Salut

JOSÉ LUIS BIMBELA

PSICÒLEG I PROFESSOR A LA ESCOLA ANDALUSA DE SALUT PUBLICA, A GRANADA

“Encara responem com quan estàvem envoltats de mamuts”

Aquest barceloní especialista en salut emocional participarà la propera setmana en les jornades de l’Oncolliga ‘Girona novaCultura’, dedicades a la gestió de les emocions

A les jornades de l’Oncolliga farà una xerrada titulada ‘Què guardem a la motxilla’. Què hi guardem?
Portem una motxilla molt gran i molt carregada de pedres tòxiques, pensaments tòxics, emocions tòxiques, i cal anar més lleugers d’equipatge. En la xerrada proposarem analitzar el que portem, què ens provoca i si d’alguna manera podem optimitzar i portar només coses essencials. Hi ha moltes pedres que es poden treure. Per exemple, una paraula tòxica és “però”. És de les paraules més tòxiques del diccionari. Té tanta potència que es carrega tot el que hem dit abans. A canvi, proposarem una paraula que pesa molt menys, que és una lletra i que permet unir, que és la “i”.
Què és el que ens pesa més?
Per exemple, ens pesen molt els etiquetatges, el catastrofisme, anticipar coses negatives. Ens amarguem la vida per coses que mai passaran.
I com es descarreguen aquests pensaments?
Amb la gimnàstica emocional. Hi ha sistemes de treball per aprendre a decidir quin pensament tinc davant situacions concretes. El problema no és el que passa, sinó com interpretem el que passa. Per exemple, si estic en un embús amb el cotxe no puc sortir volant. Però puc decidir com afronto la situació. I en diem gimnàstica emocional perquè la gent s’ha d’entrenar, i cada dia.
Tenim descuidada la salut emocional?
Totalment. Estem encara en la fase primitiva. Als Estats Units hi ha l’Institut de les Matemàtiques del Cor, que diu que el proper pas de l’espècie humana és el control emocional. Estem en un moment històric com a espècie humana. Estem responent en el nostre cervell encara com si estiguéssim rodejats de mamuts i en perill de mort. Per això cal educar el cervell, perquè actualment és més fàcil contagiar por que no pas alegria o satisfacció, o entusiasme.
Potser perquè alguns ens volen atemorits?
En un dels meus darrers articles dic que la por, més contagiosa que l’Ebola, s’ha instal·lat a les nostres vides. I em pregunto: a qui beneficia aquesta por?
Ens controlen a través de la por?
És que quan impera la por surt el pitjor de nosaltres mateixos. Només cal mirar el que està passant amb els refugiats, com està actuant la nostra societat. La revolució del canvi serà optimista o no serà. I als que som optimistes militants ens titllen de naïfs. I jo els poso l’exemple de la NASA. La prova que fan als candidats no és de física quàntica. Els passen un test d’optimisme versus pessimisme. I no agafen pessimistes. Imagina’t anar a la Lluna amb un coet, amb l’espai reduït, amb un pessimista! És ciència pura i dura. És una evidència clau per a una vida millor i més saludable.
Ara als optimistes els qualifiquem de poc realistes.
Però miri: si la queixa funcionés, jo estaria tot el dia queixant-me. Però no serveix de res, ens menja la moral i, a més, no canviem res. Jo analitzo també la meva pròpia vida i abans era molt més impulsiu, volia aconseguir les coses caigués qui caigués. I el primer que queia era jo. Hi ha estratègies més subtils, més saludables, que tenen a veure amb el respecte mutu. Estima l’altre com t’estimes a tu mateix..., però primer t’has d’estimar a tu! Sempre poso l’exemple de les companyies aèries que et diuen que, en cas de despressurització, abans d’atendre el del costat t’has de posar tu primer la mascareta. Aquest ordre és clau: primer gestionar les meves emocions, cuidar-me, perdonar-me, estimar-me, i després, l’altre.
Pensar en un mateix és ser egoista?
Al meu parer no. En absolut. És saludable i, a més, és el que contagies. Com més m’estimo a mi mateix més m’estimo els altres. Una persona que és feliç és difícil que afecti negativament el seu entorn.
És possible estar bé amb un mateix permanentment?
Permanent no ho ha de ser. Cal tenir moments de silenci per recarregar les piles. Això també ho treballarem en la jornada. Perquè moltes coses que duem a la motxilla tenen a veure amb els sorolls, físics i emocionals. Cal temps per poder-te escoltar, per reflexionar i crear.
El silenci ara ens incomoda.
Hem d’entrenar-ho també. Es tracta de canviar actituds, i això es fa a través d’accions.
Sense espiritualitat no hi ha felicitat?
Molts cops busquem omplir aquell buit amb succedanis: alcohol, drogues, sexe, targetes de crèdit... I això dura el que dura. Quan realment vols buscar un sentit a la teva vida, hi ha d’haver alguna cosa més. Es tracta de buscar dons, talents, allò que t’apassiona. Cal un estímul per aixecar-se cada dia al matí. Per tant, l’espiritualitat ajuda a tenir una opció més sòlida que els succedanis, que només tapen momentàniament el buit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

El colpista Tejero en un acte oficial de la Guàrdia Civil

Més educació per revertir els mals hàbits alimentaris

Barcelona

Xefs al servei de l’ètica i l’estètica

girona

Salt vol comprar l’edifici on hi ha la Biblioteca Massagran

salt

Més de la meitat dels conductors no fan servir l’intermitent per avançar

BARCELONA

Cap a un únic cos de docents per a primària i secundària

barcelona

El primer punt lila de Girona, per les Fires de Sant Narcís

girona

“La paràlisi política porta retrocessos socials”

barcelona

Desfilada a benefici de les dones amb càncer

girona