Salut

DIANE GRAY

DIRECTORA EXECUTIVA DEL LA(H)B LABORATORI D’ARQUITECTURA HOSPITALÀRIA DE BARCELONA

“Un hospital del segle XXI ha de ser humà, flexible i connectat en xarxa”

Diane Gray dirigeix un màster intensiu en arquitectura sanitària amb l'arquitecte Mario Corea com a director acadèmic. El màster, de projecció internacional, està organitzat pel LA(H)B amb l’Escola Sert i acreditat per la UPC. Dijous farà una xerrada de portes obertes

Quin és l’objectiu del màster que imparteixen?
Conceptualitzar l’arquitectura sanitària. Busquem que els alumnes que facin el curs, que han de ser arquitectes, trobin solucions arquitectòniques a partir d’idees com la circulació de la gent, la llum natural, els espais, la separació entre professionals mèdics i usuaris, etc., i cercar una idea unificadora.
Per què un màster sobre arquitectura sanitària a Catalunya per a arquitectes molts d’ells vinguts de Llatinoamèrica?
Perquè la xarxa sanitària de Catalunya és única al món. Amb edificis fets per bons arquitectes mitjançant concursos per obtenir les millors solucions en cada cas. Es poden haver comès errors puntuals, però el model és insòlit al món. Catalunya és líder en aquest àmbit. Va ser una aposta visionària i ho continua sent. I aquesta és bona part de la base del màster. No el podríem fer en altres llocs. Durant el curs portem els alumnes a veure vuit hospitals d’última generació, però els en podríem ensenyar vint. A Barcelona i a la resta de Catalunya.
I altres centres?
Per descomptat. No parlem d’arquitectura hospitalària sinó sanitària. Els CAP i altres centres com els casals d’avis, que en un futur serà un tema molt important. També els sociosanitaris, que és una problemàtica que cal afrontar. Per això vam començar el 2015 amb un postgrau en què s’aprenia a dissenyar un bon hospital del segle XXI, però ara el màster inclou un projecte d’investigació sobre un tema concret, com per exemple un sociosanitari. Tots aquests projectes formaran part de la plataforma d’investigació del LA(H)B perquè hi ha molt poca investigació en aquest camp. Catalunya és líder en arquitectura sanitària i amb aquest projecte contribuïm a fer que ho sigui també en un futur.
Tots utilitzem el sistema sanitari, però pensem poc en la importància dels edificis on es desenvolupa. Existeix una arquitectura sanitària específica?
Sí. Quan els edificis estan dissenyats des de la bona arquitectura, l’experiència és molt més positiva per a l’usuari. Potser no ho percep, però la diferència existeix. Que no es percebi la feina de l’arquitecte vol dir simplement que està molt ben fet. Però no és el mateix entrar en un hospital que té molta llum natural, ventilació, espais de circulació i per als visitants i familiars.
Són edificis de gran activitat...
Els hospitals funcionen 24 hores els 365 dies de l’any. I els CAP també obren moltes hores. Parlem d’uns edificis d’ús molt intensiu. I cal que el disseny respongui a aquesta necessitat. Perquè cal pensar que els usuaris són els pacients, però també els familiars o els professionals sanitaris, que passen moltes hores a l’edifici i com millor sigui més a gust treballaran.
Però el pacient el que busca és l’eficiència sanitària. La millora en la salut. Afecta que l’edifici sigui d’una manera o una altra?
Sí. Està comprovat que en funció del disseny de l’edifici la recuperació del pacient és més ràpida i satisfactòria. I també ajuda psicològicament a superar moments que poden ser difícils.
Més enllà de la forma arquitectònica, el disseny interior també és important?
Molt. L’hospital infantil Sant Joan de Déu és un gran exemple en aquest àmbit. Dissenyat per Joan Llongueras i Rosa Clotet (Llongueras-Clotet Arquitectes), tots dos professors del nostre màster. És un hospital fantàstic que visitem amb els alumnes del curs. És molt important pensar en com ajudar a afrontar millor l’experiència que es viu en un hospital, que d’entrada no és positiva. I la llum, els colors i l’espai són fonamentals per a això.
Hi ha un treball conjunt entre metges i arquitectes?
Sí, tenim incorporats al màster metges perquè donin el seu punt de vista i en les visites als hospitals també sempre s’intercanvien impressions amb ells i amb els professionals d’infermeria, que també tenen molta informació. I també amb els operaris de manteniment, que és una qüestió que volem que els estudiants entenguin que també és molt important.
Pel que fa a ubicació del centre, és millor en trama urbana, als afores...?
La ubicació és clau, però depèn de cada cas si és millor una o una altra. En tot cas és molt important el tema d’accessos, entrada d’ambulàncies, etc. I per això incorporem especialistes que expliquen el tema en el màster. Un magnífic exemple és l’hospital de Mollet nou, que s’ha fet fora millorant accessos, però l’antic de l’interior urbà, en comptes d’enderrocar-lo, s’ha convertit en socio-sanitari. Dos usos magníficament complementaris en ubicacions adients.
És diferent el disseny en funció de la disciplina del centre?
Sí. Cal tenir en compte que la tecnologia de cada especialitat és diferent. Ara, cal tenir present que l’hospital no és una màquina. Conté màquines i tecnologia avançada i cal dissenyar els hospitals perquè es puguin adaptar als canvis tecnològics. Però no és una màquina, ha de ser un lloc per a la gent.
Tenim grans hospitals verticals com el Vall d’Hebron o el Joan XXIII i horitzontals com el Clínic. Quin model és el millor?
La tendència va cap a l’hospital horitzontal perquè facilita la circulació de la gent en no dependre tant dels ascensors. O per disposar de patis interiors amb vegetació, etc. Però això depèn de la ubicació. En alguns casos la millor opció pot ser la verticalitat i això no li treu eficiència. En tot cas, en un futur crec que anirem deixant de banda els megahospitals.
L’arquitectura sanitària suposa més cost per a les infraestructures de salut?
Crec que quan parlem de diners públics cal pensar en el compromís polític per fer les coses amb seny. Els edificis sanitaris no són barats. Però a Catalunya els últims 30 anys les coses s’han fet amb seny, per exemple creant una xarxa sanitària territorial molt important. Buscant l’edifici necessari en cada situació i lloc, i això és gastar el diner públic amb sentit comú.
Quines són les claus d’un hospital del segle XXI?
Humà, pensant en els usuaris. Flexible per poder evolucionar. I interconnectat en una gran xarxa sanitària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Voluntaris repinten els bancs irisat i Trans

palafrugell

El Fòrum Gastronòmic exportarà el seu model a d’altres països del món

girona
Societat

Normalitat a les presons en un matí sense bloquejos dels funcionaris

Barcelona

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries