“Si ens quedem sense pagesos ens quedem sense gastronomia”

Benvinguts a pagès és un cap de setmana de portes obertes a les explotacions agrícoles i ramaderes del país que pretén oferir al turista l’oportunitat d’incorporar la seva experiència gastronòmica no només als restaurants, sinó també en el producte, el productor i el territori. És poc habitual trobar l’oportunitat de poder entrar en explotacions del sector primari que per un dia passin a ser sector terciari. L’experiència la basem en tres eixos: la interacció amb una visita o ajudant a donar menjar al bestiar, per exemple; en segon lloc intentem que a cada explotació es pugui tastar el producte que s’hi elabora, i finalment hi ha la possibilitat de compra al productor. És una experiència molt completa.

En dos anys portem 30.000 visitants i el cert és que és una experiència molt fàcil i interessant de fer en família i que els nens aprenguin que el pollastre no neix al refrigerador del supermercat. També per a persones interessades en tot el cicle d’elaboració del producte; per a cuinòfils, per exemple. Cada vegada hi ha més passió per la gastronomia. És una bona iniciativa que ens ajuda a crear un producte desestacionalitzat, fora de la temporada alta; desconcentrat, ja que Benvingut a pagès distribueix turisme per tot el territori; diversificat, perquè la gastronomia ja no és només al restaurant sinó en el producte i el productor; i finalment la despesa, ja que afavorim que el client compri el producte a l’explotació i que faci estada al territori.

Hi ha de tot, de lleteres grans a explotacions on treballa una parella. Hi ha tot tipus de productes, des de qui fa melmelades fins a gent que cria l’ovella xisqueta al Pirineu o la vaca bruna. O cerveses artesanes, amb aigua i cereal de territoris com el Segrià. També tenim cellers i l’oportunitat d’oferir experiències en la ramaderia. No posem límits a la dimensió de les explotacions, l’únic condicionant és que estiguin adscrits a la marca Venda de Proximitat.

En total hi ha uns 900 agents implicats, dels quals 240 són explotacions agrícoles i ramaderes, 280 allotjaments i 235 restaurants que ofereixen el menú Benvingut a pagès per allargar l’experiència a la taula amb productes del territori. I, molt important, 120 activitats, moltes d’elles culturals. Moltes activitats que ja s’organitzen i que coincideixen i d’altres que es munten expressament, com ara concerts i exposicions. A més, aquest any hem creat rutes transcomarcals que estalvien la feina d’anar-se marcant els itineraris.

Cada vegada hi ha més consciència que som el que mengem i, per tant, cada cop és més important conèixer els productes que consumim i d’on venen. I també valorar la feina del productor. Si ens quedem sense pagesos ens quedem sense gastronomia. El pagès sovint ha estat fora d’aquesta marca que ha identificat la nostra gastronomia i els xefs són els primers de reconèixer el valor d’aquests productors. Hi ha també la voluntat d’accedir a l’entorn rural per conèixer una forma de vida diferent.

Encara és minoritari. Catalunya és un gran país turístic, rebem 19 milions de turistes, entenent que turista és qui pernocta, i el 91% de l’activitat turística es desenvolupa en una franja de 15 quilòmetres des del litoral cap a l’interior, incloent Barcelona. La resta del país és només el 9% i aquí hem de comptar la franja dels Pirineus, que es menja una part important d’aquest 9%. I aquí tenim una oportunitat molt interessant, perquè tenim molts recursos en aquest rerepaís que es poden convertir en recursos turístics i evitar així la desertització d’algunes zones.

S’han notat relativament poc. És cert que a partir del 17 d’agost va haver-hi un impacte, però amb caigudes lleus, de l’ordre del 2% al setembre i l’octubre. Tot plegat no va afectar el global de l’any, que va créixer respecte al 2016 en l’arribada de turistes i en els ingressos. El març l’hem tancat amb prop d’un 5% de creixement a tot Catalunya i un 10% de creixement d’ingressos. Barcelona és un cas atípic, perquè no hi estan creixent al mateix ritme i en alguns casos estan decreixent per diverses raons. Alguns sectors no han recuperat encara les xifres des dels atemptats, si comparem dia a dia amb l’any anterior. L’impacte de l’atemptat a Barcelona ha estat, però, menor que el de ciutats com Londres, Brussel·les i París; la recuperació està venint abans.