Societat

MARC LABÒRIA

MEMBRE DE LA PLATAFORMA ÀGORA NOVA ATENES

“Volem generar debat i idees per ser inspiradors, no destructius”

Des del juliol aquesta entitat organitza debats, com el d’aquest dissabte, per buscar idees que impulsin un nou relat per a la tercera ciutat de Catalunya que reforci el seu lideratge i identitat

La plataforma ANA es va crear fa set mesos, quina resposta han tingut?
De moment ens hem concentrat a consolidar el grup, guanyar en visibilitat i intentar tenir incidència i generar pensament i projecte per a la ciutat. Hem fet reunions internes per preparar els esdeveniments i per nodrir-nos i orientar quina línia de pensament i temes anem tocant.
Sorgeixen perquè creuen que Terrassa no té identitat?
Més que la identitat, el nucli de preocupació és el projecte de Terrassa. Projecte, identitat i teixit cívic van lligats. Hi ha una preocupació pel creixement exponencial que ha tingut la ciutat fins a arribar als 215.000 habitants, i, tot i ser un grup molt divers, coincidíem que manca un cert lideratge, de saber quin projecte posa sobre la taula l’Ajuntament, a més de la preocupació de no esdevenir una ciutat dormitori. Enllaça amb la idea expressada per Eugeni d’Ors, del noucentisme, que va descobrir en Terrassa el món exterior a Barcelona, i que tenia idees. Terrassa té aquesta pulsió: una identitat forta, un teixit cívic, associatiu i cultural fort, però amb una Barcelona al costat que ho fragmenta tot. Amb el creixement preocupa que la Terrassa cultural i cívica sigui de les 20.000 o 30.000 persones que sempre estan a tot arreu.
Algú dirà que això és cosa de quatre intel·lectuals que parlen entre ells...
És així segur, però és inevitable que en qualsevol origen et nodreixis primer d’un entorn proper, i busquis complicitats.
Però es volen estendre als barris, imagino.
Primer hem de consolidar el projecte i el format perquè la gent ens pugui identificar. Si d’entrada ets molt permeable i expansiu et desdibuixes en moltes voluntats. Els actes que fem tenen a veure amb el fet de tocar temes amb persones referents de la ciutat i després veure com podem desplaçar-los a diferents punts de la ciutat.
El retorn que han tingut els consolida en les idees del manifest fundacional? Els n’han aportat d’altres?
A través del web estem en procés d’anar incorporant i consolidat les idees que es van recollint. Quan intentes fer incidència política i no un grup de pressió, que està vinculat a una causa concreta, es tracta de buscar fórmules perquè la gent vingui i hi participi. L’ANA és molt polièdrica, no es vol centrar en una única causa perquè llavors és difícil fer-se visible. És un projecte de gota malaia, amb un nucli mare que es pugui dissoldre gradualment perquè hi entri gent nova.
De moment se centre en xerrades i debats?
Anem canviant de formats i horaris. Volem recollir l’expertesa de gent de la ciutat amb qui compartim la necessitat d’impulsar projectes i incidir.
Han tingut resposta municipal?
No gaire, tot i que intentem informar i convidar perquè hi hagi el màxim de diversitat. Hem tingut respostes desiguals dels grups municipals.
Algú ja els deu haver dit que hi ha mota gent d’ERC, a l’ANA.
Sí que hi ha promotors directes que són d’ERC, però me’n desmarco i es va decidir no fer un grup directe de pressió a l’Ajuntament. La plataforma pretén fer política, però si volgués fer partidisme estaria en un partit. La idea és com s’hi pot anar implicant la gent que digui coses interessants, des d’urbanistes fins a demògrafs, geògrafs, polítics o expolítics. Volem generar debat, idees, i poder ser útils per ser inspiradors, no destructius. I ha costat treure el projecte de ciutat del context de país perquè tothom està molt absorbit amb el que passa a Catalunya. La voluntat no és qüestionar personatges, sinó la deriva d’un ajuntament que fa 20 anys va veure com el dissolia el projecte universitari, i, des d’aleshores, no hi hagut cap projecte cohesionador de ciutat, cap idea o cap direcció. Això afecta el desenvolupament de sectors econòmics, l’arrelament de la gent que arriba, la situació de col·lapse dels serveis o les preocupacions socials.
El que passa a les grans ciutats.
No totes han tingut un creixement com el que ha tingut Terrassa, que genera tensions. Era una ciutat cohesionada entre barris amb un primer projecte urbanístic durant la Transició que va reforçar serveis públics i integrador, i ara, els que tenim fills a les escoles públiques, veiem barris que ho estan patint, amb recursos molt escassos. Les ponències de dissabte amb la directora de l’Escola Universitària de Comerç, Núria Beltran; el geògraf Ramon Arribas; l’exregidora Maria Costa, i l’escriptor Vicenç Villatoro posaran incidència en el fet de com havent arribat a ser la tercera ciutat en habitants podem tenir més pes polític, quin és el projecte per fer-ho identificable o si continuarem diluïts en aquesta segona corona que no és àrea metropolitana ni Catalunya interior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

successos

La policia busca un home que exhibia una pistola pel carrer

L’Hospitalet de Llobregat
enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

El 82% dels vehicles ja han sortit de l’àrea de Barcelona

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona
infraestructures

Montgat tanca als vianants el passeig marítim del 2 al 5 d’abril

Montgat
SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC