“Un nen sol decidir deslletar-se per ell mateix als quatre anys”

En aquests grups, que també es diuen “mare a mare”, la idea és que les mares vinguin a compartir i a resoldre dubtes amb altres mares.

Les que venen realment amb problemes sobretot és per dolor en alletar o perquè no hi ha prou increment de pes en el nadó. Nosaltres sempre diem: si el nen s’engreixa i la mare no té dolor, tot és correcte.

Moltes mares venen al nostre grup derivades per llevadores o per pediatres que ens coneixen pel boca-orella o per les xarxes socials. Si això fos una feina, sí que les llevadores podrien dir que fem una cosa que no ens toca, però la nostra tasca, de voluntariat, és acompanyar les mares i a vegades resolem dubtes que no ens toquen. Els requisits indispensables per portar un grup de suport és ser mare, haver alletat i haver rebut una formació en lactància. Formem part de la Federació Catalana de Grups de Suport.

Les àvies de les mares, sí; però no les mares de les mares, i no tothom té àvies. Els consells que donen les mares de les mares actuals generalment són en contra de la lactància; majoritàriament han donat biberó o han alletat durant períodes curts.

Pensem que han millorat moltíssim i que cobreixen les necessitats bàsiques, però és incomparable amb la llet materna, que afavoreix una reducció dels casos d’obesitat, hi ha menys casos de càncer de mama i menys osteoporosi en la mare si es fa una lactància prolongada... A més, la lactància no és només l’aliment: és el contacte pell amb pell, són les hores que passes amb el nadó, és el vincle, és la mirada...

Moltes vegades diuen que ho volen deixar, però en realitat el que necessiten és un suport. Si és el que realment vol, nosaltres l’ajudem, perquè no es pot deixar d’un dia per l’altre ja que el cos continua fabricant llet.

Hi ha moltes altres responsabilitats per compartir. Som dones i tenim pits, fabriquem llet, i els pares poden fer moltíssimes coses per ajudar les mares: fer els àpats, netejar la casa... Moltes mares venen aquí dient que no tenen temps de netejar o de fer el dinar. No, no, és que la baixa de maternitat no és perquè facis aquesta feina sinó perquè estiguis amb la criatura, i per això cal tenir algun suport.

Les mares que venen al grup allarguen més que la mitjana, però és veritat que quan s’incorporen a la feina moltes pensen que ja ho han de deixar, quan no és així. Es pot continuar encara que no sigui en exclusivitat. Pots donar-li el biberó quan no siguis a casa i el pit quan hi siguis. Abans, entre els quatre i els sis mesos moltes mares ho deixaven, i ara tenim mares que alleten fins als vuit mesos, un any, dos anys i més enllà.

Mentre mare i nadó vulguin. Aquí diem que l’edat real en què un nen sol decidir deslletar-se per ell mateix acostuma a ser a partir dels quatre anys.

Porta exactament la llet que la criatura pren. Si és una criatura que continua mamant molt, que no és l’habitual, pot arribar a produir-ne un litre diari. A partir dels tres anys les criatures tenen altres interessos, mengen bastant i mamen abans d’anar a dormir, quan es fan mal o quan tenen molta son, però ja no és la base de la seva alimentació.

Nosaltres volem visibilitzar la lactància materna. La igualtat entre l’home i la dona s’evidencia amb el fet que la dona sigui conscient que durant una temporada per fer el mateix necessitarà endur-se la criatura amb ella. A vegades et diuen que per donar el pit estaràs millor al lavabo, quan no és el lloc adequat per donar menjar a una criatura. No és mala fe de la persona que t’ho diu sinó que, com que a ella la fa sentir incòmoda, vol oferir un lloc millor.

Des dels grups de suport sempre s’ha prioritzat allargar el permís de maternitat fins als sis mesos, no perquè el permís del pare no sigui important, sinó perquè per a les dones que s’han d’incorporar al món laboral és molt dolorós. Ara no són quatre mesos, sinó tres i mig.