“El tramvia és una víctima de la nova política que es fa a cop de tuit”

Doncs que això incrementarà la capacitat i la rapidesa del transport públic a la segona avinguda de Barcelona, d’on penja la mobilitat de nou municipis que ja disposen del tramvia.

Tot plegat ve de la consulta fallida del mandat de Jordi Hereu, en què es va descobrir el potencial polititzador del tema. Quan parlem amb els partits polítics, palpem la idea que aquest és un projecte que suscita malastrugança. Hi ha formacions, sobretot el PDeCAT, que han posat molta energia en la lluita contra aquesta connexió. I aquesta bel·ligerància ens sorprèn molt, perquè són ells qui el van implantar…

Sí, està a l’altura del que ha passat amb els manters, les terrasses… Són qüestions que generen molt soroll, però que es debaten poc amb profunditat. Quan hi ha molt brogit polític, el tipus d’argumentació que aflora és la típica de Twitter: frases curtes, que encara que siguin mitges veritats funcionen i penetren a través del retuit. I el tramvia és víctima d’aquesta nova manera de fer política a cop de tuit. Els temes complexos no es poden tractar així.

De la manera que s’ha configurat no creiem que acabi tenint gaire utilitat, perquè s’ha fet servir més com un altaveu d’unes posicions ja prefixades. És evident que cal estudiar el projecte, però quan hem vist els debats hem constatat que no es treballen certs temes concrets, com poden ser l’emplaçament de les parades, per on passaran les línies d’autobús afectades, quin grau d’intermodalitat hi haurà… I aquests són debats necessaris que no s’estan tenint. Al contrari, hi ha falsos debats o de Twitter com deia abans, com el del bus elèctric o la consulta de la Diagonal.

Sí que estem decebuts, perquè al final el que volem és que això tiri endavant. Des del govern municipal se’ns assegura que aquesta decisió, però, no és determinant del tot. Però davant d’aquestes estratègies polítiques que un no acaba de controlar, l’únic que podem dir és que nosaltres volem que això comenci com més aviat millor. I si aquest acord amb Trias dificulta el tramvia, nosaltres serem els primers a aixecar la veu.

S’han de tractar tots els temes, però són projectes de dimensions molt diferents. Perquè, per exemple, per enllestir la línia 9 es necessita deu vegades més de pressupost que per fer la interconnexió.

És una obra que s’hauria pogut fer perfectament amb tramvia, gastant una vintena part. La L9 té demanda en el seu tram central i una mica cap als extrems densos, sobretot Badalona i Santa Coloma. El ramal de la Zona Franca no el veurem ple mai. La demanda és social, perquè el barri de la Marina està despenjat de la ciutat i ha vist en el metro una oportunitat potser més emocional que real.

El problema és que hem tornat a fer un mal debat. El que és fàcil és enganxar-se per Twitter sobre quants cèntims les ha apujat Trias o Colau, quan en realitat aquesta és una decisió de l’Autoritat del Transport Metropolità. El que no és normal és que anem tots amb T-10. Quan un va a una ciutat centreeuropea veu que les persones que l’utilitzen cada dia per anar a la feina tenen un abonament, amb el seu nom.

Ho hauria de fer, però hi ha un endarreriment rere l’altre en els terminis per implantar-la.

En general, sí. Vivim en un país amb una identitat nacional qüestionada, i el nacionalisme, d’una banda i l’altra, condiciona la política catalana. I això fa que el debat d’infraestructures s’identifica, sovint, amb una bandera.