Creen escenaris de simulació virtual per disminuir la intensitat del dolor dels nens
Un grup de recerca de la URV lidera el projecte, que pretén millorar la qualitat de vida dels infants
El grup de recerca de la URV liderat pel psicòleg Jordi Miró recupera la idea que ja van intentar dur a terme l'any 1992, quan van comprovar com millorava la intensitat del dolor quan es feien veure vídeos domèstics que feien riure persones que tenien dolor. Es tractava d'una experiència més aviat «rudimentària» que van aparcar però que ha recobrat vida amb les creixents innovacions tecnològiques, que permeten que els pacients –en aquest cas criatures i adolescents– s'imbueixin totalment en un entorn agradable, interactuïn amb els elements que s'hi troben i, en conseqüència, es distreguin del dolor que tenen.
L'aplicació dels entorns que el grup Algos està desenvolupant i que ja proven amb pacients dels hospitals de la demarcació de Tarragona s'utilitzaria en dos moments diferents. D'una banda, en els de dolor més agut, que és quan els nens se sotmeten a cures o bé a processos de rehabilitació dolorosos. Una de les reaccions de grans i petits en aquests processos és «evitar anar-hi, si fa mal», comenta Jordi Miró; per això, una conseqüència col·lateral de l'aplicació d'aquesta distracció seria la major adhesió al tractament. Però més enllà d'això, el que es pretén en primera instància és reduir la sensació d'intensitat del dolor. Saben que això és així perquè així els ho demostren les proves que fan amb pacients, però ara cal veure «si és útil en dolor crònic». Hi ha estudis que «demostren la relació entre l'estat d'ànim, la intensitat de dolor i la qualitat de vida», comenta Miró, per la qual cosa creuen que si durant aquests moments de distracció a través de l'entorn virtual «millora l'estat d'ànim també ho farà la intensitat de dolor i aleshores millorarà la qualitat de vida».
Ara, però, «hem d'aconseguir desenvolupar l'entorn virtual completament i posar-ho en pràctica». Han dissenyat dos tipus d'entorns. L'un, que produeix més sensació d'immersió, ja que el nen s'ha de col·locar un casc integral que incorpora un visor d'imatges davant dels ulls i auriculars que reprodueixen sons. A través d'aquest cas poden moure's en diferents escenaris i tenir la sensació que hi són dins i, a més, «poden interactuar» tant a la seva manera com a petició del terapeuta, segons explica Gemma Nogueron, que forma part del mateix grup d'investigació. Així, per exemple, en l'escenari d'un món submarí, «tenen la sensació que poden caminar, nedar, agafar peixos...» L'altre entorn és a través de telescòpia, una pantalla on es projecten imatges en tres dimensions amb les quals el nen pot interactuar amb la palanca de control, el ratolí o el teclat. I s'utilitza un entorn o l'altre depenent de la capacitat d'atracció per al nen.
Ara el repte és «aconseguir desenvolupar-los completament i posar-los en pràctica en nens», la qual cosa ja estan fent de manera experimental amb una seixantena de pacients derivats per les unitats de pediatria de l'hospital Santa Tecla i l'hospital Joan XXIII de Tarragona, i l'hospital Sant Joan de Reus, comenta Jordi Miró. Un cop provat, a més, el psicòleg va mostrar un interès especial a «oferir-ho més a nens amb fibromiàlgia perquè hi ha molt poca cosa» en aquest camp.
Busquen nens per als assajos
Entre finals d'any i principi del vinent el grup de recerca liderat per Jordi Miró vol ampliar el nombre de participants en l'estudi –que ara és d'una seixantena– per demostrar que l'entorn virtual funciona. Han de tenir entre uns dotze i divuit anys, i tenir dolor crònic (superior a tres mesos i que interfereixi en la seva qualitat de vida), però no importa l'origen del problema. De fet, assegura que en la majoria de casos «el problema que va provocar el dolor era físic» i, si bé la patologia «s'ha resolt satisfactòriament, en alguns casos el dolor persisteix».
