“Donar sang hauria d'estar integrat i ser un acte de civisme”

És un repte perquè em vaig formar al Trueta com a resident i vaig començar a treballar directament al Banc de Sang com a adjunta, de manera que és com molt casa meva. Assumir aquesta responsabilitat és important perquè té repercussió. El doctor Profitós és per a mi el meu pare hematològic. I substituir una persona com ell, que fa molts anys que està vinculat no només al Trueta sinó també en l'àmbit de la donació de sang i transfusió, pesa. A Girona és una cara molt coneguda i parlar del doctor Profitós t'obre molts camins perquès és una persona molt coneguda i estimada.

Tenim tres àrees d'activitat. La donació de sang; la transfusió del Trueta, que depèn de nosaltres –totes les proves pretransfusionals es fan aquí, en un laboratori de transfusió–, i a més estem molt implicats en el trasplantament de moll d'os perquè som els que obtenim les cèl·lules progenitores. Tenim dividida la donació en dues parts: l'una és la donació interna, i també ens encarreguem d'organitzar les campanyes d'equip mòbil que cada dia hi ha a les comarques gironines. Tot això va fer que l'any passat obtinguessin 27.940 donacions, que és prop d'un 8% menys que l'any 2015. Les bosses que es recullen a tot Catalunya van a la seu central del Banc de Sang i Teixits de Barcelona i allà es fracciona en els diferents components sanguinis. I nosaltres fem una comanda diària segons les necessitats que preveiem. Cada dia, hi ha bosses de sang que surten de Girona cap a Barcelona i a l'inrevés. Pel que fa a la transfusió, tenim un estoc de bosses de sang i fem les proves dels pacients del Trueta que ens demanen sang. Amb relació al programa d'autotrasplantament, vam començar el 2010 i es tracta que aquells pacients que necessiten un trasplantament autòleg de moll d'os en comptes d'anar a un altre hospital –normalment es feia a Can Ruti– poden rebre l'obtenció de les cèl·lules mare des d'aquí. En fem una vintena a l'any.

A Girona tenim un índex de donació especialment alt precisament per la feina feta pel doctor Profitós i l'Associació de Donants de Sang de Girona, que van començar des de zero i en aquest tema són un exemple. Hem aconseguit tenir uns donants de sang molt fidelitzats, que és un dels objectius de tots els bancs de sang: les dones poden venir tres vegades a l'any i els homes, quatre. Això és l'ideal. Però hi ha situacions, moments de l'any, com per exemple vacances, Nadal i ponts llargs, en què no podem sortir a buscar sang tan fàcilment com un dia laborable, l'estoc de Barcelona baixa i aleshores és quan es necessita que a més del donant habitual s'hi afegeixi gent nova. I funciona. I sobretot per aconseguir nous donants.

L'ideal seria que fos un acte de civisme, que la gent ho tingués integrat com el fet per exemple de reciclar, que s'ha convertit en una responsabilitat social. Falta una mica per arribar a això. A la gent jove, pel que sigui, no acabem d'arribar-hi i això és una cosa que em preocupa molt. Tenim uns donants de sang grans, i les edats més habituals són entre els 45 i els 55 anys. A la franja d'entre els 18 els 35 anys, no acabem d'arribar-hi. És veritat que en aquesta franja d'edat és quan les dones tenen fills i això dificulta la donació d'elles i potser també perquè és el moment de la incorporació al treball. Però és en aquesta franja d'edat quan realment hauríem de començar a fidelitzar algú perquè ho fos durant tota la vida, i no sabem per què no acabem d'arribar-hi. Passa en l'àmbit de Catalunya però a Girona especialment. Fa uns quants anys que baixa el nombre de donacions i no sabem ben bé per què. I una de les solucions seria poder incidir més en aquesta franja d'edat. Espero que aquest any puguem remuntar millorar aquests números.

Una de les campanyes que més m'agrada és l'Aps, aprenentatge i servei. És una campanya que està pensada per a alumnes grans de primària i ESO i està basada a fer una formació, explicant-los el que és la sang, per què serveix i com funciona una donació, i són ells els que a l'escola munten una campanya de donació de sang. Amb aquesta acció no tens resultats d'avui per demà però, a aquests nens, quan tinguin 18 anys no els vindrà de nou que els expliquin per què és necessària la sang. És una tasca que si bé requereix un cost gran en hores i diners impactarà en el futur amb uns donants joves que ja coneguin la donació. Una de les coses que més ens sobta és que molta gent no ens coneix com a Banc de Sang, no som prou visibles i aquest programa ens dona visibilitat. Els centres educatius ho coneixen cada cop més i ens ho demanen. Cada any hi incorporem noves escoles de diferents poblacions gironines.

