“Ara mateix la marca Barcelona està en una situació complicada”

Estem patint les conseqüències d’un segon semestre de 2017 molt excepcional. Estiguis o no a favor del procés, aquesta situació d’excepcionalitat ha portat a un escenari de falta de confiança i intranquil·litat en el consumidor. Això s’ha traduït en una campanya de Nadal en què hi ha hagut una certa normalitat, però tampoc podem parlar de gaire més. Tot plegat ha fet que, ara mateix, la marca Barcelona estigui en una situació complicada.

Doncs, per exemple, que hi ha agències de qualificació turístiques que no inclouen Barcelona en les seves llistes. I això és un problema. El fet que no hi hagi l’ocupació hotelera adequada fa que els comerços, i molt especialment els de la zona de Barcelona Oberta, que som els eixos comercials turístics, patim aquestes conseqüències.

L’argument de la inseguretat jurídica repercutirà en les xifres macroeconòmiques, les d’inversors internacionals, etc. Però si parlem, exclusivament, del comportament de la demanda interna o turística, aquest context de fugida d’empreses no té cap repercussió. El que sí que és colpidor és que hi ha hagut una baixada del turisme i una situació d’incertesa que s’ha traslladat al consum.

Els grans indicadors econòmics, en general, són bons. Això no vol dir que el context d’incertesa faci que la situació estigui més continguda. Però aquí també hi intervenen un conjunt de factors domèstics, molt lligats a la gestió del govern municipal.

Aquest govern local acaba d’anunciar una moratòria molt important en l’eix del Paral·lel i de Gran de Gràcia, la moratòria hotelera… Vivim en una situació de constant qüestionament del que són les variables clares de funcionament de l’economia de la ciutat. I això acaba tenint una repercussió molt directa, especialment en el centre de Barcelona, que està patint les conseqüències d’una política molt restrictiva.

Sens dubte, tot i que tots n’hem anat aprenent amb el temps. Ara hi ha més sintonia, però això no s’ha traduït en una major sinergia. Seguim en una situació molt ofegada perquè aquesta excepcionalitat de la qual parlàvem abans no s’ha traduït en cap mesura de govern per a la promoció i dinamització del centre de la ciutat. Al contrari. Hi ha una constant de posar traves. Cal entendre que per a l’inversor internacional Barcelona és una opció més. Si no venen aquí, ja trobaran un altre lloc. Però el que realment cal cuidar és el petit inversor local, que és el que genera riquesa i llocs de treball.

Absolutament. Aquesta posició també ha estat molt orquestrada per una certa pressió veïnal, que forma part del mateix cercle que el partit que governa Barcelona.

Ha costat molt construir-la i que arribi a la posició de lideratge com la que té. I tirar-ho per terra és molt fàcil. I últimament han passat prou coses perquè estiguem perdent posicions. Calen nous projectes de ciutat perquè la marca Barcelona recuperi força. I decisions com ara no voler posar l’Hermitage són regressives.

La indústria, en majúscules, ara mateix està molt vinculada a les noves tecnologies i aquestes tenen una capacitat de desenvolupament important a tot el sector del 22@. I aquest és un dels altres projectes il·lusionants que hauria de tenir la ciutat.

Aquí hi ha hagut una deixadesa absoluta per part de l’Ajuntament. Cal acció policial perquè estem davant de màfies que venen productes falsificats i actuen al marge de la llei i la fiscalitat. És cert que els atemptats del mes d’agost van fer que la seguretat s’hagués de focalitzar en aquest àmbit, però ja ha passat prou temps perquè puguem entrar en una certa normalitat i es prenguin decisions.