NÚRIA SOLER
Directora i fundadora d'Alter Ego Training Sport&Business i conferenciant
NÚRIA SOLER “Si no ets capaç de liderar la teva vida, difícilment ets capaç de liderar un equip”
-
VÍDEO: soler. llavina
-
QUIM PUIG Arxiu.
En l’actitud de l’esport respecte a la de l’empresa hi trobem quaranta diferències que dividim en mentalitat, actitud i temps
Un directiu ha de desaprendre moltes coses per tornar-ne a aprendre de noves que el portin a explorar noves vies
Núria Soler creu que l’esport d’alta competició pot aportar molts valors al món empresarial. Mentalitat, constància i capacitat de sacrifici són virtuts que qualsevol esportista d’elit ha de tenir si vol triomfar. Fa un temps la Núria, directora i fundadora d’Alter Ego Training-Sport and Business, va creure que era possible traspassar aquests valors al món empresarial. I va apostar també per un altre factor: el lideratge. Un bon líder, en l’àmbit esportiu, pot fer créixer molt l’equip. Segur que ser la mare del jugador de futbol d’elit Cesc Fàbregas li ho ha confirmat de totes totes. Per què no es poden crear també bons líders a les empreses que converteixin els companys de feina en un equip d’alt rendiment?
“Entrenar la mentalitat i l’actitud no és un luxe ni una moda, sinó una necessitat imperant per a qualsevol persona, equip o organització.” L’entrenament és la clau de tot en la vida?
Només amb entrenament adquirim una sèrie d’hàbits i coneixements que es poden fer sostenibles en el temps. Si no, els oblidem molt ràpid. Si anem al gimnàs només un dia, és molt complicat que ens mantinguem en forma, i amb la ment passa el mateix.
Professionalment com es definiria?
Em considero mentora. El coaching el que fa és entrenar la persona perquè sigui ella mateixa la que porti a terme el seu desenvolupament i entrenament al llarg del temps. Però jo soc mentora en el sentit que els meus anys d’experiència com a directiva fan que marqui línies de treball perquè sàpiguen cap on anar.
Per què va fer aquest pas? Hi havia poca formació a les empreses?
La formació està dins del pla pressupostari de les empreses, però és limitat. Es parla molt de la preocupació per desenvolupar equips, per cuidar-los, però encara falta aquesta creença ferma que realment ho necessiten.
Quines conductes del món esportiu es poden traslladar a l’empresa?
Fa cinc anys vaig coincidir amb Daniel Jáuregui, un coach organitzacional i esportiu molt brillant. Vam començar a treballar en paral·lel en veure que hi ha coses que es van creuant, fins que desenvolupem una metodologia pròpia on basem les diferències en el comportament i l’actitud del món de l’esport respecte al de l’empresa. I hi trobem unes quaranta diferències, que dividim en mentalitat, actitud i temps. En això basem els nostres entrenaments, i els apliquem a l’empresa.
Què ha d’entrenar un directiu?
Tècniques i una sèrie d’eines que funcionen a l’hora de liderar els seus equips. Per exemple, en un equip esportiu si les coses no van bé, s’entrenen més que mai. En un equip empresarial, quan les coses no funcionen es busca un culpable i el pitjor de tot és que es troba. Una altra diferència és que quan els resultats no acompanyen un equip de primera divisió, el més probable és que l’entrenador dimiteixi. En l’empresa això no passa. És difícil que un cap de departament o un director ho faci.
Podem posar exemples pràctics de tot això?
Les empreses ens contracten per crear equips d’alt rendiment. Headquarter de l’Euroleague Basketball, client nostre, és una empresa que té un perfil d’equip d’alt rendiment. Un altre podria ser l’empresa KTM. Són equips molt compactes, tenen un objectiu molt clar, molt definit i van tots a l’una.
Un altre punt que toqueu és el lideratge. Com el treballeu?
Per a nosaltres el lideratge se sustenta en dos pilars fonamentals. El primer és l’autolideratge. Si no ets capaç de liderar la teva vida i dirigir-la cap on vols, difícilment pots vendre que ets capaç de liderar altres. I el segon és treballar i desenvolupar habilitats unides a la intel·ligència social. És molt important entendre, tractar i comprendre la gent del teu equip. Quan entres a treballar en una empresa, signes dos contractes: un de laboral amb la companyia i un de social amb la gent que has de liderar.
