Som humans amansits?

Hi ha una vasta col·lecció de literatura científica sobre la domesticació de diferents espècies practicada pels humans i també consens que el gos en devia ser el primer cas, segons els darrers estudis, fa uns 33.000 anys. Ara bé, i si el primer animal domesticat pels humans fos, curiosament, la mateixa espècie humana? La teoria de l’autodomesticació, formulada fa anys sense gaire fortuna, sosté que els mateixos éssers humans van seleccionar entre els seus congèneres aquells amb actituds més socials, i això hauria estat un dels motors de l’evolució, explicant la nostra cognició especial i per què som notablement cooperatius.

Aquesta hipòtesi ha recobrat força arran de la publicació a la revista Plos One d’un treball que sembla validar-la amb una base genètica. La investigació l’ha dut a terme un equip liderat pel professor Icrea Cedric Boeckx, del departament de filologia catalana i lingüística general de la Universitat de Barcelona (UB), i ha consistit a comparar els genomes dels humans moderns amb els d’algunes espècies domesticades i els seus equivalents salvatges.

La intenció era trobar gens coincidents relacionats amb trets característics de la domesticació, com per exemple una fisonomia més gràcil o la docilitat. Els resultats, efectivament, mostren un nombre significatiu de gens relacionats amb la domesticació que són coincidents entre animals domèstics i humans moderns, però que en canvi no es detecten en equivalents salvatges dels humans, com ara els neandertals. Aquesta situació també es repeteix quan es comparen altres espècies domesticades i salvatges, com ara gossos en relació amb llops i bous respecte a bisons.

“Un dels motius pels quals s’havia teoritzat que els humans es van domesticar a ells mateixos resideix en el nostre comportament: els humans moderns són més dòcils i tolerants, com les espècies domèstiques, i les nostres capacitats de cooperació i la conducta social són trets essencials de la cognició moderna”, explica Cedric Boeckx. “L’altre motiu és que els humans, comparats amb els neandertals, presenten un fenotip més gràcil que s’assembla al que veiem en els animals domèstics en comparació amb els seus cosins salvatges.”

Per confirmar els resultats, els investigadors també van utilitzar altres mesures estadístiques, com per exemple grups control. La idea era descartar que la coincidència dels gens dels humans moderns amb les espècies domèstiques fos aleatòria, així que es va comparar també amb el genoma dels grans simis. “Els gens relacionats amb la domesticació no apareixen en ximpanzés, orangutans i goril·les. Per tant, sembla que hi ha una interacció especial entre els humans i els animals domèstics, i això ho veiem com a evidència de l’autodomesticació”, diu Boeckx.