Els Jordis són a Banyoles

Els dimecres al vespre, en mig de la penombra del passeig de la Indústria de Banyoles, els vianants i els conductors es troben amb un grup de gent emmanillada. És difícil identificar-los a primer cop d’ull. Si t’hi acostes, en lloc dels seus rostres vertaders hi veus els de Cuixart, Sànchez, Junqueras i Forn, reproduïts en unes caretes, en blanc i negre o en color. La imatge que ofereixen és impactant i no gaire agradable, la veritat sigui dita. “És que precisament el que volem és cridar l’atenció”, m’explica un Cuixart, o si ho preferiu, la Yolanda.

Ella, en Goyo, en Gera i la Mel són els promotors d’aquesta concentració setmanal, els dimecres a les set de la tarda, davant de l’ajuntament banyolí per reclamar la llibertat dels presos polítics. Aquest dimecres va coincidir amb els 100 dies que fa que aquella gent està tancada, i per això en l’acció hi havia una pancarta al·lusiva a la xifra, a més d’una estelada penjada a la font. La pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics que hi ha al balcó de l’ajuntament servia de fons a l’escena. A més dels quatre activistes esmentats, en aquesta ocasió hi havia Josep Garcia (un altre Cuixart), l’home que protagonitza la concentració que té lloc aquí mateix, però al migdia, i cada dia. Hi ha vianants que fan fotos; alguns pregunten què passa. Força cotxes redueixen la velocitat per observar aquest grup tan singular i n’hi ha que paren i tot. La majoria de conductors somriuen, d’altres fan un gest de desaprovació. El nombre de participants ha variat, en les dues jornades que ja han completat. La seva intenció és continuar fent-ho cada dimecres, i conviden la gent a afegir-s’hi. La cita és sempre a les set. Qui s’hi apunti ha d’estar disposat a estar-se uns 40 minuts quiet. Les caretes i les manilles (“de joguina, eh?”), se les ha de dur cadascú, remarquen.

De la seva banda, la concentració diària promoguda per l’esmentat Josep Garcia continua i cada cop dura un minut més, com les jornades que els detinguts romanen a la presó.