AGNÈS TORRAS
PREMI BAGES DE CULTURA 2017
“L’ADN dels mestres no inclou educar en l’odi”
La pedagoga bagenca ha estat guardonada per la seva trajectòria com a mestra i per la defensa de l’escola en català
Assegura que la duresa de les càrregues era “impensable”
És pedagoga i ha treballat 35 anys com a professora a la UAB. També fa classes de català a dones magrebines i participa activament en el projecte Puntal, de reforç a infants de Manresa. Assegura que, tot i estar jubilada, no veu el final a la seva vinculació amb l’educació. Agnès Torras, de 69 anys i nascuda a Sant Joan de Vilatorrada, va rebre, divendres, el 35è Premi Bages de Cultura, impulsat per Òmnium.
Què representa el guardó?
Tota una sorpresa. Em fa gràcia que porti el nom de Bages, perquè recordo quan estudiàvem la comarca amb els alumnes de primària i em porta molts records familiars.
Com recorda els inicis del català a l’escola?
Als anys setanta, vam impulsar l’escola La Flama amb un grup de pares que es va posar en contacte amb nosaltres perquè a la llar d’infants L’Alba ja fèiem servir una metodologia i pedagogia molt sensorial, vivencial, de deixar fer els nens al seu aire. Teníem el lema que s’aprèn a l’escola però també fora. Llavors no hi havia llibres en català, però intentàvem impartir totes les assignatures en català.
I ara, què pensa de frases com ara “els mestres adoctrinen”?
No forma part de l’ADN dels mestres educar en l’odi. Al contrari: ensenyem a conviure, a tenir criteri, a valorar la família i l’entorn. Aquesta estratègia forma part de la batalla. Han de buscar un cap de turc i van contra els dirigents i contra l’altra part que els costa més de pair: la catalanització de l’escola.
Va viure de ple la repressió dels grisos a les facultats. S’imaginava que tornaria a veure càrregues policials com les de l’1-O a Catalunya?
No pas. Hi ha hagut una falta d’entesa entre els dos governs, que han mantingut posicions molt enrocades. És la lluita d’un conillet contra un senglar, perquè l’Estat té tota la maquinària repressiva. La duresa amb què van atacar les forces policials era totalment impensable.
Han passat molts anys des que es van començar a impulsar metodologies pedagògiques a les aules, però, a hores d’ara, encara anomenem escoles alternatives les que treballen en aquesta línia. Com pot ser?
El que consolida la línia d’una escola és el treball en equip dels mestres. El problema és que tenen totes les hores ocupades amb nens i no tenen temps per dedicar al treball en equip. Un altre problema greu del sistema actual és com s’escullen els professors. Els barems de puntuació no permeten que es consolidin les línies d’actuació de les escoles, perquè hi ha moltes places que s’ocupen amb interins.
En quina situació es troba l’educació a Catalunya?
Venim d’una història escolar brillant. Entre el 1910 i el 1930, Catalunya era una potència en educació. Molts professors havien viatjat per Europa per conèixer els moviments renovadors i els havien implantat aquí. El franquisme va fer estralls, però ara continuem sent una potència. Molts alumnes estrangers volen venir aquí.
L’educació a la sang.
Torras va coordinar el primer curs de magisteri a Manresa. Després, va obtenir plaça a la UAB, on és professora emèrita. Del 1983 al 1987, va ser regidora d’Ensenyament a Manresa. Sempre va estar molt lligada al moviment Rosa Sensat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