Una de les causes és que tenim una bossa de donants grans que s'estan jubilant de donar sang. I crec que la crisi i l'ambient generalitzat de desànim que aquesta ha generat també hi han influït d'alguna manera. També hi ha el fet que no arribem a la gent jove. No sabria dir una sola causa. I a Girona hem baixat més que a la resta de les comarques catalanes. També és veritat que aguantar números tan bons no és fàcil.

Cada vegada transfonem millor i tendim a fer un millor ús de la sang. Les tècniques quirúrgiques han millorat moltíssim i se sagna menys durant les intervencions. I les quimioteràpies també estan cada cop més ben pensades i les transfusions no són tan necessàries en els malalts oncològics. Tendim no només a transfondre quan és necessari, sinó a fer un bon ús de la sang tenint en compte que és un producte d'origen humà, i que té els seus riscos, i que s'ha de transfondre quan és necessari. Per entendre'ns: no perquè tinguem sang l'hem de transfondre. Aquesta tendència ha fet també que disminueixi una mica la transfusió juntament amb el fet que s'hagi tancat alguna sala d'operacions i s'ha sagnat menys. Però jo no atribuiria haver disminuït la transfusió només o únicament al tema de les retallades, sinó que hi ha hagut un canvi tècnic que ha fet que la sang s'utilitzi millor. Usem la sang millor i això és bo.

Voldria que la gent que ve a donar sang entengués que quan nosaltres posem problemes per a la donació ho fem per dos motius: la nostra principal missió és transfondre sang segura i a més no podem posar en risc una persona que ve de manera gratuïta, altruista i voluntària. El qüestionari tediós que s'ha d'omplir no és només per assegurar que la sang sigui segura, sinó també per assegurar que l'acte no farà mal al donant. Quant als viatges, la qüestió és que aquí tenim unes malalties, però en altres llocs del món, com per exemple a Sud-amèrica, hi ha la malaltia de Chagas, que allà és endèmica. Si marxes a Sud-amèrica, cal deixar passar quatre mesos. Aquests mesos són els del període d'incubació de la malaltia. A l'Àfrica hi ha la malària, de manera que tothom que hi viatja ha estat en risc de tenir una malaltia transmissible per la sang i nosaltres hem de garantir que aquella sang no estigui infectada. En aquest cas, s'han de deixar passar sis mesos. Les persones que procedeixen de zones endèmiques de malària han d'estar tres anys sense donar sang perquè no tenim manera fiable de detectar la malaltia. No es tracta de posar impediments als immigrats a l'hora de donar sang, simplement és que ells tenen malalties que nosaltres no tenim. I la nostra missió és que la sang sigui segura.

S'han de deixar passar quatre mesos perquè, a pesar que en la major part dels locals on es fan tatuatges i pírcings les garanties estan assegurades, passa un temps des del moment d'una possible infecció fins que som capaços de detectar-la. És el que anomenem període finestra. És una manera de garantir que la sang sigui segura. D'altra banda, depenent de quins medicaments estàs prenent pots donar sang o no però no és pels medicaments en si mateixos. Ho preguntem perquè n'hi ha alguns que poden fer mal al fetus, en el cas que la sang arribés a una gestant. De la bossa de sang també s'obtenen plaquetes i hi ha alguns medicaments que interfereixen en la manera de funcionar de les plaquetes. Per això ens interessa saber si prens analgèsics i antiinflamatoris. Un altre tema que genera una certa controvèrsia entre la població és que una de les condicions que tenim per acceptar que una persona doni sang és que ens hi hem d'entendre. Ens hem de poder comunicar i que em pugui dir per exemple quins fàrmacs pren; mai no es pot posar en risc el donant. De vegades no podem acceptar donants de determinades comunitats d'estrangers perquè són uns col·lectius que només parlen el seu idioma i no ens hi podem comunicar. I, si fessin servir traductors, aleshores quedaria compromesa la confidencialitat. Entre la confidencialitat de l'entrevista mèdica i la comprensió hi ha un límit.