“L’ordre interior està molt relacionat amb l’ordre extern”

Si ho hagués de resumir en una frase diria que és ajudar les persones a aconseguir benestar físic i emocional mitjançant l’ordre.

A partir de l’ordre exterior, aconseguir un ordre interior. L’ordre interior està molt relacionat amb l’ordre extern. El que t’envolta és un reflex de tu i, per tant, quan algun lloc està desendreçat és que alguna cosa està desendreçada dins teu.

Sí perquè són tres qüestions amb què interactues cada dia i que estan molt relacionades. Si només endreces casa teva, ja aconsegueixes estalviar temps perquè trobes les coses més ràpidament i estalvies diners perquè no fas compres de “ostres, allò no sabia que ho tenia...”. Si incideixes en un dels tres aspectes, tens unes millores importants. Si actues en les altres dues, el canvi ja és espectacular.

La professió d’organitzador professional als Estats Units té més de 25 anys i funciona molt bé. Hi ha molta especialització. Al Japó també és una qüestió que sempre els ha interessat des del punt minimalista i per la idiosincràsia del país, ja que els terratrèmols els fan treballar molt el tema d’aferrar-te a les coses i els espais són molt petits. Efectivament, Marie Kondo és la que ho ha internacionalitzat.

Sí, totalment. És com l’anècdota que quan tiris una peça de roba li hagis d’agrair el servei o que els mitjons s’han de plegar en vertical perquè pateixen si fas boletes. Per a mi, el més important és el canvi de criteri que fa. Destacaria dues coses: endreçar per categories i no per habitacions, i la selecció. A l’hora de seleccionar, estem acostumats a seleccionar què és el que no vols i et quedes tota la resta. Ella ho planteja a la inversa: de tot el que tens, triar què és el que vols realment. Això ho portes també a la teva vida i, en comptes d’anar triant què no vols, et focalitzes en què vols.

Sí. L’organització és presa de decisions constant. Una persona que té un moment puntual o crònic de desorganització és perquè no pren decisions quan toca i allò que es deixa va creixent exponencialment i es genera molt de caos. No només en armaris, en l’agenda, el correu…

És la clau. La gent sempre diu que necessita més espai. Jo mateixa, fa anys, el primer que feia quan pensava que s’havia d’endreçar era comprar coses per emmagatzemar. I és el gran error: comprar si no saps realment el que et quedaràs. La clau és tenir just el que necessites.

No, gens. Des de fa dos mesos he estat practicant els diumenges en mode avió. A mi també m’ha passat que he hagut d’estar pendent de les xarxes, i arriba un moment que això t’intoxica i no et deixa estar en l’aquí i l’ara, que és la clau de tot.

És important controlar-lo.

Quan vaig descobrir aquest concepte de la carrera de la rata m’hi vaig veure molt reflectida quan era jove. Tu comences a treballar i et vols independitzar, i els primers sous et semblen una brutalitat, però en no res necessites més diners. Llavors, has de treballar més temps per cobrar més. Les teves despeses s’adapten als teus ingressos i compres, préstecs, hipoteca… I comences a estar en aquesta carrera que si deixes de córrer et col·lapses. Si tens en compte això, si comences a treballar per la teva llibertat financera, que és tenir molt en compte l’estalvi, això et permet poder escollir des de la llibertat i no des de la necessitat.

Les rutines van molt bé perquè el nostre cervell necessita optimitzar l’energia. Normalment un 40% de les coses que fas cada dia són decisions ja preses. Això va molt bé per coses que et funcionen, però al final ens hi acostumem tant que no sabem per què les estem fent. La rutina té una doble vessant: una de positiva perquè el teu cos i el teu cervell ho té assimilat, però t’has de parar, i preguntar-te si realment allò que estàs fent et convé o no. Perquè tu també vas canviant.

Això s’aprèn. Es pot canviar creient-ho i posant-ho en pràctica. Hi ha petits trucs i una cosa molt important: que tinguis una motivació real per fer aquest canvi.