Salut

PALOMA VARELA

COORD. DE PSIQUIATRIA INFANTIL DE L’HOSPITAL DE MATARÓ

“El TDAH que no es tracta de petit té un fort impacte en la vida adulta”

Un equip de l’hospital de Mataró ha validat l’eficàcia d’un programa informàtic, en forma de videojoc, que permet determinar de manera objectiva si un infant té TDAH

Què és el TDAH?
El TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) és una malaltia del desenvolupament del sistema nerviós. Apareix quan determinats circuits del cervell tenen un retard en la maduració. Estan localitzats a la part frontal i, per tant, relacionats amb la planificació o la impulsivitat.
És una patologia comuna en nens i adolescents.
Aquesta malaltia comença en la infància, i en alguns casos, continua fins a l’edat adulta. Tots els nens es mouen però un infant és hiperactiu quan aquest moviment no es pot controlar en situacions en què pel context social o cultural hauria d’estar quiet. No és que no vulguin sinó que no poden perquè existeix aquesta alteració neuronal.
Quins altres símptomes presenten aquests pacients?
Falta d’atenció, per exemple, a l’escola o en activitats extraescolars. Mentre es fa una explicació en qualsevol àmbit, ells normalment desconnecten. També tenen dificultats per mantenir una relació amb els amics o amb la família.
En què consisteix aquest avenç en el diagnòstic que s’ha desenvolupat a l’hospital de Mataró?
L’estudi el que ha trobat és un marcador biològic. Si ho comparem amb altres malalties com ara un infart o una crisi epilèptica, sempre hi ha uns símptomes que es veuen i unes proves que validen aquesta patologia. Amb aquest avenç hem posat de manifest que el TDAH és un trastorn del sistema nerviós, que té un origen neurobiològic i que hi ha unes alteracions en els moviments oculars de vergència.
Què vol dir això?
L’ésser humà realitza un petit moviment dels ulls, ràpid i involuntari, quan fixa la seva atenció en alguna tasca que ha de realitzar. Aquest moviment es diu vergència ocular i es modula, de forma automàtica i inconscient, en funció de l’atenció amb què ens concentrem en una feina. Estudis anteriors van descobrir que la vergència ocular podia ser un marcador del TDAH, perquè els nens diagnosticats tenen una modulació inferior respecte als nens sans.
Com es materialitza tot això?
Amb un programa informàtic, una mena de videojoc. El pacient està davant de la pantalla i van sortint una sèrie d’imatges mentre es grava el moviment dels ulls. El diagnòstic d’aquesta malaltia sempre ha de ser clínic i es basa en l’exploració dels símptomes mitjançant entrevistes amb el pacient, dades relatives a la seva història mèdica i familiar i informació de l’escola. El procés és complex i laboriós i requereix la implicació de professionals especialitzats. Aquesta eina el que fa és ajudar a fer aquest procés. El que no podem fer és substituir el treball i el coneixement humà per les màquines.
Amb quants nens s’ha provat el videojoc?
Amb 150 i tots ells, prèviament, han estat vistos per mi. Es tractava d’infants que passaven per la meva consulta i els proposava participar en aquest estudi. Moltes famílies hi han col·laborat i és d’agrair perquè sense elles no hauria estat possible.
Si no es detecta el TDAH en la infantesa, té conseqüències més endavant?
Les conseqüències són derivades dels símptomes. Hi ha estudis que indiquen una major prevalença en els adolescents pel que fa al consum de substàncies, en accidents de trànsit, fins i tot en embarassos no desitjats o en malalties de transmissió sexual perquè hi ha una major impulsivitat. El TDAH que no es tracta de petit té un fort impacte en la vida adulta.
Creu que ara hi ha un auge en el diagnòstic d’aquesta malaltia?
No. La malaltia sempre ha existit i revisant la història de la medicina hi ha documents que en parlen des del segle XIX. La investigació ha permès estudiar-ho més i el que busquem ara és un millor diagnòstic.
Però no se n’està abusant?
No. Potser ara els pares estan més pendents i atents a una possible patologia que abans i tenen més informació. Això fa que puguin intervenir més precoçment i evitar complicacions futures.
El TDAH té un component genètic?
El component genètic és important. Alguns pares venen a la consulta i em diuen que el seu fill fa el mateix que ells quan eren petits. Probablement això vol dir que el pare o la mare ho són però que mai se’ls va detectar.
Es pot curar aquesta malaltia?
Sempre tendeix a la remissió, però com més aviat s’intervingui, el grau serà menor. Segurament tindrà dificultats, però no és cap malaltia patològica. A la premsa llegim sovint com persones adultes amb TDAH tenen èxit perquè hi ha hagut una intervenció a temps..



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Adoctrinant mainada

Societat

El record d’un sotrac galàctic

Barcelona
JOSÉ LUIS BIMBELA
PSICÒLEG I PROFESSOR A LA ESCOLA ANDALUSA DE SALUT PUBLICA, A GRANADA

“Encara responem com quan estàvem envoltats de mamuts”

Girona

Colau i les entitats demanen un pla per ajudar els menors

barcelona

Comença la Mercè més feminista i reivindicativa

Barcelona

Doble càstig al jutge Vidal

barcelona

La Garrotxa i el Gironès lideren el creixement per migracions a les comarques gironines

girona

Un lladre apallissa una anciana i la filla a Girona

girona

L’actor de ‘Polònia’ de TV3 David Marcé, guardonat amb el Banyolí de l’Any

Banyoles