“No podem ni volem deixar ningú enrere”

És el nostre model. A Catalunya conviuen persones procedents de 180 països amb el seu bagatge cultural i religiós, que parlen 300 llengües i ens connecten amb el món, i aquest és un valor indiscutible que tenim com a societat. Hem d’aprendre a conviure perquè realment no hi ha res més semblant a un ésser humà que un altre ésser humà, hem de definir plegats un terreny de drets i obligacions compartits, defensar-lo i tirar endavant. Per exemple, la igualtat entre homes i dones. En nom de cap tradició ni de cap religió es pot admetre que uns pares casin la filla contra la seva voluntat.

Sí, i a més seria una mostra de paternalisme que negaria la possibilitat dels canvis que totes les cultures han de fer per avançar. O és que nosaltres no hem hagut de revisar una tradició plena de desigualtats i hem anat evolucionant en la mesura que hem guanyat en drets? I ens queda molt camí per recórrer. Doncs en aquest camí no podem ni volem deixar ningú enrere.

Primer he de dir que a Catalunya ja hi ha dos protocols impulsats per la Generalitat: el dels Mossos, que va ser pioner en el seu moment, i el de Girona del 2014. En cal un d’àmbit nacional per implicar més professionals en la detecció, tenir més ulls a serveis socials, a ensenyament, als cossos policials, a sanitat, a la justícia, per crear consciència sobre aquest problema i per prevenir i abordar-lo amb competència i fermesa i alhora per evitar prejudicis i mirades estigmatitzadores.

Gens, però és important fer-ho. Pensem d’entrada que pares i filles s’estimen, que els pares creuen que estan fent el millor per a elles i que les filles pateixen molt quan es malmena el vincle. Hem de treballar a dues velocitats: una, més lenta, pel canvi de mentalitat de la família i el grup, i una altra d’urgent, per la protecció de la filla quan l’amenaça de casament apareix en un escenari proper. I aquesta dualitat complica força la intervenció. Valorem molt positivament que entitats com Valentes i Acompanyades estiguin al peu del canó atenent adolescents i joves en risc i ens aportin coneixement i experiència sobre el matrimoni forçat.