hospitals
L’envelliment, repte de futur de l’hospital
El centre de Mataró prioritzarà en els quatre anys vinents un canvi per potenciar l’atenció dels malalts crònics
Ampliarà les línies de recerca i vol tancar un acord per adscriure’s a una universitat catalana
El principal repte que afronta l’hospital de Mataró de cara a un futur pròxim és la millora de l’atenció a una societat cada cop més envellida. Amb un ritme de creixement galopant, es fa necessari la reorganització del sistema per prioritzar els pacients amb malalties cròniques. Aquesta és una de les línies d’actuació destacades del pla estratègic del Consorci Sanitari del Maresme –l’organisme que gestiona, entre altres equipaments, l’hospital–, que es va presentar ahir. Un full de ruta que es marca com a horitzó el 2020 i que neix amb la voluntat d’obrir una nova etapa al centre mataroní. El gerent de l’hospital, Ramon Cunillera, va explicar que l’eix central d’aquest treball és adaptar l’organització i la pràctica clínica, d’una banda, a la complexitat creixent i a la constant innovació diagnòstica i terapèutica i, de l’altra, a les necessitats de salut de la població de referència, que en aquest cas és la del Maresme central. En aquest sentit, l’envelliment es presenta com una de les màximes prioritats per evitar que es col·lapsi el servei. “Hem de reforçar la capacitat resolutiva davant d’aquest fenomen”, va afegir-hi el gerent. A l’hospital s’està iniciant el desplegament d’un model específic per atendre aquestes persones quan ingressen. Segons Cunillera, es tracta d’un model més integral, en què participen diverses especialitats, coordinades en equips multidisciplinaris que es preocuparan de fer plans individualitzats i millorar l’atenció primària i domiciliària.
Si des del punt de vista assistencial, la prioritat és transformar l’actual model sanitari i adaptar-lo a aquestes futures realitats, un altre aspecte que el pla estratègic aborda és la voluntat de contribuir a la millora del benestar tant dels pacients com dels familiars que passen per qualsevol centre del consorci. Actuacions com ara facilitar l’accés als serveis o millorar el tracte i la comunicació són també clau per incidir en la percepció que es té d’aquests recursos sanitaris. El gerent de l’hospital va destacar que actualment hi ha bons exemples que serveixen de referència en aquest camp, com ara la unitat maternoinfantil, amb tot el programa d’acompanyament a l’embaràs i el part i amb habitacions individuals.
La recerca
L’hospital de Mataró disposa actualment de quatre línies de recerca acreditades que inclouen grups d’estudi sobre la pneumònia, la sèpsia, la sarcopènia o la disfàgia, però la intenció ara és ampliar la formació de residents i explorar noves especialitats. Enguany se’n presentaran dues més: una sobre el càncer colorectal i una altra sobre salut mental. Un aspecte que hauria d’ajudar a convertir el recinte sanitari en un centre de referència per al Maresme i guanyar un cert prestigi.
El pla estratègic, que s’ha elaborat amb la participació de 180 professionals del consorci i, per primer cop, ha disposat de les aportacions que han fet usuaris a títol individual, ha de servir també com un punt d’inflexió després de dos anys en què la gestió de l’hospital s’ha posat més en dubte que mai. La situació econòmica, la decisió del Departament de Salut de suspendre el règim especial d’autonomia del centre o l’històric infrafinançament de l’equipament mataroní han estat motiu de crítica en els darrers dos anys. Tot i admetre les mancances, Cunillera és optimista i creu que el pla de reequilibri que es va aprovar el 2015 per intentar redreçar els comptes públics “va pel bon camí” i fins i tot s’estan superant les millors expectatives. “Encara no podem tenir autonomia de gestió com abans, però hem acomplert els compromisos i hem estat rigorosos amb la implantació del pla i aviat podrem recuperar-la”, va assegurar el gerent.
Un centre també universitari
Amb l’objectiu de reforçar també la vessant docent, de recerca i d’innovació del consorci, es planteja convertir el de Mataró en un hospital universitari, adscrit a una facultat concreta de medicina i a una d’infermeria. Ramon Cunillera defensa que l’organisme es troba en un molt bon punt de partida per assolir aquest repte ja que anualment passen per la capital del Maresme uns 500 estudiants per fer pràctiques i disposa de diversos programes per promoure la innovació. “Es tracta de fer un pas més i poder impartir-hi classes i màsters oficials”, va afegir-hi. Tot i que aquesta relació no es pot materialitzar amb el Tecnocampus perquè no disposen del grau de medicina, l’opció que pren força és tancar un acord o amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) o amb la Universitat de Barcelona. (UB). Sigui com sigui, la intenció és establir un acord abans d’acabar aquest any.
