Salut

RAÚL PINTEÑO

PROPIETARI D’UN CLUB HÍPIC QUE FAN DOMA ADAPTADA A PERSONES AMB DISCAPACITATS

“El benefici de les persones que entreno també és el meu benefici”

El centre hípic de Pinteño, a Aiguaviva, va néixer el 2012. Des de fa un any té el suport de la Fundació Cruyff per facilitar l’accés de nens amb discapacitats a la pràctica de l’equitació

E

l seu projecte de doma adaptada neix amb vocació de ser una teràpia per a persones amb discapacitat?
No. El meu és un projecte esportiu enfocat a la pràctica d’aquest esport adaptat a persones amb discapacitat.
Per tant, res de teràpia.
Bé, quan entra un cas complicat amb molta discapacitat, abans de passar a la fase d’esport adaptat podem fer una base de teràpia. Per fer-ho compto amb una fisioterapeuta i una psicòloga. És a dir, en la base sí que hi ha teràpia, però en el futur és esport el que fem. I si se’ls dona bé pot acabar essent competició.
Quin requisit han de complir les persones amb discapacitat que volen muntar a cavall?
Gairebé cap. El que sí que els demano sempre és un certificat mèdic que confirmi que són aptes per muntar a cavall. Un cop el tenim, demanem també un informe mèdic que ens ajuda a fer una classificació del grau de discapacitat. Es tracta d’un barem internacional.
Quins tipus de discapacitats atén?
De tot tipus. Físiques, mentals i sensorials.
I en quin grau?
Hi ha de tot. Pot ser des d’una persona a qui li falti una mà o un peu a una altra que tingui tetraplegia. Tenim persones invidents, amb lesions medul·lars, amb retards mentals... Amb tots trobem la manera que puguin muntar a cavall.
Per exemple?
Doncs si a una persona li falta una mà busquem la manera que pugui agafar les dues regnes com podem fer-ho les persones amb dues mans. I així en cada cas.
I pel que fa a les edats?
Tampoc tenim pràcticament limitació. Tenim persones adultes i nens de set anys, per posar un exemple.
Què els aporta el fet de muntar a cavall?
D’entrada, que gaudeixen de la pràctica d’un esport com qualsevol altra persona, sigui com a afició, sigui com a pràctica esportiva de base o d’alta competició. En l’aspecte psicològic, a més, els aporta l’aspecte de la superació personal que sovint senten, sobretot quan comencen. També passa amb persones sense discapacitat, però segur que es potencia més en persones amb discapacitat.
I com intervé la Fundació Cruyff en el seu projecte?
L’agost passat em van trucar perquè estaven interessats a muntar un equip de competició de nens. La fundació tocava altres esports adaptats, però no l’hípica. La filla de Johan Cruyff, Susila, munta a cavall en l’Open i ha estat una de les promotores de la idea. Ens vam reunir i a final d’any vam fer una jornada de portes obertes. Van venir una quinzena de nens i cinc es van quedar.
Rep ajuda econòmica?
Arran d’entrar aquests nens, a través de la fundació he rebut una beca que he destinat íntegrament a ells. Munten un dia a la setmana a meitat de preu, uns 56 euros al mes. Els hem destinat a aquesta activitat i no a competició directament perquè ens interessa crear base i poder fer alguna cosa interessant a llarg termini. Quan va aparèixer la Fundació Cruyff ja tenia les instal·lacions i, per tant, en què podia invertir els diners millor que en els nens?
L’hípica té fama de ser un esport elitista.
És un tòpic! El món del cavall es relaciona amb un esport elitista i car, i no és així. En un cert nivell de competició sí que pot ser car, però igual que molts nens juguen a futbol per divertir-se i prou, el món del cavall també es pot gaudir a aquest nivell, i això no és elitista.
Com va néixer el projecte?
Soc de Ronda [Màlaga]. Vaig venir fa dotze anys a un equip de la Bisbal per competir en doma clàssica. Vaig guanyar algunes medalles però vaig adonar-me que no m’omplia. No m’aportava res la medalla. Vaig aprofitar aquesta desmotivació per buscar una sortida, i vaig començar a treballar el tema de la discapacitat, molt inspirat per l’equip anglès, que està molt preparat en doma adaptada.
I què li aporta aquesta feina?
Em sento realitzat i em fa créixer professionalment i personalment. No és un repte, perquè al final el seu benefici, el de les persones que entreno, és el meu benefici. Com més complexa és la situació, més motivat em sento, i visc històries que em fan pensar i reflexionar.
Per exemple?
Un dels darrers, el d’una noia que fa dos anys va tenir una lesió medul·lar per una caiguda del cavall. Tan poc temps després ve aquí sola i autònoma i se la veu feliç, entusiasmada i amb unes ganes boges de tornar a muntar a cavall. No la sents mai queixar-se ni lamentar-se ni plorar... Vaig al·lucinar! És una lliçó de vida immensa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Qui va difondre les imatges de la víctima de “La manada” és un veí de Barcelona

Interior reorganitzarà els Mossos per incrementar els agents uniformats a les zones fosques de Ciutat Vella

Una alarma sona sense parar des de fa set dies en un pis buit de Terrassa

terrassa

El Suprem decidirà en un ple el 5 de novembre qui paga finalment l’impost de les hipoteques

Madrid

Els fiscals progressistes se sumen a la petició de dimissió del magistrat que ha frenat la sentència de les hipoteques

Madrid
la videoteca

L’autoodi pel català explicat a la televisió francesa

Consulta mèdica per correu electrònic

girona

Valls viu un duel de gegants

Sants ensopega a casa

barcelona / tarragona