També treballeu molt amb exjugadors que un dia han de manar tot un equip.
Tenim tres entrenadors de primera divisió que ja estan entrenant equips. En quatre mesos aprenen tècniques, eines, coneixements que els permetran evolucionar com a entrenadors. Quan un esportista acaba la seva carrera professional, passa a ser un esportista sense esport.
Han estat especialistes en una cosa molt concreta i ara passen a l’altra banda. No és el mateix estar al camp, rebre instruccions i que et diguin el que has de fer, que ser tu el que dona les instruccions i el que lidera les persones. Una cosa que nosaltres emfatitzem és que la clau és que no lideres persones sinó les relacions i els vincles entre elles.
La gestió de les emocions és molt important?
És el més complicat per a una persona que ha de liderar un equip. A l’escola ens eduquen com a perfectes analfabets emocionals: no sabem diferenciar entre un sentiment, un estat d’ànim o una emoció. Ens fem grans i cada vegada ho sabem menys. Fins que comencem a sentir-les i veure-les en els altres. Les emocions són biològiques. És impossible poder-les evitar. El que sí que pots fer és reconèixer-les i gestionar-les. Primer les teves i després les del teu equip.
Quins són els principals errors que cometen directius en equips professionals?
L’error més important és el “jo sé que jo sé”. Un directiu ha de desaprendre moltes coses per tornar-ne a aprendre de noves que el portin cap endavant a explorar noves vies. A vegades el que ens ha portat a un lloc no significa que ens pugui servir per al futur. De fet nosaltres sempre diem que no importa on ets sinó cap on vols anar.
Si parlem de líders al camp del futbol, quin jugador posaria com a exemple?
Gerard Piqué. És un noi inquiet, empresari, preocupat pel seu futur, obrint nous ventalls, aprenent... Crec que se l’ha de seguir molt de prop.
Lidera igual una dona que un home?
El lideratge no és una qüestió de gènere. Però la dona té una baixa autoestima que no li permet avançar. Em sorprèn i ho trobo en moltíssimes dones. Tenim un lideratge molt més sistèmic. Quan sortim de casa per anar a treballar estem pensant en la feina i en el que passarà tot el dia, a quina hora deixarem els fills a l’escola, etcètera. I a la feina fem igual. Ho tenim tot en compte. L’home està molt més enfocat en la tasca i la dona, en l’aspecte més emocional.
Tothom pot ser líder?
Com a mínim has de ser bona persona, per liderar. Però, com tot, s’entrena.
És mare del jugador de futbol Cesc Fàbregas. Això ha tingut pes a l’hora d’estar vinculada a aquesta professió?
Més que pes, em va obrir a pensar que els entrenadors de futbol també necessitaven una formació, un acompanyament, perquè se senten molt sols. Fins ara no hi ha una formació en lideratge en el món del futbol. És una de les coses que podríem rescatar de l’empresa cap a l’esport. Un jugador acaba la seva carrera i creu que és fàcil entrar en un vestidor i gestionar la seva gent. I no. Està sortint una nova generació d’entrenadors que truquen a la nostra porta i ens diuen que els agradaria aprendre a ser un entrenador del segle XXI. Els entrenadors que tenim estan en equips de primera divisió. No a l’Estat espanyol, però probablement algun acabarà aquí.
Jugadors i entrenadors han de suportar molta pressió. Com poden gestionar-la?
Quan un jugador assoleix l’elit del futbol, tot li ve de nou. Són innocents, però de mica en mica van creant una cuirassa que és on ells es mantenen en la seva trajectòria professional. Quan es fan grans, la van desmuntant perquè ja no la necessiten. És un món dur on hi ha molta crítica externa, però la pitjor és la que ells tenen al cap, la que ells s’imposen. Nosaltres ens encarreguem de descarregar aquesta pressió a través de l’autoconeixement.
Què destacaria de
Cesc com a líder?
Una de les seves virtuts més potents en els darrers anys ha estat la humilitat. És el que l’ha fet créixer més. És competitiu i té ganes de guanyar, de fer-ho millor.
Cesc voldria ser entrenador del Barça?
No ho sé! Haurem d’esperar una mica més! Té previst ser entrenador, però no sé si del Barça, del Chelsea, de l’Arsenal... No en tinc ni idea!
Acabi la frase: “Una bona empresa és aquella que es lidera...”
A ella mateixa. Som el resultat de les nostres decisions, no de les nostres circumstàncies.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.