“Amb la xocolata intentem fer creacions especials i que sorprenguin”

Sí, hi som des del 1907. Portem quatre generacions, de les quals jo sóc la tercera de la família Ferrer. Actualment ho regento junt amb els meus pares i la meva dona, i els caps de setmana ve la meva germana. Va obrir el senyor Moliner i el meu avi treballava amb ell. Al principi l’establiment era una botiga de queviures on també es feien coses de pastisseria, sobretot de brioixeria. Moliner no tenia descendència i ho va traspassar al meu avi, que ho va encaminar tot cap a la pastisseria. El meu pare ho va seguir. Jo he continuat amb la pastisseria i, alhora, des de fa uns dos anys i mig, vam obrir la botiga de l’edifici del cantó, que són quatre plantes dedicades a la xocolata.

Treballo d’una cosa que m’agrada i m’encanta fer. Estic molt agraït perquè la gent ve a buscar el que has creat. És gratificant. I, per postres, la màxima satisfacció és que després gaudeixin a casa seva menjant-s’ho.

Hem anat a parar en això amb el pas del temps. Amb els més de cent anys de trajectòria de la pastisseria, la gent ja sap què fas i la qualitat que dones. Coneixent l’interior, també cuidem i vigilem l’exterior. Per Nadal i principalment per Pasqua, els vianants s’aturen per mirar a veure quin muntatge hem dissenyat. Això et motiva a anar-te superant. La sort és que en el tema de Pasqua vaig tres anys per endavant: ja sé què faré aquest 2018, el 2019 i el següent.

Sí, per Setmana Santa, Sant Jordi, les Festes del Tura, la castanyada, Nadal... Sobretot amb la xocolata, sempre fem alguna creació especial i intentem que les idees siguin sorprenents. La gent no t’ho demana verbalment, però s’ho espera.

Fa més de vint anys va sortir un adhesiu dins la campanya Olot és natural. Se’m va acudir que ho podia transportar en un torró. Té una capa de trufa de ratafia i una altra amb praliné i tortell entorxat. Hi ha la silueta de la ciutat a sobre i les decoracions pintades amb aerògraf.

Sobretot de la mona de Pasqua. Era d’El zoo d’en Pitus i representava una selva. Hi havia un camió que anava donant voltes i a sota portava un robot. L’empresa Innova Didàctic d’Olot va crear el robot i els alumnes de 5è de l’escola de Sant Roc el van programar. Un cop decidim la temàtica, busquem un plus.

Fem nosaltres les fotos i pensem els textos. Intentem potenciar les imatges perquè els missatges enganxin. És motivador que algú et comenti que ha vist els productes a les xarxes socials. La meva dona porta l’Instagram i jo el Facebook.

Hi ha molta gent que ens ho ha demanat, però l’essència d’aquí casa és que tot es fa i es ven aquí mateix. A l’establiment nou el taulell està al mig i així la gent pot anar fent la volta i, si tenen algun dubte, els ho pots explicar al seu costat. I a l’obrador també s’hi veu com es treballa.

Principalment a casa, amb la família. I cada any faig dos o tres cursos. Aprendre el que feien bé els que s’hi dedicaven abans que tu és molt important. També he potenciat la part de la xocolata amb el nou establiment, que vam obrir el 25 d’abril del 2015. A nivell de carrer hi ha la botiga, al soterrani hi ha la zona de degustació, i el primer pis i el segon són obradors.

La veritat és que sí. Busco que tothom s’hi senti bé a dins. En la inauguració vam fer que la porta fos de xocolata. La gent la va trencar i se la va menjar. Era una manera de dir: “Agafeu la xocolata que tot això és vostre.” També hi fem tallers, tastets i degustació de torrons.

Satisfà molt que el negoci s’hagi mantingut diverses generacions i s’hagi incrementat. La família està contenta veient que l’edifici de Ferrer Xocolata va quedar bé i que tot funciona.