model”, que en alguns municipis se n’han fet proves pilot i que la seva introducció en la llei del comerç “és única a l’Estat”.
Àlex Goñi, president de PIMEComerç, l’altra gran patronal del comerç, remarca també la importància de la creació dels anomenats BID, però assegura que aquests s’han de tirar endavant “sempre que es compleixin dues coses”. Una seria que l’administració “no faci deixament del que ha de fer en aquella zona, és a dir, que no deixi de fer el que li pertoca ni pagar el que ha de pagar pel fet que es creï una àrea de gestió especial amb la participació dels comerciants”. En segon lloc la creació dels BID no hauria de representar “un gravamen enorme per al comerç”, manté Goñi, que assegura que avui dia el petit comerç no està per “carregar-se de grans despeses”.
Un any i mig
El govern, segons estableix l’article 54 de la llei de comerç, serveis i fires, té un termini de divuit mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta llei per aprovar un projecte de llei per a establir el marc regulador de les àrees de promoció econòmica urbana per a fer-ne possible la implantació. La creació del model de gestió per BIDs va ser una de les esmenes que es va acabar introduint a la llei a proposta del sector comerç. “Estem contents”, assegura Joan Carles Calbet. Des de l’altre gran patronal del sector, PimeComerç, també. Àlex Goñi, el president demana, però, “que hi continuï havent una interlocució amb el sector durant la implementació de la llei perquè no es perdi el pols de la realitat del comerç de proximitat en el camí que va de l’aprovació del text a la seva aplicació”. Goñi, no obstant això, pel que fa a les esmenes que van presentar a la llei del comerç i que no han estat ateses, recorda que la norma “no parla de l’economia circular”. També lamenta que “s’hagin eliminat les rebaixes”, una eina molt important per al petit i mitjà comerç amb llarga tradició a casa nostra.
LES FRASES
Que la fiscalitat de la venda en línia s’iguali a la física
“Els productes comercialitzats per internet o a distància han de complir la mateixa normativa que els és aplicable quan són adquirits en establiments comercials [...]”, diu la nova llei de comerç aprovada pel Parlament, que estableix que les empreses que venen per internet han d’oferir, en la mesura que sigui possible, als clients l’opció de recollir-los en un establiment físic del seu entorn més proper, i facilitar així els acords entre companyies o plataformes en línia i el comerç de proximitat. El sector del comerç està satisfet amb la introducció d’aquest article, ja que és un pas per poder respondre a la gran competència de la venda en línia, cada cop més important al nostre país i que ha ajudat a canviar costums i, entre altres coses, en fer “rebaixes perpètues”, ha modificat les promocions i els descomptes del comerç tradicional.