Salut

MERITXELL Egea I MELANIE Maibach

FISIOTERAPEUTES IMPULSORES DEL PROGRAMA MIM ESQUENA SANA

“No és normal que infants de nou anys tinguin mal d’esquena”

Meritxell Egea i Melanie Maibach han ampliat a les escoles públiques de Malgrat de Mar els tallers que ensenyen als alumnes com adquirir bons hàbits posturals per evitar futures lesions

Realment els infants tenen tant mals hàbits posturals?
(M.E) A les aules s’asseuen molt malament. De 0 a 3 anys i de manera natural el nen es mou, s’ajup i s’asseu sempre bé. A partir d’aquesta edat s’enfronta amb una aula, amb unes normes que cal complir, on s’hi estarà sis hores cada dia i on per imitació començarà a agafar postures errònies.
Què és MIM Esquena Sana a l’Escola?
(M.M.) És un programa que vam començar a aplicar a l’escola dels nostres fills el 2005 i que aquest any hem fet extensiu als centres públics. Es basa en uns tallers on amb la participació dels alumnes P3, 2n, 4t i 6è de primària els ensenyem els avantatges de tenir i mantenir una postura correcta.
Quina part de culpa te el mobiliari?
(M.E) Una part important. Sovint és obsolet i gens adaptat a les necessitats de l’infant. La taula i la cadira han de ser de la mida de qui s’hi asseu, ni més baixes ni més altes, perquè ara és l’alumne que s’ha d’adaptar al moble i no el contrari com hauria de ser. A les escoles nòrdiques apliquen amb èxit de fa anys un disseny ergonòmic de l’aula amb pupitres i cadires que van creixent amb la mainada.
Sabem què es fa malament, però què es fa bé?
(M.M.) Quan els trobem els valorem com es mereixen. Per exemple, acostumen a pujar-se a un tamboret quan volen agafar algun objecte d’un lloc alt i quan són molt petits s’ajupen flexionant les cames i no doblegant l’esquena, com acabaran fent de més grans. Viciar-nos és molt fàcil i recuperar la higiene postural no tant.
Quina és la bona postura?
(M.E) És aquella que prens quan no has de forçar cap part del teu cos. Quan es tracta de seure és bàsic reposar els peus a terra i posar el cul enrere, amb l’esquena recta amb contacte amb el respatller de la cadira. Sembla fàcil, però sovint no ho apliquem.
Com s’encaixa la distribució de l’aula amb les exigències ergonòmiques?
(M.E) És un dels àmbits que treballem colze a colze amb els professors. Hem de poder trobar l’equilibri perquè les classes es donin amb els millors resultats pedagògics, però al mateix temps amb les màximes garanties posturals.
Els mòbils tampoc ajuden
(M.M.) Si abaixem el cap per consultar-lo constament en comptes de posar l’aparell a l’alçada dels ulls forcem les cervicals i això ens passarà factura. Estem en una societat on el contacte amb les xarxes socials és cada cop més intens i es fa més aviat. Ens estem trobant amb infants que amb nou, deu i onze anys ja es queixen de mal d’esquena, i això no és normal ni ho hauríem de normalitzar.
També treballen sobre quin ha de ser el pes de les motxilles.
(M.M.) És un altre dels punts bàsics i on fins i tot la moda hi juga el seu paper. Fa uns anys es duien només penjades d’una espatlla de forma incorrecta i ara tothom la porta amb les dues nanses però molt carregada i amb el pes molt avall, fet que provoca una curvatura de l’esquena perillosa i un desplaçament del centre de gravetat que la persona ha d’anar compensant. La motxilla s’hauria de dur amb un màxim de pes del 10% del de l’alumne, amb una distribució adequada d’aquest pes i en contacte amb l’esquena.
El programa un cop enllestit anirà més enllà?
(M.E) La intenció és que sí. Disposarem de dades estadístiques reals que permetran en un futur aplicar polítiques de prevenció de la salut. Des de l’Ajuntament, les àrees d’Educació i Salut Comunitària s’han involucrat molt en el projecte amb la voluntat de poder traslladar a les aules els resultats amb, per exemple, mobiliari adaptat a les característiques de cada estudiant.
Com s’aconsegueix l’atenció dels infants amb un tema que, en principi, sembla prou complicat d’explicar?
(M.M.) La participació és bàsica perquè els conceptes arrelin. I també la continuïtat. Utilitzem material adaptat i interactuem constantment. És molt important que entenguin tot allò que se’ls explica i que ho puguin comprovar. I també és bàsic que ho posin en pràctica. Nosaltres treballem en aquest camp des de fa dotze anys i al centre on vam començar, les Escoles Fonlladosa, ja hem complert un cicle que ens ha permès comprovar els resultats que han estat molt satisfactoris.
Han pensat d’exportar el projecte fora de Malgrat?
(M.E) Hi ha hagut algun contacte amb altres municipis, però de moment no hem concretat res. L’experiència d’aquest any suposa que totes les escoles d’infantil i primària de Malgrat prenguin part en la iniciativa i això ja és tot un repte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Disset anys esperant equipaments a les Glòries

Barcelona
Les roses del Firal i les del cementiri
crònica

Les roses del Firal i les del cementiri

enogastronomia

Cinc catalans competeixen avui a Madrid per ser el millor sommelier de l’Estat

Barcelona

Unes noranta persones participen a la Lectura de Josep Pla

palafrugell

Mollet i Granollers s’oposen a la centralització dels jutjats

Granollers
societat

Més d’un centenar de parades omplen la Rambla en un Sant Jordi marcat pel vent

figueres
estat espanyol

Aproven un pla per indemnitzar les víctimes d’abusos a l’església

barcelona

Els hospitals també s’aboquen a celebrar Sant Jordi

Barcelona
societat

Els alumnes omplen el passeig Ciutat de Girona de Salt per Sant Jordi

salt