“Ara sabem que d’al·lèrgies n’hi ha tot l’any i ho podem prevenir”

Encara estic emocionada perquè, com molt bé dius, el biòleg és un professional que només rep reconeixement si està lligat al terreny clínic i mèdic. El tenen els que fan estudis sobre el càncer o sobre malalties que impacten, els altres no. Per això trobo important que es reconegui la feina feta com a professora universitària, gestionant els recursos i fent recerca, tenint en compte que el 1979, quan vaig començar, els biòlegs encara no podíem treballar als laboratoris clínics perquè només hi tenien accés els químics.

Sí, el més important és treballar en la prevenció. Des del primer dia que vam començar a detectar quines espores i quins pòl·lens trobàvem en l’aire, vam decidir que calia registrar i publicar les dades. Ho hem estat fent des del 1983. I, malgrat aquest servei mai interromput, és veritat que no s’acaba de considerar.

Hi ha ajuntaments que han deixat d’emprar determinades espècies al·lergògenes després de consultar-nos. Fins i tot algun arquitecte ens truca per saber quina és la millor planta per acompanyar els seus projectes. L’ideal seria que els responsables de la jardineria municipal fossin conscients que hi ha plantes més propenses a causar aquestes malalties. No demanem que es canviï tota la flora de cop, però sí que es diversifiqui. I és bo que la gent conegui el nostre web, http://lap.uab.cat/aerobiologia .

Per aquesta banda no em puc queixar, de mica en mica ens en sortim. En canvi he de dir que en l’aspecte econòmic anem fatal. Ens costa moltíssim tenir els diners suficients només per mantenir la xarxa actual i l’equip d’analistes de pol·len que treballa amb nosaltres. Per poder pagar el seu sou ho passo malament. En aquests moments, dec diners.

En primer lloc la universitat. Medi Ambient de la Generalitat ens paga un import que ve a ser el deu per cent del que necessitaríem per mantenir el que hi ha ara. En canvi, mai hem aconseguit que hi hagi implicació de Salut. És clar, deuen pensar que difícilment una al·lèrgia matarà una persona, però, gràcies a la nostra informació, la gent pot estalviar-se l’exposició a segons quins al·lergògens i això fa reduir la despesa en medicaments i també la pèrdua d’hores laborals. Cal dir que també tenim negatives de l’administració espanyola, que si volgués ens podria ajudar.

Recordo els meus inicis, als anys vuitanta, quan s’estudiava només el comportament de les gramínies i les oliveres. Ja aleshores, però, hi havia indicis que els xiprers també podien crear problemes i a França ja es preocupaven pels plàtans. Abans es tenia una concepció que al llarg dels anys ha canviat perquè els aerobiòlegs hem anat descobrint que la llista de plantes al·lergògenes era més llarga.

I el pitjor de tot, la gespa. Fixem-nos que sempre surt el tema de l’al·lèrgia a la primavera. Té sentit, perquè és l’època de l’any que hi ha més pol·len en l’aire i més persones en resulten afectades. Però hi ha gent que té símptomes altres mesos o només per culpa de determinades plantes. D’al·lèrgies, en realitat, n’hi ha tot l’any, ara ho sabem i ho prevenim. Paral·lelament han millorat molt els productes dels laboratoris destinats a detectar què les provoca.

No, no podem eliminar les plantes, perquè són la base de la vida. Les plantes les necessitem. El que hem d’aconseguir és evitar les que són al·lergògenes a prop d’on viu la gent. El verd, les plantes, és el que sempre algun animal es menjarà. Ara bé, si ets al·lèrgic, ves al camp, però no en la pitjor època.

Encara no ho podem demostrar, però intuïm que sí. El que és clar és que les condicions meteorològiques modifiquen el comportament de les plantes.