A la recerca d’antibiòtics

No som prou conscients, però ja passa. En una simple operació de maluc és possible que apareguin infeccions que ja no es poden tractar amb els antibiòtics de sempre. L’OMS ho adverteix. Seixanta anys després de la generalització de l’ús clínic de la penicil·lina, la resistència als antibiòtics comença a considerar-se un problema de salut global. És un desafiament. Tant, que es calcula que l’any 2050 el cost de la resistència als antibiòtics podria superar els 100.000 milions de dòlars i comportar la mort prematura de 200 milions de persones.

La Irene Maeso, estudiant de microbiologia de la UAB, ho té clar. Per això va decidir dedicar el seu treball de grau a estudiar com minimitzar la resistència als antibiòtics i també per això participa en un projecte internacional per intentar trobar nous microorganismes que generin algun tipus de substància capaç d’inhibir el creixement de bacteris que ja se sap ara que són resistents. El projecte, impulsat per la Universitat de Yale i batejat com a Small World Initiative, pretén aconseguir el major nombre de microorganismes susceptibles d’esdevenir futurs antibiòtics. I per aconseguir-ho ha volgut implicar estudiants de tot el món. A Catalunya, hi participen 55 estudiants de grau com la Irene, però també alumnes d’ESO i de batxillerat d’una quinzena d’instituts que durant quatre sessions s’han dedicat a recollir mostres de terra, a fer cultius i a veure quins dels microorganismes trobats són capaços de fabricar alguna cosa que els defensi d’altres bacteris. Ahir, la Irene i tres estudiants més de la UAB van portar els darrers resultats d’aquest treball de recerca a l’institut Federica Montseny de Badia, un dels participants en el projecte. Els alumnes, amb bates blanques i guants blaus, esperaven els resultats acompanyats de la professora de biologia, Gemma Vallduriola, que veu en aquest projecte “una oportunitat engrescadora perquè els alumnes puguin veure què significa fer recerca més enllà de les limitacions del laboratori de l’institut”.

Va ser una sorpresa, fins i tot per al bioinformàtic i investigador de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB, Òscar Conchillo, que ha format els alumnes de grau. “No m’esperava obtenir tants alos...”, comentava Conchillo, mentre els alumnes, repartits en grups de tres, observaven admirats com alguns dels microorganismes aïllats havien generat un cercle al seu voltant que no vol dir altra cosa que es tracta d’un potencial antibiòtic.

Els millors d’aquests bacteris formaran part d’una col·lecció de la UAB que es posarà a disposició de la comunitat científica. Però per als estudiants això no és el més important. “Han après què és el bacteri i han pres consciència del que significa la resistència. Qualsevol iniciativa perquè la societat sigui conscient que cal fer un bon ús dels antibiòtics és bona”, deia la Irene.

La majoria dels alumnes de l’institut de Badia que han participat en aquest projecte pilot no acabaran sent científics. “He après molt, però cal tenir molta paciència i analitzar-ho tot molt bé per treballar en un laboratori”, admetia l’Ilías Fernàndez. Per al Joel Flores, de primer de batxillerat, en canvi, ha estat com una revelació. Ahir, no podia estar més satisfet. “Jo sempre havia tingut clar que m’agradaria treballar en un laboratori, analitzar mostres. Amb aquest projecte m’he sentit útil. No havia fet res d’igual. Fins ara, havia barrejat dues coses i havia vist que sortia un color nou. Això em semblava curiós. Ara he vist que realment pots fer una feina que tingui una utilitat, que ajudi la gent, i això és molt més motivador”.