Societat

presons

estudi

El 78% de les recluses són mares i tenen dos fills de mitjana

Un estudi de la UAB i l’Advocacia alerta de la “invisibilitat” de les dones als penals perquè són el 7% del total

La majoria de menors són cuidats pels avis, i un 20% pel pare

Prop del 78% de les dones recluses a Catalunya (570, actualment) són mares i tenen 2,3 fills de mitjana (la natalitat en llibertat és d’1,6 fills). La majoria tenen entre 18 i 40 anys, tot i que la franja de 40 a 60 anys n’agrupa més, i són de nacionalitat espanyola, amb membres de la comunitat gitana “sobrerepresentada” (són el 4% en els penals i l’1% a la societat). Un 36% són estrangeres. Gairebé la meitat (48%) són mares solteres, seguides per les divorciades i separades (sumen el 24%), les casades (23%) i les vídues (5%). Tenen en comú amb els homes empresonats l’alta addicció a gran varietat de drogues, incloent-hi l’alcohol, i un bon gruix han patit maltractaments.

És una radiografia actual de les dones empresonades que recull una nova recerca de l’Observatori Social i Econòmic de la Justícia, de la Càtedra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell de l’Advocacia Catalana, presentat ahir. Aquest informe, L’execució de la pena de presó. Peculiaritats de l’execució penal femenina, ha estat elaborat per la professora de dret processal de la UAB Carmen Navarro. Navarro va afirmar que el fet que les dones només representin el 7% de la població reclusa fa que siguin gairebé “invisibles” en els penals, “fets per homes i per a homes”.

Un altre resultat destacat és que del total de 2.033 fills que tenien les mares empresonades el 2015, en prop de la meitat (49%) dels casos els cuidadors eren els avis, sobretot materns. Amb el pare només hi vivien en el 20% dels casos, mentre que quan és el pare l’empresonat, la mare és la cuidadora en el 80%. Davant aquesta realitat, la investigadora va assegurar que els fills d’aquestes mares tenen sis vegades més probabilitats de recaure en la marginació i la delinqüència. Per tot això, el president de l’Advocacia Catalana, Julio J. Naveira, va apostar perquè el Departament de Justícia faci més accions per facilitar els lligams de mares i fills a les presons.

Les videoconferències, en espera

El director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, va admetre ahir que la inclusió de la perspectiva de gènere a les presons catalanes és un tema pendent. Actualment, la presó de dones de Barcelona és l’única que té una unitat de mares, en què els menors poden estar-hi fins als tres anys. Ara l’ocupen onze mares. Pel territori, hi ha mòduls de dones en cinc presons. Calderó va indicar que duen a terme iniciatives com ara potenciar el tercer grau en les dones, fet que alhora pot incrementar el risc de reincidència. El projecte del 2016 de fer videoconferències amb països estrangers, impulsat per les ONG Niños sin Barreras i Aldeas Infantiles SOS, encara no és efectiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Desnonen una família amb una filla de cinc anys a Tarragona

Tarragona

La unitat de drons dels Mossos a l’aeroport entrarà en servei aquest any

figueres
medi ambient

Barcelona triplicarà l’energia fotovoltaica en tres anys

barcelona
societat

Hortolans de Manresa, indignats pel tall d’aigua per regar

Manresa
SALUT

El Trueta incorpora un TAC que ofereix imatges durant la intervenció

GIRONA
Salut

Balcells assegura que l’assistència mèdica al Baix Segre està “garantida”

Lleida
GIRONA

Les infermeres d’atenció primària es reivindiquen en un congrés

GIRONA
salut

Reclamen mantenir l’actual hospital Sant Jaume de Mataró fins que no es faci el nou

Mataró
Societat

Estudien construir un centre de processament de dades al subsòl de La Sagrera

Barcelona