Sorpresa neandertal

Els fonaments de la recerca sobre l’evolució humana van rebre ahir una forta sacsejada amb la publicació d’un estudi que atribueix l’art rupestre més antic del món als neandertals, i no als humans moderns com es creia fins ara. La recerca ha emprat un nou sistema de datació en les pintures de tres coves de l’Estat espanyol i determina que van ser fetes almenys 20.000 anys abans de l’arribada dels Homo sapiens a Europa. Això implica que els neandertals tenien una capacitat cognitiva i de pensament simbòlic equiparable a la dels humans. De fet, l’investigador Icrea de la Universitat de Barcelona João Zilhão, un dels participants en el treball que mereix la portada del darrer número de Science, defensa que “s’ha de deixar de veure els neandertals com una espècie propera que es va extingir perquè era mig ximple i acceptar que són també ancestres nostres, però amb una morfologia facial diferent”.

L’equip internacional d’investigadors liderat per l’Institut Max Planck (Alemanya) i la Universitat de Southampton (Anglaterra) ha aconseguit determinar que l’art de les coves d’Ardales (Màlaga), Maltravieso (Càceres) i La Pasiega (Cantàbria) té, com a mínim, 64.800 anys d’antiguitat. Els científics han utilitzat un nou mètode de datació, el d’urani-tori (U-Th), que resulta força precís i, al contrari que el carboni 14, no necessita que les pintures hagin estat realitzades amb matèria orgànica ni n’afecta la integritat. El sistema analitza la desintegració radioactiva de l’urani en una mostra de pocs mil·ligrams de la calcita sedimentada recobrint les pintures, de manera que aquestes han de ser forçosament més antigues. Concretament, les obres analitzades consisteixen en negatius de mans i diferents símbols pintats en color vermell, un dels quals té forma d’escala.

La data d’aquest art paleolític, el més antic conegut en l’àmbit mundial, és la clau per atribuir-lo als neandertals, ja que les poblacions anatòmicament modernes sorgides d’Àfrica fa uns 200.000 anys no van començar a estendre’s per Europa fins fa 40.000 anys. La possibilitat que els neandertals no fossin tan primitius com pensàvem es debatia des de mitjan segle XIX, quan se’n van trobar els primers fòssils, però només els darrers avanços tecnològics ho han pogut escatir. João Zilhão, investigador del seminari d’estudis i recerques prehistòriques de la UB, assegura que “aquests resultats impliquen un canvi de paradigma dels més importants que hi ha hagut en l’estudi de l’evolució humana, perquè vol dir que les capacitats cognitives definidores de la nostra espècie van aparèixer en les etapes inicials de l’evolució humana, fa més de mig milió d’anys”.

Segons Zilhão, cal reinterpretar l’evolució humana i acceptar que “les variants fòssils conegudes s’han d’interpretar totes elles com a pertanyents als nostres avantpassats, no com a pròpies d’espècies diferents”. L’investigador Icrea sosté que, al llarg de la major part de la seva existència, l’espècie humana ha estat molt més diversa que avui dia i ha contingut una diversitat tipològica que ara s’ha perdut. “No és la humanitat fòssil la que és anormalment heterogènia, és la humanitat actual la que és anormalment homogènia”, afirma després de recordar que els nostres genomes tenen informació neandertal.