Salut

MONTSERRAT CHIVA

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ MARESME ONCOLÒGIC

“El coixí, més que el confort de la ferida, té un suport emocional”

És una de les impulsores de l’associació que es va crear el 2005. Amb l’hospital de Mataró regalen coixins a les dones intervingudes d’un càncer de mama elaborats per voluntàries

Un coixí amb forma de cor que va més enllà.
És un projecte a escala mundial sorgit de l’experiència d’una infermera americana que, arran d’un càncer de mama amb buidament de ganglis, va encarregar un coixí a les seves tietes. La forma de cor no és casual perquè encaixa sota el braç sense notar el gruix en una part molt sensible.
Un confort en un moment dur.
Alleugereix el dolor, protegeix la cicatriu i permet dormir amb comoditat sobre el costat de la ferida, però sobretot té el suport emocional que te’l regalin pensant en tu en un moment dur de passar.
Com va sorgir la iniciativa?
Va ser arran del grup de patchwork 6 Didals, de Mataró, fa set anys. Des de l’associació vam veure que no arribaríem a tothom i ens vam posar en contacte amb l’hospital de Mataró per arribar al màxim de gent. Ara ja tenim un protocol establert.
I com s’organitza?
Ens arriben coixins fets des de Mataró i també del grup Les Nenes de Patchwork d’Arenys de Munt, que voluntàriament hi posen el material i la feina. Aquí els emboliquem i preparem posant una frase de suport per a cadascun. Des de l’hospital, quan es programa la intervenció, ja es regala el coixí.
Un cop més, el voluntariat al darrere.
Absolutament, per totes parts. Des de la donació de la roba, la floca i la feina. Té el valor afegit que l’ha fet un grup de persones pensant no tant en el confort de la ferida, sinó en el suport emocional. El coixí no es compra ni es ven, es regala. I si no s’opera a l’hospital de Mataró i és del Maresme, també pot venir a l’associació, que l’hi donarem.
L’associació neix el 2005 per un grup d’afectades de càncer.
Sí, va ser el meu metge que em va animar a tirar endavant l’associació, i parlant amb altra gent que ja havien passat per un càncer, ens hi vam decidir. Vam venir a la Fundació Hospital per reunir-nos un cop al mes i en un inici tenir un grup d’ajuda mútua. Vam arribar a ser una vintena de persones.
Maresme Oncològic té recorregut. Va costar arrencar?
No teníem cap experiència, però gràcies a professionals com la Maribel Nieto o en Josep Maria Gubern, vam anar agafats de la mà i ens van ajudar amb les xerrades, en les quals van intervenir moltes vegades. Hem anat aprenent junts, i n’estem contentes.
Només sou dones?
El fet col·laborador és a vegades més femení que masculí. Sí que tenim homes tirant endavant l’associació, però costa molt que s’hi mantinguin. Hi ha qui es pensa que l’associació només és per càncer de mama, perquè la majoria de les que hi som l’hem patit.
El càncer ha deixat de ser tabú, però fa respecte. Donar suport és l’objectiu?
Coneixem gent que ha tingut càncer però quan te’l diagnostiquen és molt dur. És una patacada que t’enfonsa en un pou. Potser la paraula mort està més desterrada perquè tenim molts tractaments, però fa molt respecte.
De les xerrades heu passat a l’atenció personal i tallers.
Tenim dues psicòlogues, una que fa artteràpia i disposant de l’espai que tenim fem reiki, reflexoteràpia, drenatge limfàtic. També fem els tallers de la memòria i manualitats, i sortim en grup a fer marxa nòrdica. Ara volem incorporar, amb el Centre Natació Mataró, la rehabilitació a l’aigua, pensant en les dones intervingudes de càncer de mama, i treballar el braç per estimular els drenatges. No ho podem subvencionar tot, però mirem de cofinançar al màxim.
I el nombre de socis creix?
Som prop de 300 socis, que pel Maresme és poc; ens costa tenir-ne de nous. Sempre repetim que no cal ser afectat de càncer i demanem un mínim de 30 euros a l’any. Ens adonem que a vegades el compromís costa.
Sis mil persones, però, s’han apuntat a la caminada pel càncer i ja sumen 10 edicions.
Sense la caminada i els socis no tindríem beneficis per fer activitats. La gent ja s’espera i cada any tenim més participants, sense saber quant podem créixer, per qüestió de logística. Les mesures de seguretat de la policia cada vegada són més àmplies pel risc de posar molta gent al carrer. Fer 6.000 entrepans tampoc és fàcil. Tenim un equip fantàstic, amb un grup liderat per la Mari Luz, que mou prop de 150 voluntaris.
La caminada és el que us dona més projecció?
Sí, però hi ha gent que pensa que els diners de la caminada es destinen a investigació o que fem donacions, quan en realitat els necessitem per funcionar. S’han d’explicar aquestes activitats i donar-nos a conèixer amb el que fem durant l’any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia